Agricultura

La innovació arriba al camp per fer-lo més rendible

Superaliments amb pell i pinyol del raïm, barretes energètiques de pa de figa i cultius de cànem per fer morter de bioconstrucció han passat de ser projectes a realitats que obren futur al món rural

Productes alimentaris com barretes energètiques de figa
Agricultura
27/05/2023
6 min

PalmaNi és només una feina dura de sol a sol amb pocs ingressos, ni l’espai ‘bucòlic’ a ulls dels urbanites on tot es manté igual que fa un segle. El camp illenc és també, i cada pic més, un espai per a la innovació i la investigació. Ara, una vintena de projectes volen anar més enllà i cercar rendibilitat econòmica i social a partir del desenvolupament de nous productes o de la millora dels processos de producció, reduint els impactes ambientals i augmentant la regeneració del sòl.

Des de cultius per produir nous materials de bioconstrucció fins a sistemes de reutilització de residus del raïm per generar fertilitzants de km 0 i d’alta qualitat: els projectes no aturen de créixer i, en molts casos, ja no són una idea ‘il·luminada’, sinó una realitat que està assolint els primers resultats comercials i que obre una gran quantitat de possibilitats a la ruralia illenca. “La innovació ha d’arribar al camp, com ho ha fet en altres sectors, perquè és l’única manera de fer-lo viable i d’adaptar-lo a les necessitats actuals. Per això és imprescindible que com a societat ens organitzem i donem suport als emprenedors, que per sort a les Illes són molts”, explica la gerent de Mallorca Rural, Malena Llull. Aquesta entitat sense ànim de lucre impulsa la modernització de l’agro illenc mitjançant el suport a iniciatives, i, recentment, atorgant premis precisament a les més innovadores: “Hem de reconèixer els projectes més originals, perquè hi ha veritables joies”, afirma Llull, que demana també “que hi entrin inversors que creguin en el camp”.

Ponç Cloquell ha tingut tota la vida relació amb l’agricultura i la ramaderia a la finca familiar a Algaida. La crisi dels preus del porc, fa uns set o vuit anys, el va decidir a canviar l’orientació de la seva producció. “El meu fill és enginyer agrònom i no s’hi dedicava, però em va ajudar a pensar què podíem fer. Vàrem veure que a Extremadura hi ha projectes molt interessants amb la figa i ens vàrem decidir. Sembràrem figueres, però per innovar”. A més de vendre el producte collit diàriament i presentat en petites capses, la família Cloquell és a punt de llançar barretes energètiques fetes amb una base de pa de figa, a més d’altres complements nutricionals com taronja i mel ecològiques. “És el pa de figa de tota la vida, però el presentam adaptat als temps moderns, perquè els ciclistes se’l puguin posar dins el mallot sense problemes. Té unes propietats fantàstiques”, explica amb entusiasme.

Inés Calleja i la seva parella varen deixar les seves feines en el món de l’educació i avui es passen bona part del temps explicant que l’enorme extensió de cànem que tenen sembrada no és ‘marihuana’, sinó una variant del cànnabis que té una diversitat d’utilitats, com la bioconstrucció. Les fibres que es troben al nucli de la tija barrejades amb altres materials són de gran resistència. “En realitat, en el segle XIXja es feia servir el cànem per al tèxtil i després es va anar abandonant. Ara, l’hem recuperat i és un producte de gran qualitat per a la construcció, pot formar un morter molt valorat. També té altres sortides, com la cosmètica, on encara no ho hem explorat”, explica Inés Calleja, que espera poder arribar a una plantació de més de 5.000 m2. Actualment estam elaborant un estudi d’aplicacions en col·laboració amb la UIB”, relata.

Reaprofitar allò que era un residu

Faustino Villanueva és empresari, emprenedor incansable i gran coneixedor del sector del vi. Fa uns anys va armar un laboratori a Santa Maria i demanà a Macià Batle els residus que queden després de premsar el raïm. “Em varen dir que agafàs el que volgués. De la pell i del pinyol del raïm en treim veritables tresors alimentaris. La llavor molta i l’oli de llavor són grans antioxidants, aporten beneficis cardiovasculars. Ja ho tenim a punt per comercialitzar-ho”, explica. En calcula el potencial: “entre 8.000 i 10.000 tones anuals, que són un recurs de km zero ple d’energia i valor”, resumeix.

