Innovació i tradició: les claus de les botigues emblemàtiques

La part més tradicional de Mallorca encara es pot notar a les botigues més emblemàtiques de l’illa. Tot i els obstacles als quals s’han hagut d’enfrontar durant la darrera dècada, com per exemple la gran recessió del 2008 i ara la crisi sanitària del covid-19, alguns d’aquests comerços perviuen, i ho han aconseguit tenint clar que el secret per sobreviure és tenir la capacitat d’adaptar-se a cada època, però sense perdre allò que els fa únics.

L’artesania de tota la vida es troba a la Mimbrería Vidal, a Palma, on l’aroma de palla de les senalles i les cadires cordades omple la botiga. Sembla un viatge cap al 1955, moment en el qual obrí les portes. 30 anys abans que la família Vidal es quedàs amb la direcció d’aquest negoci, ja era una vimeteria, comenta el seu propietari, Pep Vidal. Després de dos mesos amb la botiga tancada, l’11 de maig es varen reactivar, però les expectatives que tenien eren baixes. “Pensàvem que no vindria ningú, però a poc a poc veim que els clients es van animant. No sabem com acabarem l’any, però tenim clar que continuarem aguantant, com hem fet sempre”, afirma.

Per al propietari de la cafeteria Ca n’Esteve, també conegut com l’antic bar Amengual d’Algaida, “no ha estat fàcil sobreviure”. El negoci tal com és ara es remunta al 2011, però fa més de 80 anys que està obert. En un principi s’hi venia llet a granel, fins i tot va arribar un moment que, alhora, s’hi podia comprar llet, fer el cafè i tallar-s’hi els cabells. També era el punt de partida dels cossiers d’Algaida, que anaven a ballar-hi quan arrancaven les festes patronals del municipi. Però aquest establiment ha viscut les crisis econòmiques de ben a prop, “sobretot la del 2008”, diu el seu propietari, Esteve Barceló. A més, ara amb la pandèmia ha hagut d’aturar del tot. “Vaig quedar jo tot sol i em resultava impossible cuinar i repartir comandes a la vegada”, diu. Quan es va poder reactivar, la seva situació va millorar. Ha pogut posar fins a 14 taules a la terrassa del seu local i s’hi ha reincorporat el 100% de la plantilla, que durant el confinament havia estat en un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO).

L’essència de la tradició mallorquina també es troba a Can Garanya, a Manacor. Amb el pas del temps, aquesta botiga de l’any 1928 especialitzada en espardenyes i productes d’espart s’ha anat adaptant al gust del consumidor, per aquest motiu el negoci s’ha expandit en tres botigues més, totes al mateix carrer. “El tracte amb el client és importantíssim per tal de mantenir-se actius”, diu el propietari, Joan Sebastià. Per això, durant el confinament varen optar per fer feina amb les xarxes socials. “Ha estat una manera de continuar en contacte amb els nostres clients i de continuar mostrant els nostres productes”, explica.

La situació ha estat diferent per a les botigues d’alimentació, ja que han pogut mantenir l’activitat durant la crisi. A la botiga Queviures Can Gener, d’Esporles, han tingut molta feina, comenta el propietari, Jaume Ulí. Però la crisi sanitària els va agafar preparats, perquè des de fa uns anys ofereixen el servei a domicili. No obstant això, durant aquest temps de confinament “les comandes han incrementat moltíssim, sobretot les de la gent major”, afegeix.

A Palma, dos forns emblemàtics s’han vist obligats a canviar el seu model de negoci per adaptar-se a la nova situació generada per la pandèmia. Al Forn de la Glòria, que té més de tres segles -es va fundar el 1717-, no havien previst viure mai “una crisi com aquesta”, assegura la propietària, Xisca Camps. “Va ser un cop fort, perquè la major part dels nostres clients són els turistes i els treballadors de les oficines que hi ha a la barriada. La nostra salvació va ser posar en marxa el servei a domicili”, comenta.

“Estam en un punt del centre de Palma on sempre hi ha gent i, durant el confinament, la zona estava desèrtica. Només sortíem a aplaudir nosaltres i dos veïns més”, diu la propietària del Forn de la Soca, María José Obrero. El fet que els seus clients no poguessin anar a comprar la rebosteria tradicional va provocar que aquest forn també posàs en marxa un servei de repartiment a domicili. “La veritat és que hem tingut molt bona resposta per part dels nostres clients”, reconeix.

