Cap a una societat d'obesos el 2030

Barcelona"Aquest és un advertiment a les autoritats sanitàries de la magnitud del problema: el 2030 tindrem un problema greu d'obesitat", alerta l'endocrinòleg de l'Hospital del Mar, Albert Goday. Les dades ho demostren. El 80% dels homes i el 55% de les dones en edat adulta a l'estat espanyol tindran excés de pes –és a dir, obesitat o sobrepès– el 2030 si es manté la tendència actual. És la principal conclusió d'un estudi publicat per la 'Revista Española de Cardiología', encapçalat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar.

Es tracta de la revisió més actualitzada disponible, a partir de mig centenar d'articles publicats anteriorment. Els articles revisats, que analitzen dades de més de 300.000 persones, han permès als investigadors fer el seguiment de l'evolució de la prevalença del sobrepès i l'obesitat a l'Estat entre els anys 1987 i 2014 i, a partir d'aquests resultats, fer estimacions. Segons l'estudi, l'any 2016 hi havia a Espanya uns 24 milions de casos d'excés de pes –el 70% dels homes i la meitat de les dones en edat adulta–. Es tracta de tres milions de persones més que una dècada abans. I, si es manté aquesta tendència, els investigadors preveuen que aquesta xifra superarà els 27 milions de persones l'any 2030. Els resultats estan en la línia del que també està passant a Europa.

El treball, a més, també xifra en prop de 2.000 milions d'euros el sobrecost actual per atendre les persones amb sobrepès, obesitat i obesitat mòrbida per al sistema de salut de l'Estat, i calcula que la xifra podria arribar a superar els 3.000 milions d'euros d'aquí 12 anys.

Per això els investigadors destaquen la necessitat d'intervenir a diferents nivells, per exemple, amb nous impostos per a alguns aliments i polítiques educatives que promoguin hàbits saludables des de l'escola així com canvis en el menjador escolar, en la dosi de menjar dels plats, els greixos del menjar ràpid, la quantitat de sal o de sucre de les begudes ensucrades fins a canvis en l'urbanisme de les ciutats. "Valia la pena fer l'estudi i cridar l'atenció sobre els que prenen decisions. Estem davant d'un problema de salut pública", apunta Jaume Marrugat, investigador principal de l'estudi i director del Programa d'Epidemiologia i Salut Pública de l'IMIM.

Canvis en els hàbits de vida

"Els canvis podrien ser disminuir la freqüència de consum d'aliments processats, sucs o brioixeria i augmentar el consum de llegums o verdura. O que la beguda per hidratar-se sigui l'aigua i no begudes ensucrades", explica Goday. Més enllà de l'alimentació, també es recomana incorporar l'exercici físic a l'activitat quotidiana. "La solució a l'obesitat no vindrà d'un dia per l'altre, però amb qualsevol petit canvi en aquesta tendència ja notarem els efectes", afegeix.

El missatge dels investigadors és que tot i que la situació "és greu" encara hi ha marge de millora "i ho podem evitar amb modificacions en l'estil de vida", constata Álvaro Hernáez, primer signant del treball i investigador del Grup de Recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM.

L'estudi apunta que caldria avançar en noves estratègies farmacològiques quan sigui necessari. Modificar els estils de vida, però, depèn de la voluntat humana i, com reconeixen els experts, això és de les coses "més difícils" d'influir. "Si no som capaços de canviar les nostres actituds per temor a desenvolupar malalties, hem de trobar la manera de fer-ho. És important que en el futur acabem trobant un fàrmac que apaivagui la sensació de fam. Podria ser la solució", reconeix Marrugat.

L'efecte econòmic d'una societat obesa

Els experts recorden que l'obesitat és factor de risc de moltes altres malalties, d'aquí la magnitud del problema. Malalties cardiovasculars, diabetis, apnees, artrosi o alguns tipus de càncer estan associades al sobrepès i l'obesitat. "Que hi hagi tants obesos té un cost sanitari altíssim, i si invertim un 1% de manera preventiva ens estalviaríem un munt de malalties futures. Anem a un escenari terrible i ens hem de posar les piles", adverteix Hernáez.

Segons les estimacions, el 2016 el sobrecost directe respecte al 2006 es va incrementar en 524 milions d'euros i va arribar als 1.950 milions. Aquesta xifra és el 2% del pressupost en sanitat de l'Estat per al 2015 (95.722 milions) i el 7% dels pressupostos de la Generalitat per al 2017 (més de 28.000 milions d'euros). Si es manté l'increment de casos, la despesa continuarà creixent en 440 milions anualment i superarà els 3.000 milions el 2030.

"L'obesitat és una malaltia, no un problema estètic, i, com a tal, se li han de dedicar recursos sanitaris", reivindica Albert Goday. "Una persona obesa és una persona malalta i no ens hem de preocupar pel pes abans de l'estiu o després de Nadal sinó tota la vida, perquè els problemes silents es produeixen sempre", assegura Hernáez.

En un estudi anterior del mateix grup de l'IMIM, els investigadors van constatar que l'obesitat i el sobrepès multiplicaven la possibilitat de tenir càncer o una malaltia cardiovascular. En el cas de les dones obeses, les possibilitats de desenvolupar un càncer es multiplicaven per 12 i les de tenir una malaltia cardiovascular, per 5. En els homes, l'obesitat feia augmentar per dos el risc de tenir un càncer. El treball també va mostrar que només el 26% dels participants tenien un pes considerat normal, una dada que concorda amb el nou estudi.

L'excés de pes es mesura a partir de l'índex de massa corporal (IMC), el pes en quilos dividit pel quadrat de l'alçada en metres. Entre un índex 25 i 30 es considera sobrepès, i a partir de 30 obesitat.