Les institucions locals es resignen davant una saturació a la costa que es cronifica

PalmaLa massificació turística que satura els accessos a cales i platges de les Balears s’ha evidenciat enguany amb les coes de quatre hores per baixar al caló del Moro. Aquest és un problema que ha obligat a establir progressivament controls d’entrada de vehicles als aparcaments de les platges des de fa, com a mínim, cinc anys. Així ho confirmen els batles de quatre municipis especialment afectats, com són Santanyí, Pollença, Sant Antoni de Portmany i Ciutadella. 

Les restriccions d’aforament per evitar contagis de coronavirus han reduït l’espai per als banyistes i això ha posat de manifest l’estrès turístic que pateixen alguns espais costaners d’aquests pobles, que són un imant per als visitants. El far de Formentor, a Mallorca; cala Saladeta, a Eivissa, i cala Macarella, a Ciutadella, són alguns exemples d’on s’ha regulat l’entrada de vehicles. En aquest sentit, destaca Formentera, que des del 2019 aplica aquesta mesura en el conjunt de l’illa. 

“Som conscients que és un problema greu del qual ens hem d’ocupar”, admet el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas. “Si volem oferir uns estàndards de qualitat als residents i als turistes, hem de poder regular els espais públics d’alguna manera”, afegeix. Una trentena de consistoris es reuniren aquesta setmana amb el Govern i el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES) per parlar, entre altres coses, de la saturació. “A la Península hi ha un buidament demogràfic, però a les Illes passa tot el contrari, perquè estan sobrepoblades i existeix una població flotant molt important”, comenta Salas. “Els municipis fa estona que es queixen de les mancances que tenen per oferir seguretat i serveis adequats per a tanta gent”, diu el president de la FELIB. Ara bé, valora positivament que l’Executiu balear hagi aconseguit que l’Estat tingui en compte aquestes particularitats per fer una estratègia demogràfica, però encara no hi ha cap proposta.

El conseller de Turisme i Esports del Consell de Mallorca, Andreu Serra, descarta que les imatges de gent fent coa per baixar al caló del Moro perjudiquin l’illa com a destinació turística. “Hi ha hagut un interès mediàtic perquè era una situació anòmala, però això també passa en altres regions”, assenyala. Insisteix que és “puntual” i que, si es produís a totes les cales, “seria un problema”. Assumeix, però, que a l’agost, “vulguem o no, tindrem situacions en què no tothom càpiga en un mateix espai”. Per això, diu que el Consell promociona totes les platges de l’illa, que té moltes alternatives similars al caló. Respecte que publicitin les platges amb pocs banyistes, obviant la saturació, Serra admet que “no s’hi posa gaire gent perquè volem mostrar-ne la part més bella”. Defensa, però, que no es dona una imatge del que no són. El conseller recorda que han posat en marxa l’aplicació Platges de Mallorca, perquè l’usuari conegui l’estat del litoral i pugui saber quanta gent hi ha al moment. Això, diu, permet planificar on anar i evitar contribuir a formar part d’aglomeracions.

Maria Pons, batlessa de Santanyí

“Hem d’intentar que la gent s’oblidi del caló del Moro”

La “bogeria” per visitar el caló del Moro, on a l’agost hi ha hagut coes de fins a quatre hores per accedir-hi, és un fenomen que no ha aturat de créixer des de fa cinc anys, segons la batlessa del municipi, Maria Pons. Les restriccions d’aforament a causa del coronavirus, però, han evidenciat encara més la saturació turística que pateix aquest indret. “Pareix mentida que pugui existir gent que sigui capaç d’estar quatre hores al sol per veure si pot o no accedir al caló”, diu la batlessa, que lamenta que els residents hagin hagut de “renunciar” a anar-hi. “Entre tots hauríem d’intentar que la gent s’oblidi del caló del Moro, i només ho podem aconseguir no publicitant-ho”, proposa. En opinió seva, les xarxes socials i la promoció en reportatges que s’ha fet de la cala són les culpables de la massificació. Pons assegura que mai han fet bandera del caló i que el Consistori sempre ha promocionat turísticament tota la costa del municipi, que és “meravellosa”. Apunta, però, que actualment la imatge de la cala es pot trobar a l’aeroport de Palma i a Berlín, perquè el Govern la utilitza com a reclam. Tot i això, reconeix que no ho impediran. Pons adverteix que la “bogeria” pel caló no passarà fins desembre, perquè hi aniran els mallorquins que a l’estiu no l’han poguda visitar. La batlessa considera que la gent “s’ha d’adonar” que a Mallorca hi ha molts altres racons “preciosos”, a més del caló, i que això ajudarà a repartir els banyistes. Pons recorda que el seu equip ja ha invertit enguany 60.000 euros per contractar seguretat privada a fi de controlar l’aforament a la zona de cala l’Almunia i el caló del Moro. L’edil critica que el Consell, el Govern o Costes no donin ajudes al Consistori.