Amb més de 300 anys d’història, complits el desembre del 2019, la vidrieria Gordiola també ha anat adaptant-se a les circumstàncies de cada època. Amb el coronavirus va haver de tancar durant dos mesos les dues botigues que té a Palma, però la fàbrica, situada al Museu del Vidre de Mallorca, va continuar en marxa, excepte durant 15 dies. El seu propietari, Daniel Alguer, intenta mantenir una visió positiva davant tota aquesta situació: “Tenim sort, perquè els clients ens fan les comandes amb antelació i hem aprofitat aquest temps per avançar feina”, apunta.

Si bé és cert que amb la crisi sanitària els comerciants han cercat alternatives per sobreviure, per a altres ha estat el detonant per prendre decisions. És el cas de l’empresa Espècies Crespí, que és activa a l’illa des de l’any 1945 i que aquesta setmana ha decidit presentar un concurs de creditors. El seu gerent, Joan Velasco, explica que s’ho estaven plantejant des d’abans de la pandèmia i considera que “és l’única via per garantir la continuïtat del negoci”. De fet, ja tenen tota la pròxima collita sembrada. “No ens dedicaríem a sembrar si haguéssim de tancar”, assenyala.

Cal destacar que tots els comerciants entrevistats per l’ARA Balears coincideixen en el mateix: “La clau per sobreviure durant tants anys és sentir passió per la feina, ser emprenedor i saber adaptar-se a cada època”. I Velasco no en té cap dubte: “S’han de prendre decisions responsables i innovar per tal de reforçar el producte”.

Cafès Llofriu és un dels que ha mantingut l’essència del negoci adequant-se als canvis. El propietari, Biel Mimo, ha vist com “la cultura del cafè ha evolucionat moltíssim” i no li ha quedat cap més opció que adaptar-s’hi. De fet, l’any 1866, moment en què va néixer el negoci, era una botiga d’alimentació i, amb el pas del temps, s’ha anat especialitzant. També ha passat per mans de diversos propietaris. Tal com indica el seu nom, la va fundar la família Llofriu, però el 1955 passà a mans de la família Dolç, que mantingué la botiga fins al 2001, moment en què la va comprar Cafè Rico.

Altres establiments emblemàtics, com per exemple la jugueteria La Industrial de Palma, s’han vist “molt” perjudicats tant per les plataformes en línia com per les grans superfícies. “Abans dels centres comercials, quan arribava Nadal, hi havia coes a la botiga i 13 persones fent-hi feina, però ara com a molt som 4”, lamenta la propietària, Concepció Aguiló. Així i tot, es mostra optimista i amb il·lusió de continuar amb el negoci familiar, que és actiu des del 1929. Té clar que el seu valor afegit és la qualitat del producte, però sobretot “el tracte personal” que ofereixen.

A Palma hi ha una de les merceries més mítiques de Mallorca: La Veneciana. El negoci va començar a funcionar el 1938 i ara hi ha al capdavant la tercera generació. El tracte personal amb el client també n’és un dels punts forts, però ara, amb la crisi sanitària, s’ha hagut d’adaptar a les mesures de seguretat. El personal porta mascareta i guants i es manté la distància de seguretat entre els clients. De fet, “abans entraven unes 4 o 5 persones a la botiga, i ara han d’esperar al carrer”, lamenta el propietari, Pere Arbona. Tot i així, intenta ser optimista perquè “no queda més remei”.

I és que “la qualitat” és imprescindible per continuar oberts durant tants d’anys. A l’hostal Algaida ara hi fa feina la tercera generació i la seva propietària, Aina Monjo, confessa que el secret del negoci, que és obert des del 1961, són les receptes tradicionals de la cuina mallorquina de la seva repadrina. “És menjar casolà i els clients ho aprecien”, assenyala. Aquest restaurant té obert els 365 dies de l’any, però amb la crisi sanitària també s’ha vist obligat a tancar. “Ha estat molt estrany, perquè sempre tenim obert. Esper que ens recuperem aviat, perquè em faria molta pena haver d’abaixar la barrera”, comenta.