La majoria d’aquests projectes d’innovació del camp illenc tenen molt integrat el concepte d’economia circular. És el cas de ‘Fil de bosc’, que ha iniciat un procés experimental de recuperació de la llana per convertir-la en compost d’alta qualitat. La llana ja no es ven per al sector tèxtil i és vista com un residu. “Hem de canviar-ho, perquè és un gran recurs per a la terra. Anam a cercar fertilitzants a fora i els tenim aquí si aprofitam els cicles naturals. La llana, combinada amb altres elements, és un gran aportador de nutrients i els dosifica, els fa entrar a la terra a poc a poc, que és molt millor. Alguns pagesos i ramaders ja s’han interessat per donar aquest ús a la llana”, diu Sara amb orgull. El seu equip també ofereix als propietaris de finques o cases amb jardí “la possibilitat de tenir-ne un de comestible. En altres llocs ho fan i n’hi ha una varietat impressionant. Amb la mateixa aigua, els vegetals que ens ‘decoren’ els voltants de la casa ens aporten aliment”, explica.

Per la seva banda, Lucía Curtí ja té prop de 50.000 cucs per generar fertilitzant de gran rendiment. “És replicar el que fa la natura. Els cucs ja fan aquesta funció, però si ho reproduïm en granja el resultat és un producte d’economia circular que ens ajudarà a regenerar la terra, que molta falta fa”, diu aquesta emprenedora que aspira a criar un milió de cucs.

Noma, d’Inés Calleja

Cànem per a bioconstrucció

Cànem per a bioconstrucció

Noma és la primera cooperativa agrícola dedicada a la producció de cànem de les Illes Balears que permet produir canyamissa, un material de gran potencial per a usos de construcció sostenible, com també biomassa per a fertilitzants i la flor per a l’elaboració de cosmètics. Inés Calleja i la seva parella tenen un terreny sembrat de prop de 2.500 metres quadrats i aspiren a duplicar aviat aquesta xifra, ja que “a poc a poc anam coneixent millor el comportament d’aquesta planta, que és molt resistent”. Tot i que aquesta variant no té les característiques psicotròpiques del cànnabis que es conrea per treure’n marihuana, a simple vista s’hi assembla molt. Els promotors del projecte col·laboren amb la UIB per investigar les diferents propietats del cànem.

‘Más de la vid’

Pell i pinyol de raïm com a superaliment 

Pell i pinyol de raïm com a superaliment

El pinyol i la pell del raïm són un actiu que cada any es tuda en el sector del vi, i que pot suposar fins a 10.000 tones de recurs per generar superaliments i fertilitzants. Actualment ho fa i de manera experimental Faustino Villanueva al seu laboratori de Santa Maria, on ja ha aconseguit bons resultats. El producte que en treu es presenta en forma de granulat, però també es pot fer en pols i fins i tot líquid. Té propietats antioxidants i energètiques i ja està disponible per comercialitzar-se, cosa que succeirà en breu.

‘Flor de figa’, Ponç Cloquell

Productes alimentaris com barretes energètiques de figa

Productes alimentaris com barretes energètiques de figa

Ponç Cloquell i el seu fill han sembrat 200 figueres i en tenen moltes altres en camí per oferir, a més d’unes figues collides diàriament i presentades en paners, productes alimentaris de primera qualitat com barretes energètiques. “Ara que el ciclisme està tan de moda per aquí, tenim projectada una barreta que tindrà pa de figa com a base, amb altres aliments”, diu Cloquell, per a qui la viabilitat econòmica del camp “és imprescindible i passa per innovar, perquè no podem viure només del turisme”.

Sara Lechuga

Llana per fer compost i jardins comestibles

Llana per fer compost i jardins comestibles

Després d’anys investigant, ‘Fil de bosc’ és el projecte de Sara Lechuga, que ja ha posat en marxa jardins comestibles per unir dues funcions en una i estalviar recursos. Ha desenvolupat també un mètode de recuperació de la llana, que ja no té sortida en el sector tèxtil, per fer part d’un compost d’altíssima qualitat.

‘Lombriz urbana’, Lucía Curti

Biofertilitzants locals i de gran rendiment per a la terra

Biofertilitzants locals i de gran rendiment per a la terra

Lucía Curti no es cansa d’explicar que el seu projecte no fa més que replicar la natura. “Els cucs són a la terra i el seu excrement és ple de matèria molt valuosa. Només es tracta de concentrar-los i de generar molt d’aquest material, perquè és el millor fertilitzant i el tenim allà mateix, no cal anar a comprar-lo fora. És un exemple d’economia circular”, explica. Aquesta emprenedora vol arribar al milió de cucs de terra a la seva granja de Llubí, amb els quals regenerar el sòl illenc. “Li fa molta falta”, afirma.  

stats