Inici de la construcció del recinte renaixentista

PalmaLa ciutat de Palma durant la primera meitat del segle XVI disposa d’un recinte emmurallat medieval envellit. Europa i la Mediterrània adverteixen el naixent poder turc, raó per procedir a l’actualització de les murades amb nous criteris de defensa de les ciutats.

Durant el regnat de Felip II, l’any 1574 s’encarrega a l’enginyer Giovan Giacomo Palearo Fratino (El Fratín) que formalitzi un projecte de nova defensa de la ciutat de Palma. L’any següent comencen les obres. El Fratín mor l’any 1586, i el seu germà, Georgio Palearo Fratino, el substitueix en la construcció de la murada de Palma. Però Fratino és traslladat a Pamplona, on mor el 1589. La ciutat queda sense enginyer i les obres de la murada de Palma sembla que queden paralitzades i deteriorant-se a causa de les pluges.

Agafant novament el mapa d’Antoni Verger com a referència principal, al plànol es destaca la murada medieval (molt deteriorada, segons informes de l’època) amb els recentment construïts baluards a llevant, així com l’estat de les obres el 1596 de cinc dels baluards projectats per El Fratín, aquests a la meitat de ponent.

Per completar el perímetre de la nova murada pel costat de terra, faltaven per construir els quatre baluards restants i els corresponents llenços de murada que els unien. Les obres prenen un nou impuls el 1595 sota el mandat del virrei Zanoguera, si bé se susciten algunes discussions en proposar el virrei modificacions al projecte original d’El Fratín. S’acabaria afegint un baluard nou, conegut després com a Baluard de Zanoguera, i s’incrementa, per tant, el cost del projecte.

Com als plànols anteriors, la trama interior és una trama inspirada en el mapa de Pere d’Alcàntara Penya.