Infermeres: més visibles però encara amb condicions laborals precàries

El món commemora el Dia internacional de la infermeria

Crescencio Aranda, el primer vacunat a Eivissa
12/05/2022
2 min

PalmaHan estat fonamentals: en la primera línia de l'atenció durant la crisi sanitària. En l'Atenció Primària, als centres de vacunació, als hospitals, a les residències... "La pandèmia ens ha donat moltíssima visibilitat i reconeixement, tant en l'àmbit social com en l'institucional i polític, però les condicions laborals a escala assistencial no han millorat gaire", afirma la presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres de les Illes Balears (Coiba), Maria José Sastre.

No venien d'una bona situació: "Ja abans de la pandèmia les condicions eren molt dolentes i això no ha canviat", assenyala. I posa sobre la taula que les professionals de les Balears "tenen la ràtio més baixa d'infermeres per habitant (5,5 per cada 100.000 persones) i molt per davall de la mitjana que recomana Europa", que és de 8,5 per 100.000 habitants.

El problema és multifactorial, però hi ha dos problemes que predominen: la manca de professionals i la dificultat de les Illes per captar-ne, per culpa de l'alt cost de la vida. Sastre apunta com a punt positiu que s'hagin augmentat les places a la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, però "és necessari millorar les condicions laborals perquè es puguin desenvolupar a escala professional". Per altra banda, defensa que la formació està molt bé a l'Arxipèlag: "La Universitat té uns resultats excel·lents quant a qualitat".

Impacte en la salut mental

La crisi sanitària ha comportat una sobrecàrrega de feina important, que ha desembocat en un cansament de les professionals així com problemes de salut mental. En aquest sentit, la presidenta del Coiba assegura que "ha augmentat moltíssim" la demanda del servei psicològic que ofereix el Col·legi. A més, explica que hi ha hagut infermeres que s'han plantejat deixar la professió i moltes altres que s'han prejubilat.

"Amb les onades, constantment et veies obligada a prioritzar, a atendre el més urgent i deixar de fer coses que saps que eren molt importants. Això et posa en una situació molt difícil", planteja. Ara, la sobrecàrrega continua, per poder atendre tots els serveis que varen quedar en un segon pla els darrers dos anys.

Per Sastre, el repte del sistema sanitari és anar cap a un canvi de model que "se centri en la promoció i prevenció de la salut" i no tant en el tractament de la patologia. "Cada vegada vivim més anys, tenim moltes persones dependents i amb malalties cròniques i necessitam més cures", assenyala. I afegeix que "tenim l'oportunitat de reflexionar sobre el model de cures que tenim". En aquest punt, les infermeres tenen un paper important perquè poden desplegar totes les competències que tenen a veure amb la promoció de la salut.

Reclam pel reconeixement de les especialitats

Una demanda del col·lectiu a les Balears és que es desenvolupi el decret de categories d'especialistes, perquè les infermeres que s'han format en una especialitat puguin optar a un lloc de feina adequat. "L'any passat es varen formar 50 infermeres en especialitats, però no poden fer feina perquè no estan creades les categories professionals encara", recorda la presidenta del Col·legi. Ara com ara, només hi ha creades les especialitats en salut mental i en ginecologia i obstetrícia (comares).

Agressions

Al març es feien públiques les xifres d'agressions al personal sanitari, que afecten especialment les infermeres. Les dades del Servei de Salut mostren que el 78% de les agressions les varen patir dones i la categoria professional més afectada va ser la d'infermeria -un col·lectiu molt feminitzat-, en què es varen notificar 143 agressions.

stats