L’IEO envia un SOS per evitar el naufragi burocràtic

“L’oceà és de tots i no és de ningú. Pertany als pensaments més agosarats, als esperits científics més aventurers, al treball més dur i al més ben organitzat”. La frase és d’Odón de Buen, el creador de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) l’any 1914. Que en queda, però, avui dia, d’aquest esperit agosarat i aventurer, 104 anys després, en aquest organisme públic de recerca dedicat a l’oceanografia i l’assessorament científic? En queda poca cosa, d’acord amb el manifest que han signat prop de 350 persones (entre personal administratiu, tècnics i investigadors) dels nou centres que configuren l’IEO, inclòs el Centre Oceanogràfic de Balears, que aquesta setmana han denunciat la “dramàtica situació” en la qual es troba aquesta institució centenària a causa de la dificultat d’executar els seus pressupostos, de la burocràcia, del col·lapse administratiu i de la poca agilitat de gestió d’aquest organisme, que administrativament depèn del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació.

Per tot això, els treballadors de l’IEO han enviat un “SOS” a la societat en defensa d’aquesta institució, criticant “l’aparent incapacitat” dels seus responsables per adequar l’estructura de l’organisme i els seus sistemes de gestió a la creixent activitat investigadora, un problema que s’agreuja, encara més, amb la incorporació, el 2014, d’un nou sistema de control de la despesa per part d’Hisenda, que s’ha traduït en una dràstica reducció de l’execució pressupostària, que ha passat del 90% el 2013 al 50% el 2017. Aquesta incapacitat per executar la despesa compromesa el 2017 ha portat, segons els treballadors de l’IEO, a un ajust addicional en despesa corrent en béns i serveis que només permet disposar, el 2018, d’un 30% del pressupostat l’any 2017.

Tots aquests problemes de gestió i pressupost han fet que una bona part dels compromisos i reptes que tenia l’IEO previstos per enguany, que s’havien de desenvolupar al llarg del 2018, no es puguin dur a terme, amb conseqüències directes sobre els investigadors a través dels seus projectes respectius i les campanyes de recerca en les quals estan immersos. Aquesta situació ha estat denunciada en nombroses ocasions, en els darrers anys, davant els responsables de l’IEO, els quals no han aconseguit posar-hi remei, segons critiquen els signants del manifest que es va llegir dimarts passat a les portes de tots els centres oceanogràfics de l’Estat. El manifest té el suport, avui dia, de 350 treballadors, una xifra que representa aproximadament el 62% de la plantilla total. Tots han decidit fer una passa endavant, cansats de la “carrera d’obstacles” que implica la gestió de la ciència a Espanya i, per tant, fer pública la situació de l’IEO, que ells consideren que es troba “en el pitjor moment de la seva història”.

Text del manifest

Rosa Balbín és investigadora de l’IEO al Centre Oceanogràfic de Balears. Ella va ser l’encarregada de llegir el manifest reivindicatiu que a Balears han avalat, per ara, 25 persones, un poc més de la meitat del personal contractat de la delegació. El manifest diu textualment que “els problemes en l’estructura organitzativa ocasionen retards en la tramitació d’expedients i, en conseqüència, bloquegen l’execució de projectes i la creació d’ocupació laboral qualificada i de qualitat, amb greus perjudicis per al prestigi de l’IEO i una repercussió directa sobre el teixit social i econòmic del país. Aquesta situació de paràlisi estructural es resumeix en incapacitat de gestió dels recursos financers disponibles, molts dels quals són captats externament; l’incompliment dels compromisos adquirits; retards en els pagaments; la devolució de les subvencions no executades i poca incentivació en el lideratge de projectes. En definitiva, la pèrdua del prestigi de la institució i dels professionals de l’IEO, i la pèrdua de capacitat en la consecució de les seves funcions. L’actual equip directiu de l’IEO és conscient d’aquesta situació, que ha estat denunciada en diverses ocasions, tot i que no ha aconseguit posar-hi remei ni l’ha denunciat públicament. Per tot això, els treballadors de l’IEO, molt preocupats perquè veim que l’IEO està col·lapsat i, observant amb sorpresa el nivell de conformisme de l’equip directiu, consideram que tenim l’obligació de denunciar aquesta dramàtica situació”, conclou el manifest llegit dimarts passat a les 12 h simultàniament a tots els centres de l’IEO.

Després de la lectura del manifest, Balbín explicà que la situació pressupostària afectava els centres en el seu dia a dia: “Tenim problemes per poder treballar, des d’una senzilla compra de bateries per a instrumentació fins a les dificultats per participar en reunions, tramitar viatges i anar a les campanyes oceanogràfiques... Qualsevol gestió programada ara mateix està en dubte perquè no hi ha doblers per fer-la. Només podem executar el 30% del pressupost, i, a més, aquest percentatge ja està compromès perquè encara hi ha despeses pendents de l’any passat, la qual cosa causa que, realment, aquest any no puguem gastar res de res”. Com a possibles solucions, Balbín proposà reemplaçar els llocs de feina que s’han anat perdent els darrers anys; organitzar millor l’estructura administrativa de l’IEO perquè no sigui tant “centralitzada”, i que la intervenció prèvia no sigui tan rigorosa i tingui en compte les particularitats dels centres de recerca.

