La insolidaritat dels grans tenidors: urgeix habitatge a Menorca

MaóEl pròxim 2 de novembre expira el termini per sol·licitar els ajuts que el Consell de Menorca posa a disposició dels propietaris que vulguin llogar el seu habitatge durant tot l’any, però a un preu inferior que el del mercat. El programa Lloguer Ètic es va engegar fa dos anys, el juny del 2019, i l’objectiu és facilitar l’accés a l’habitatge, així com promoure la sortida al mercat de lloguer d’habitatges buits a preus assequibles.

Els ajuts s’ofereixen en dues línies segons si el pis està buit, amb fins a 2.475 euros per al propietari per habitatge, o si ja està llogat, amb fins a 525 euros per al propietari. A més, des del Servei pel Dret a l’Habitatge del Consell es fan tasques d’acompanyament personalitzat perquè cada propietari pugui superar els dubtes o possibles pors de llogar un habitatge en propietat.

Compliment de les obligacions

El Consell és una garantia perquè les dues parts compleixin les seves obligacions i gaudeixin dels seus drets. Un equip de professionals fa de nexe entre propietaris de pisos a Menorca i persones que cerquen un habitatge a l’illa, fomentant una relació ètica, justa i responsable. La consellera d’Habitatge de Menorca, Cristina Gómez, ha destacat la iniciativa: “Se cerca la casa més adequada per a cada família i la família més adient per a cada casa”. I ha afegit: “La implicació dels propietaris és de gran importància i té una repercussió social per facilitar que tothom que viu i treballa a l’illa trobi un habitatge”.

Poden beneficiar-se d’aquest programa els titulars d’habitatges buits i en condicions de ser llogats, els destinats al lloguer d’estades curtes i que vulguin llogar tot l’any, i els que ja estan adherits al programa pilot i han formalitzat un contracte de lloguer ètic en el moment de presentar la sol·licitud.

El sistema per poder formar part del Lloguer Ètic és molt senzill. Només cal accedir a la pàgina www.llogueretic.cime, i fins i tot es pot calcular el preu orientatiu que recomana el programa pel lloguer d’un habitatge, mitjançant la introducció de dades i estadístiques relacionades amb l’immoble. També s’elabora una borsa de possibles inquilins a qui s’ajuda a cercar un habitatge en bones condicions, amb un contracte de llarga durada i un preu raonable.

Les despeses concretes per a les quals els propietaris d’habitatges per llogar poden sol·licitar els ajuts són la cèdula d’habitabilitat, el certificat d’eficiència energètica (fins a un màxim de 250 euros), i l’Impost de Béns i Immobles (IBI) (fins a un màxim de 250 euros). Els propietaris amb habitatges buits que vulguin sumar-se al programa Lloguer Ètic també poden demanar un ajut econòmic per l’assegurança de la llar de fins a un màxim de 350 euros i un ajut de fins a 1.500 euros que cobriria el temps que trigui l’habitatge a llogar-se a causa dels tràmits corresponents.

Segons ha pogut saber l’ARA Balears, des de l’any 2019 s’han interessat pel programa Lloguer Ètic un total de 278 famílies i s’ha contactat amb 203 propietaris d’habitatges. En canvi, el Consell disposa de només vuit habitatges per respondre a tota la demanda. Gómez fa una crida a la conscienciació d’aquelles persones que tenen pisos buits i que són clars objectes d’aquest programa i emfatitza els punts forts del Lloguer Ètic: “Falta sensibilitat i estar a l’altura del moment en què ens trobam. Un gest com cedir un pis buit a canvi d’unes ajudes importants per part de l’Administració pot salvar una família”, i ha recordat els beneficis d’acollir-se al programa: “Facilitam tota la gestió, feim un seguiment de l’habitatge i els inquilins, els ajuts per als primers mesos si no es lloga són molt interessants, oferim un servei d’assessoria jurídica i acompanyam amb un educador social tot el procés”.

De tota manera, la consellera insular d’Habitatge admet els punts febles: “Som conscients de la dificultat d’ajustar el preu per part d’alguns propietaris, els problemes en voler llogar segons la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per part d’alguns propietaris, així com les dificultats per captar habitatges, especialment per la cultura molt estesa de llogar en negre. Cal fer molta pedagogia”.

En tractar-se d’un programa experimental, està en revisió constant, fet pel qual hi ha aspectes que es podrien incorporar en un futur, com poder oferir el programa a famílies en situació de major vulnerabilitat residencial mitjançant habitatges amb rendes de lloguer social i no només assequibles. Gómez ha apuntat altres reptes: “Aconseguir una borsa d’habitatges per gestionar a través d’acords de cessió de llarga durada amb administracions, bancs i altres entitats per destinar-los a lloguer social, o finançar part de la reforma d’immobles que els propietaris tenen buits per no poder fer front a les despeses de rehabilitació a canvi de cedir-los al programa”.

Garantia de pagament

Per altra banda, no es descarta oferir la garantia de pagament d’uns mesos de renda en casos d’impagament, la possibilitat de treballar en xarxa amb tots els municipis i la resta d’institucions i entitats que treballen en l’àmbit de l’accés a l’habitatge, i finalment tenir major capacitat de comunicació per arribar a la població propietària de manera periòdica, emprant pàgines web municipals i campanyes d’informació.

Des del Departament d’Habitatge de Menorca recorden que les dificultats d’accés a l’habitatge s’arrosseguen des de l’any 2008 i la situació s’ha agreujat amb la pandèmia. La incertesa laboral i la reducció d’ingressos dificulten, segons Cristina Gómez, la recerca d’un sostre en condicions: “El dret a l’habitatge és el dret de viure en unes condicions mínimes d’habitabilitat i accessibilitat, sostenibilitat i eficiència, preu assequible, amb garantia de subministraments bàsics i amb la possibilitat de certa continuïtat temporal”.

També s’observa com, cada vegada més, el lloguer es converteix en una estratègia d’inversió per a molts propietaris, i augmenta la no renovació dels contractes per no poder fer front a la pujada del preu en un context d’especulació, cosa que suposa l’expulsió de moltes famílies.