Per què els nous graduats en filosofia cada vegada troben més feina

BarcelonaLa taxa d’ocupació dels universitaris catalans no para de créixer. Així ho demostra l'últim estudi de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU), que estableix que la taxa d'ocupació dels ciutadans amb estudis superiors se situa en el 85%, tres punts per sobre que l'any 2020. Segons l'enquesta feta a més de 40.000 estudiants universitaris que han entrat al món laboral durant la pandèmia, els sectors amb més bones perspectives per trobar feina continuen sent l'arquitectura i la construcció civil i les TIC, amb una taxa d'ocupació del 95%; medicina i ciències biomèdiques (94,5%); i tecnologies industrials, infermeria i salut, i l'àmbit agrícola, forestal i de pesca, tots amb un 94% d'ocupació. Tot i aquests grans sectors, que es mantenen líders en ocupació, les últimes dades recollides per l'AQU mostren un canvi de tendència sorprenent en l'àmbit de filosofia i història, que en només tres anys ha vist com la taxa d'ocupació s'ha disparat i ha augmentat 7,8 punts percentuals des del 2020.

Amb aquest canvi, l'àmbit de la filosofia assoleix una taxa d'ocupació del 83% i trenca amb la tendència negativa que havia experimentat en informes anteriors, que reflectien com entre el 2017 i el 2020 la taxa d'ocupació a filosofia va baixar 5 punts percentuals i que el 2014 se situava per sota del 65%. Però, què hi ha darrere d'aquest canvi recent?

"És una dada sorprenent que a les universitats encara no hem començat a detectar, perquè en general la taxa sempre havia anat a la baixa", assegura el professor de filosofia moral i política a la UPF i la UAB Jordi Mir, que explica que la novetat del canvi fa difícil analitzar què hi ha darrere d'aquests moviments. Tot i això, Mir és clar: la idea que les empreses busquen "filòsofs pràctics" com passa a Silicon Valley no es pot aplicar a Catalunya. "Jo no he vist que empreses com Seat o Grífols estiguin buscant filòsofs", reconeix.

La docència, la gran opció

Segons el professor de filosofia, aquest augment de la taxa d'ocupació es pot deure a dos grans factors. Un és "la consolidació o l'augment de places de professorat, que permet que persones d'aquest àmbit entrin al món laboral en el sector de la docència", i l'augment de l'interès i la consideració d'aquesta disciplina. Un exemple el trobem en la recuperació de la filosofia a la fase general de les PAU.

L'altre factor, segons Mir, és que els estudiants de filosofia ja no creuen que amb el grau en tindran prou, sinó que un cop han estudiat filosofia s'especialitzen i dirigeixen la seva vida laboral a àmbits com l'economia social o la cooperació, que no es consideren 100% filosòfics però sí que hi tenen relació. "En els últims anys ha augmentat molt l'interès de les humanitats ecològiques, i ara i en els pròxims anys veurem molta gent que estarà treballant en temes de sostenibilitat i transició ecològica, que vindrà de la filosofia". Una situació que Mir relaciona amb el fet que "ara es té una concepció de la filosofia molt més oberta". Aquesta hipòtesi també queda reflectida a les dades de l'últim informe de l'AQU, que mostra com filosofia és el sector on hi ha menys percentatge de treballadors que fan funcions específiques del seu grau, ja que, tot i que ha augmentat gairebé 5 punts des del 2020, encara hi ha només un 40% dels ocupats que es dediquen específicament a aspectes relacionats amb el grau.

En aquest sentit, els àmbits on la feina s'adequa més al que s'ha estudiat al grau són medicina i ciències biomèdiques; infermeria i salut; arquitectura i construcció civil, i educació, on el percentatge de funcions específiques del grau que es fan a la feina supera el 80%. En canvi, filosofia i història; llengües i literatures; dret laboral i polítiques; i arts i disseny són els sectors on es fan funcions menys específiques del grau que s'ha estudiat. Cap d'aquests àmbits arriba al 70%.

Tot i l'increment destacat de la taxa d'ocupació de filosofia i història, juntament amb l'àmbit d'arts i dissenys, continua sent la disciplina amb menys inserció laboral a les universitats catalanes. Una posició que no ocupen àmbits que sí que han experimentat una baixada (tot i que lleu) en la taxa d'ocupació en els últims anys com són educació –que és la disciplina que més baixa, amb 2 punts percentuals menys–, medicina i ciències Biomèdiques (-1,3), i intervenció social (-1).

Els estrangers es decanten per les universitats privades

Una altra de les moltes variables que analitza l'últim estudi de l'Agència de Qualitat Universitària (AQU) és la relació dels graduats en universitats catalanes amb la resta del món. En aquest sentit, les dades recollides mostren com la gran majoria de graduats tenen nacionalitat espanyola però les persones estrangeres estan sobrerepresentades a les universitats privades. De fet, les institucions privades congreguen més del doble de percentatge d'estudiants de l'estranger (12,5%) que les públiques (5,3%).

Pel que fa a la fuga de cervells que preocupa des de fa anys al sector universitari i empresarial, l'estudi xifra en un 6,5% la proporció de graduats en universitats catalanes que marxen a treballar a l'estranger, xifra que augmenta 2 punts respecte al 2020 i assoleix un màxim històric. També mostra com un 8% dels graduats marxen a buscar feina a altres comunitats autònomes. Els grans àmbits on més estudiants marxen de Catalunya per treballar són les ciències (10,5%), les enginyeries (7,8%) i, molt més lluny, les humanitats (5,7%).