L’Institut de Recerca Biomèdica se centrarà en els efectes de l’edat

BarcelonaL’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona ha sigut el primer gran centre d’investigació a Espanya i un dels primers a Europa que ha implementat un programa específic sobre envelliment. En un futur pròxim l’objectiu és que sigui tot el centre que prengui aquesta direcció. “Moltes malalties, especialment les més greus, s’accentuen o es manifesten durant l’envelliment”, justifica Francesc Posas, director de l’IRB. La incidència més gran del càncer, l’Alzheimer, les cardiopaties o la pèrdua de facultats físiques, diu, “està clarament vinculada a l’edat”. Moltes d'aquestes patologies són difícils de trobar en persones joves, continua. Les estadístiques reforcen aquesta visió.

Les estadístiques també mostren nombres alarmants pel que fa a l’envelliment. “Actualment hi ha uns 900 milions de persones majors de 65 anys al món”, reflexiona. Si es compleixen les prediccions, l’any 2050 n'hi haurà més de 2.000 milions. “Les xifres ens diuen que hi haurà més càncer, més Alzheimer o més patologia vinculada al declivi muscular”, afirma. Dit d’una altra manera, l’envelliment i les malalties associades a aquest fenomen biològic s’incrementaran en un lapse de temps relativament curt. “Cal veure quins fenòmens són comuns i de quina manera i de quina manera podem intervenir-hi”, rebla l’investigador.

Adoptar aquesta nova visió de l’envelliment no suposa “en cap cas” reduir el camp de visió sinó justament el contrari, “obrir i reforçar” línies de recerca que avui són a la frontera del coneixement. És el que passa amb la recerca sobre la capacitat de regeneració o reparació d’òrgans i teixits i el paper que juguen les cèl·lules en aquestes dinàmiques. També, què passa en l’àmbit cel·lular i molecular en els processos inflamatoris, quin pes hi té la senescència cel·lular o la resposta del sistema immunitari. “La recerca en aquestes línies és relativament nova”, argumenta Posas. Totes aquestes línies, que vinculen metabolisme i envelliment, “amplien el camp de visió de la recerca de frontera”.

Aquesta tendència “passa a tot el món”, afegeix. De moment s’està traduint en l’establiment de models animals fiables, prediccions basades en la bioinformàtica i el disseny de compostos que ja estan arribant a les fases d’estudi clínic. Passa amb els fàrmacs senolítics però també amb la immunoteràpia. I està començant a passar amb l’estudi de components de la sang i el plasma, en què la catalana Grifols està assajant diferents candidats tant per combatre malalties associades a l’envelliment com per generar estratègies per revertir algun dels fenòmens associats al procés biològic.

Dossier La nova vellesa

Següent

Cinc claus per a un envelliment saludable (i envejable)

Anterior

“M’agradaria que els dies tinguessin 48 hores”

Vés a l’ÍNDEX