Els inquilins més vulnerables qüestionen un decret d'habitatge que els ignora

PalmaEl decret d'habitatge del Govern inclou una nova figura, els habitatges de preu limitat, i una sèrie de mesures per poder construir més en zones urbanes i també per facilitar el pas dels immobles d'ús turístic al residencial. Un mes abans d'elaborar-lo, l'Executiu es va reunir amb representants institucionals i associacions de constructors, promotors immobiliaris, comercials i arquitectes. En canvi, no ha fet el mateix amb els representants sindicals dels inquilins ni d'alguns col·lectius veïnals vulnerables, com els afectats per processos de desnonament, que pateixen directament i de manera especial la falta d'habitatge. Consultats per l'ARA Balears, alguns es mostren decebuts per aquest oblit. "No hi hem tingut cap contacte", coincideixen des del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i la plataforma Stop Desnonaments, que atenen diàriament situacions d'emergència habitacional.

El Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera: "S'ha d'aplicar la llei estatal"

"No creim que el decret tingui una incidència notable", assegura Daniel Granda, portaveu del Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera, dues de les illes amb una situació més crítica pel que fa a l'accés a l'habitatge. No donen l'abast davant les desenes de casos que arriben a la plataforma de gent a qui apugen el lloguer i no hi pot fer front, o bé persones que tenen demandes de desnonaments. "Hi ha persones que directament se'n van de les Illes", explica el portaveu, que lamenta que no se'ls contactàs: "Haurem de ser proactius i ser nosaltres que els anem a cercar".

Granda fa una valoració general del decret aprovat pel Govern. Considera, per exemple, que la reconversió de locals comercials en habitatges que facilitarà la norma és "legislar sobre el que ja hi ha". "La majoria de gent ja està transformant locals en habitatges, i s'estan llogant a preus de mercat", reflexiona: "Em sembla una mica estrany que vulguin ficar una sèrie de reformes per vendre-ho a preu més baix del que s'està oferint actualment". Però en conjunt adverteix que no creu que la norma comporti una rebaixa general del preu de l'habitatge, almenys a curt termini: "Nosaltres necessitam solucions ja, perquè la desgràcia que estam patint és cada dia".

Per al portaveu del sindicat, és urgent que el Govern declari a les Illes les zones tensionades que preveu la llei estatal d'habitatge, una norma que l'Executiu de Marga Prohens ha duit al Tribunal Constitucional (TC) perquè assegura que envaeix competències autonòmiques. "Si ho fessin, als inquilins ens donaria estabilitat, ens permetria mantenir els contractes, la posició de força per poder-los negociar a favor nostre", assenyala: "Es congelarien els preus, i durant aquest temps el Govern podria impulsar altres mesures".

La Plataforma Stop Desnonaments: "En mans privades, la desregulació és total"

Un dels punts destacats que s'inclouen al decret (en el moment de redactar aquesta informació encara no se n'ha publicat el text definitiu al BOIB) són les mesures per reduir la limitació de pisos turístics il·legals –segons els càlculs del Govern, representen el 90% de l'oferta– i la possibilitat de precintar-los cautelarment, i així facilitar que canviïn l'ús a residencial. Granda el valora positivament: "Solem demanar que es retirin llicències i es converteixin pisos en habitatge habitual". En aquest mateix sentit, el membre de la plataforma Stop Desnonaments a Mallorca, Joan Manuel Segura, hi coincideix. Ara bé, adverteix que "amb la manca d'inspectors que hi ha, la mesura pot tenir una aplicació residual".

Mentre que el Sindicat d'Inquilines d'Eivissa i Formentera assegura que sí que havia dialogat amb el govern anterior, Segura lamenta que ni l'Executiu actual ni el del Pacte d'esquerres s'han posat en contacte amb ells. El membre d'Stop Desnonaments considera, encara que amb la reserva de no haver pogut veure el text definitiu del decret, que els habitatges de preu limitat seran previsiblement més cars que els de protecció oficial. És l'estimació que han fet a partir de la informació que s'ha fet pública, i que estableix preus de lloguer que aniran dels 385 als 905 euros en edificacions existents, i dels 455 als 1.070 en les que siguin d'obra nova. Pel que fa als de compra, es vendran els edificis ja existents entre 102.000 i 241.000 euros, mentre que els d'obra nova aniran de 121.000 a 285.000 euros. "No són preus barats; si fossin de protecció oficial, ho serien més", considera. Tot i això, Segura adverteix que el decret preveu posar la creació d'aquests nous habitatges en mans privades, ja que el Govern té prevista la cessió de parcel·les i facilitar la intervenció del sector per construir més habitatge. "Quan està en mans privades, a la pràctica hi ha una desregulació total dels preus", defensa: "Hem vist com propietaris que llogaven pisos de protecció oficial feien el que volien i no s'han aconseguit sancions, fins i tot als jutjats se'ls ha arribar a permetre desnonar".

En aquest sentit, considera que les mesures del decret impulsat per la conselleria de Marta Vidal estan "fetes per no tocar el benefici dels propietaris": "Es pot acabar pagant més per habitatges més petits". Segura apunta, també, cap a una disposició nova del decret que s'ha donat a conèixer aquest dilluns: es desvincula la situació urbanística d'un edifici de les seves condicions d'habitabilitat. Segons la consellera Vidal, això permetria facilitar la concessió de cèdules d'habitabilitat a llars que les compleixin amb independència de si l'immoble en conjunt vulnera la Llei d'urbanisme. Tot i això, el membre d'Stop Desnonaments hi veu un risc. "Transmetre un habitatge acabat és més barat que transmetre'l inacabat o sense cèdula d'habitabilitat", diu: "Faria que la venda i ús d'aquest habitatge sigui més rendible, i que els preus pugin".

La Federació d'Associacions de Veïns de Palma: "No hi ha hagut cap procés participatiu"

La Federació d'Associacions de Veïns de Palma tampoc no ha estat consultada per elaborar el decret malgrat que, adverteix la seva presidenta, Maribel Alcázar, aquest pot afectar substancialment els barris. "No hi ha hagut cap procés participatiu", lamenta: "Estam acostumats que moltes vegades se'ns oblidi en les grans decisions". La Federació s'ha oposat a les mesures que afavoreixen la conversió de baixos comercials en habitatge: "Implica deixar el barri sense comerços i no tenir serveis. Hi ha zones on no es pot comprar un diari". En aquest sentit, adverteix que la mesura pot significar la "mort del petit comerç a les barriades". Tampoc no està d'acord que els habitatges plurifamiliars es puguin dividir, ja que considera que això afavoreix la massificació de la ciutat. En canvi, coincideix amb els sindicats d'habitatge a aplaudir les mesures destinades a limitar l'habitatge d'ús turístic.