L'ús d'insecticides, la proliferació de monocultius i la manca d'hàbitat natural per la pressió humana fan "molt de mal" als insectes pol·linitzadors. Els de les Balears es troben en una situació "crítica", perquè ''n'hi ha molt pocs", segons assegura la coordinadora de projectes de la Fundació General de la Universitat d'Alcalà, María Martín. La sembra d'un tipus de cultiu "només atreu una espècie d'insecte concreta", explica. "Tenir un cultiu variat crea diversitat de flora i, per tant, captiva més espècies", afegeix.
Adverteix que l'extinció d'aquests insectes "podria ser un desastre a escala mundial" perquè molts arbres, com els ametllers i els garrovers, no donen fruit sense la seva intervenció. De fet, segons constata Martín, "s'estima que un 75% de les espècies vegetals que es cultiven depenen de la pol·linització per insectes". A més, la seva desaparició podria alterar la cadena tròfica dels animals herbívors. "Si les plantes no es pol·linitzen, els herbívors queden sense aliment, i pot ser catastròfic", insisteix.
A la Xina, els agricultors varen haver de pol·linitzar a mà els seus arbres fruiters, com les pomeres i les pereres, perquè, a causa de l'ús excessiu de pesticides i la manca d'hàbitat natural, els pol·linitzadors es varen extingir. Per dur a terme aquesta tasca empraven pol·len i un pinzell i anaven de flor en flor.
Les espècies invasores també suposen un problema per als pol·linitzadors de les Balears. L'espècie que més preocupa els experts és l'anomenada abella de la mel, que es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica. "I ens preocupa molt perquè hi ha molts insectes que pol·linitzen sense voler, però l'abella té el cos preparat per fer-ho, i entre un 70% i un 80% dels aliments depenen d'ella", diu.
Però no només l'abella està en perill, sinó que "a escala mundial, les poblacions d'insectes pol·linitzadors estan patint un descens significatiu", lamenta la coordinadora de projectes de la Fundació General de la Universitat d'Alcalà. Les condicions del paisatge i la gestió local de la superfície cultivada són clau per preservar els pol·linitzadors i, conseqüentment, els nostres aliments.
Projecte Biotramuntana
Maria Martín recalca la importància de dur a terme projectes per conservar els pol·linitzadors, com el projecte 'Biotramuntana' de la Fundació Vida Silvestre Mediterrània. Aquesta iniciativa es basa en fomentar la sembra de plantes autòctones mel·líferes i pol·liníferes a tota la serra de Tramuntana, a través de la creació de nous vincles de cooperació amb finques, ajuntaments i escoles. La feina es desenvolupa conjuntament amb la Fundació Vida Silvestre Mediterrània i la Fundació General de la Universitat d'Alcalà, i és finançada per la Fundació Biodiversitat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i amb fons Next Generation.
A les escoles, s'afavoreix la sembra de plantes aromàtiques i la restauració d'horts ecològics per ajudar els pol·linitzadors. També es fomenta la plantació de flora auxiliar, com el romaní i la lavanda, que repel·leixen insectes com les mosques i atrauen els pol·linitzadors.
![L’eficiència dels cultius baixa i els pagesos fiquen més pol·linitzadors manejats per treure rendiment.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
