Les infermeres a les clíniques privades: més hores, més pacients i pitjor sou
Els sindicats SATSE i SAE rebutgen el conveni que la patronal ha signat amb UGT i CCOO perquè consideren que no comporta millores reals
PalmaLa pandèmia ha fet que la feina de les infermeres sigui més visible, que estigui més valorada socialment, però això no s’ha traduït en millores laborals importants. Fa anys que les professionals denuncien la precarietat a què estan sotmeses, sobretot per la càrrega de feina, però la situació no s’ha revertit: les Balears encara són la comunitat amb la ràtio d’infermeres per pacient més baixa de l’Estat (5,7 per 1.000 habitants), i molt lluny de la recomanació de l’OCDE, que és de 10,2. Aquesta situació és encara pitjor a la sanitat privada, on les infermeres tenen jornades laborals més llargues, ràtios més baixes i pitjor sou.
“La gran diferència és la càrrega de feina: a la pública s’intenta complir amb unes ràtios mínimes i a la privada això no passa”, diu Miquel (nom fictici), infermer que va començar a treballar a la privada i, quan va tenir l’oportunitat, va fer el salt a la pública per la millora de les condicions. Conta que quan va començar a la clínica, el 2014, li feien contractes d’un terç de jornada i li pagaven les extres com a hora normal. Així i tot, diu que la situació ara ha millorat, pel que li comenten els companys.
Anna (nom fictici) ho corrobora. Fa 18 anys que està al mateix hospital privat com a infermera d’UCI i diu que “sempre hem anat a millor”. “Quan fa un parell d’anys tothom volia anar-se’n a la pública, per retenir-nos varen començar a donar-nos incentius i ara els sous ja estan més igualats”, detalla. No obstant això, confirma que el volum de feina és més alt. A l’UCI on fa feina, són 3 infermeres per 10 pacients –abans eren dues–, mentre que a la pública n’hi sol haver cinc. “Ha estat una època molt fotuda. De sobreocupació tot l’any”, ressalta la infermera. A això, s’hi suma la mancança generalitzada d’infermeres, que “s’ha notat moltíssim”, diu Anna. “Han fet oposicions a un parell de comunitats autònomes –continua– i ha estat un degoteig de gent que ve uns mesos i se’n va”.
Mileuristes i pluriocupats
“Per als pacients, les instal·lacions i tot és molt bonic, però a dins hi ha gent explotada”, denuncia Daniel Torres, portaveu del sindicat de tècnics auxiliars d’Infermeria, SAE Balears. Assegura que, en privat, molts de treballadors es queixen de la precarietat, però ningú protesta per por: “No es poden permetre el luxe de protestar per por de perdre la feina. Per això a les manifestacions només som delegats”, afegeix.
Torres assegura que “la majoria d’infermeres i tècnics són mileuristes, i molts depenen d’un segon sou per sobreviure”. I posa sobre la taula que el problema que no hi hagi una normativa que estableixi ràtios –només hi ha recomanacions– fa que hi pugui haver fins a 25 pacients per torn, “sobretot de nit, que és quan pitjor estan les cobertures”. D’altra banda, les jornades laborals són de 1.720 hores anuals, mentre que a l’IB-Salut són de 1.575. Ni ells ni el sindicat d’infermeria Satse han donat suport al darrer conveni que la patronal sanitària UBES sí que ha signat amb els sindicats majoritaris UGT i CCOO. L’acord té vigència per al 2022 i el 2023 i preveu una pujada salarial del 8% en aquest període, i SAE i SATSE consideren que no dona resposta a l’encariment de la vida.
De fet, Torres explica que, per retenir infermeres, en moments de necessitat les empreses els estan donant habitatge. Anna assegura que, en el seu cas, també han augmentat el preu de l’hora extra: “Els vàrem dir que o l’apujaven o no voldria venir ningú, i ho acceptaren”, recorda. La delegada de SATSE a la Clínica Juaneda, Amanda Ametller, diu que les hores extra “a la gent li van molt bé per completar el sou, però quan n’hi ha massa, acaben generant una càrrega de feina que esgota”. Recorda que el volum empresarial del sector no ha fet més que augmentar i que “la sanitat pública fa convenis amb la privada per derivar-hi pacients. Ells ho cobren, però nosaltres tenim el mateix sou”.
El conveni ja vigent afecta 5.000 treballadors de totes les categories i s’acabarà el 2023, així que l’any que ve començaran les negociacions de nou. Com que bona part dels metges són autònoms, afecta especialment infermeres i auxiliars. Teresa Sánchez, responsable de la sanitat privada d’UGT, posa en valor l’increment salarial i el desbloqueig de les negociacions:“Pel conveni anterior, del 2011, vàrem estar cinc anys negociant i vàrem perdre les pujades salarials. Ara hem estat vuit mesos i vàrem acabar dient que era millor aquest 8% en dos anys que continuar amb tot congelat”. A banda del sou, han quedat oberts els acords en els altres punts (llicències i permisos i classificacions professionals), que es continuen discutint a porta tancada en les paritàries.