Afectació a Balears

Igual que en altres llocs d’Espanya, la situació afecta també el Centre Oceanogràfic de Balears en el seu dia a dia, com, per exemple, en la compra d’uns equipaments per mesurar paràmetres de l’aigua de mar, amb un finançament de 90.000 € aconseguit a través dels fons europeus FEDER, que s’han hagut de tramitar tres vegades, seguint les instruccions dictades des d’intervenció, cosa que ha causat un endarreriment de nou mesos en l’adquisició dels equips (encara que només hi havia un any per executar aquesta despesa) i ha obligat, en conseqüència, a retornar més de la meitat de l’import esmentat per no haver pogut justificar les despeses a temps. És només un exemple, però la xifra de diners que finalment no es podrà executar podria arribar als centenars de milers d’euros si s’hi inclouen altres projectes.

Un altre cas molt revelador de la situació de l’IEO, i, de retruc, del Centre Oceanogràfic de Balears, té a veure amb Life IP Intemares, el major projecte de conservació del medi marí a escala europea de l’actualitat, en el qual l’IEO participa com a soci. Just aquesta setmana acaba de publicar-se la convocatòria de contractació de 24 places a disposició d’aquest organisme de recerca, 8 de les quals correspondran a Balears. El problema és que, a Espanya, aquest procés de tramitació té més d’un any de retard, i hi ha moltes probabilitats que no es resolgui fins fins que el personal investigador espanyol no s’incorpori definitivament i pugui començar a investigar.

La directora del Centre Oceanogràfic de Balears, Salud Deudero, opina que “les retallades pressupostàries, a mes de l’aclapadora càrrega burocràtica dels darrers anys a la qual es veuen sotmesos el organismes públics de investigació, ens ha conduït a una incapacitat executiva. La situació, en aquests moments, és molt greu, i és totalment necessari un canvi en els processos de gestió que ens permetin donar resposta a l’assessorament i la generació de coneixement en les ciències marines”.

PÈRDUA DE PRESTIGI D’UN OPI ATÍPIC

Un dels problemes que més preocupa als treballadors de l’IEO es la progressiva pèrdua de prestigi d’aquesta institució a causa de l’abandonament de compromisos i obligacions en projectes internacionals en els quals normalment ja és difícil accedir i participar. Per poder desenvolupar les seves missions de recerca, innovació, assessorament i transferència de coneixements sobre el mar i els seus recursos, l’IEO disposa d’un pressupost propi que s’incrementa amb finançament extern obtingut gràcies a projectes estatals i internacionals. L’IEO, entre altres funcions, és l’organisme assessor en matèria de pesca i medi ambient marí del govern d’Espanya, el país al qual sovint representa en nombrosos fòrums internacionals o integrant-se en organitzacions governamentals o d’assessorament.

Però el funcionament de l’IEO, tot i ser un Organisme Públic d’Investigació (OPI) es bastant atípic i el creixement del nombre de projectes de recerca dels darrers 15 anys no ha anat acompanyat d’una modernització dels seus sistemes de gestió. Els problemes d’organització, alguns dels quals s’arrosseguen des de fa dècades, es varen agreujar el 2010 quan l’IEO, juntament amb la resta d’OPI, va ser equiparat a la categoria de subdirecció general, amb les conseqüències administratives que això va implicar. El 2014 es va canviar el règim de control economicofinancer de determinats organismes públics, inclòs l’IEO, provocant una intervenció general dels seus comptes que, segons els treballadors, gairebé “paralitzà” el dia a dia de la institució, ja que no es varen tenir els recursos humans necessaris per poder assolir aquest canvi.

Aquesta intervenció prèvia -recollida en el BOE n. 29 del 3 de febrer del 2014- vol dir que, abans de començar a fer res, es revisa fins la darrera coma de tot, des de la compra de material, la tramitació de viatges i dietes, fins a l’organització de les campanyes, amb un control exhaustiu que els treballadors de l’IEO consideren “excessivament rigorós” i més pensat per a determinades estructures de l’administració de l’Estat que no per a un organisme dedicat a la recerca científica que se suposa que necessita decisions més ràpides i àgils.

A l’IEO no es reposen les places del personal que es jubila cada any, segons critiquen els empleats, i una bona part de la plantilla contractada intenta aconseguir un lloc de feina en altres organismes estatals. Així, des del 2011, la plantilla de l’IEO ha davallat un 20% entre els contractats, segons dades aportades pels treballadors. Encara hi ha una derivada més respecte de la situació contractual de la plantilla, tant pel que fa als nous investigadors, que no es poden incorporar, com als contractes temporals, que ja no es renoven.