Marcos Serra, batle de Sant Antoni de Portmany

“Regular l’accés a cala Salada costa 49.000 euros anuals”

El caló del Moro no és l’única platja de les Balears on enguany hi ha hagut coes per accedir-hi en temporada alta. La saturació turística ja existent, sumada a les restriccions d’aforament pel coronavirus que s’apliquen a moltes platges, ha provocat que a cala Saladeta, a Eivissa, molta gent hagi esperat fins a una hora per banyar-se. Per arribar-hi, primer cal passar per cala Salada, on des de fa quatre anys l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany controla l’accés a l’aparcament a causa de la massificació que pateix. Quan s’omple de cotxes, es tanca i només s’hi pot anar agafant un bus llançadora, en bicicleta o caminant. La pandèmia ha provocat que la cala s’ompli abans perquè, com que no hi ha oci nocturn, la gent fa més vida de dia, segons el batle de la localitat, Marcos Serra. De fet, alguns restauradors li han comentat que ha estat una de les millors temporades dels darrers anys. Per això, enguany el Consistori ha avançat l’horari de tancament: de 9.30 a 17.30 h, quan abans era de 10 h a 18 h, perquè les majors concentracions es produeixen al matí. El canvi ha implicat invertir 10.000 euros addicionals, perquè “regular l’accés a cala Salada costa 49.000 euros a l’any”, diu l’edil. De moment, no preveu que s’apliqui cap altra restricció d’accés, tampoc a les altres quatre platges que té el municipi. El batle comenta que cala Saladeta s’ha mediatitzat a través d’Instagram, però considera que “és complicat lluitar contra les xarxes socials”. Lamenta que els turistes que hi van es trobin la cala plena, perquè sap d’alguns que ho intenten diverses vegades i matinen per anar-hi. Serra espera que l’any que ve se superi la pandèmia i s’elimini la limitació de cabuda. 

Tomeu Cifre, batle de Pollença

“Quan un lloc es prohibeix, la gent hi vol anar”

Les restriccions de circulació per accedir a Formentor, que enguany s’apliquen des del 15 de juny i fins al 15 de setembre, entre les 10 h i les 19 h, no han aconseguit fer desaparèixer la massificació i el caos circulatori a la carretera que du fins al far. Ans al contrari, perquè n’hi ha més que abans, segons denunciaren a l’agost alguns veïns de la urbanització que hi ha devora l’hotel Formentor. “Quan un lloc es prohibeix, la gent hi vol anar”, comenta el batle de Pollença, Tomeu Cifre, que considera que les restriccions posades en marxa l’estiu del 2018 han tingut un “efecte crida”. A primera hora del matí i especialment al capvespre –quan la gent va a veure la posta de sol– és quan es produeixen aglomeracions. La gent espera que acabin les restriccions per anar-hi. Això no obstant, la saturació de cotxes també es veu en altres punts de la península, com ara el mirador de la Creueta i la talaia d’Albercutx. “Gestionar això ens ha duit molts maldecaps”, diu Cifre, però a diferència d’altres consistoris que han regulat accessos a platges saturades, com ara el caló del Moro i Son Saura, no suposa cap despesa econòmica a l’Ajuntament. El batle recorda que la carretera és un àmbit que correspon controlar a la Guàrdia Civil i als agents de Medi Ambient, ja que passa per un espai protegit. Un altre punt que, de tant en tant, es massifica, és l’accés per anar a cala Bóquer. “La gent vol deixar el cotxe molt a prop i de vegades se satura”, comenta, i afirma que estan modificant el camí que du a la cala perquè no passi per davant d’unes cases. Cifre recorda que es pot deixar el cotxe al port de Pollença i agafar el bus que connecta amb la platja de Formentor i el far, decisió que evitaria embossos.

Joana Gomila, batlessa de Ciutadella

“Si s’ha de dir quants cotxes accedeixen a Punta Nati, s’haurà de fer”

Sovint es desvincula Menorca de la massificació turística que pateixen la resta d’illes, una percepció lluny de la realitat, tot i ser menor. L’increment progressiu de visitants en els darrers cinc anys va obligar el Consell insular i l’Ajuntament de Ciutadella a regular l’accés de vehicles a diverses platges verges, com ara Cala Macarella i Son Saura, entre d’altres. La “sensació” de saturació ha estat major enguany per la pandèmia, segons la batlessa del municipi, Joana Gomila. Això és perquè el covid-19 ha suposat que hagin visitat l’illa més turistes espanyols, que es mouen més perquè “els agrada conèixer el territori, la història, el patrimoni i consumir als comerços i restaurants”. En canvi, els visitants britànics, que solen quedar als hotels i històricament han estat el mercat més important a Menorca, han minvat per les restriccions del Regne Unit. “No sé si ha estat un estiu especial o si es repetirà; hem de veure com evoluciona el turisme”, apunta. Enguany s’han tornat a formar coes de cotxes de conductors que els volien deixar a prop del far de Punta Nati per veure la posta de sol. Aquest fet s’ha repetit al cap de Cavalleria, on l’Ajuntament del Mercadal ha hagut de restringir l’accés quan s’omplia l’aparcament del far. Gomila diu que “si en un moment determinat s’ha de dir quants cotxes poden accedir a Punta Nati, s’haurà de fer”. La batlessa assegura que s’estudiarà si cal aplicar mesures similars en altres punts del municipi en funció de com evoluciona la saturació, però recorda que la competència és del Consell insular. Afegeix que cal tenir en compte que “som Reserva de la Biosfera i que cal respectar el medi ambient”.