Els instituts illencs es massifiquen i l'Estat no se'n fa càrrec
Els pressupostos espanyols no tenen en compte l’increment d’alumnat, però les Illes rebran 47 milions d’Europa per a infraestructures educatives
PalmaL’increment sense fre de la població escolar és un dels grans reptes a què han de fer front les Illes Balears en l’àmbit de l’Educació. El nombre d’alumnes matriculats a la Comunitat Autònoma no ha aturat de créixer els darrers 14 cursos i ha fet que s’intensifiqui la massificació als centres. Si el 2007-2008 hi havia 157.617 estudiants al sistema educatiu illenc, el 2020-2021 aquest nombre s’ha disparat fins als 193.057. Això són 35.440 alumnes més, que suposen un increment del 22,5%. Segons les dades del Ministeri d’Educació, l’Arxipèlag ha assumit una pujada mitjana de 2.531 alumnes l’any. La pandèmia ha fet que l’ascens no sigui tan gran –el darrer curs s’han sumat 855 matriculats–, però, així i tot, les Balears han estat una de les úniques tres comunitats que han engreixat el volum d’alumnat, juntament amb Cantàbria i Andalusia. A escala de l’Estat, s’ha registrat una davallada de 71.836 matrícules escolars.
Una de les principals conseqüències que els centres educatius s’omplin és que les necessitats quant a infraestructures educatives s’accentuïn. Fa cinc anys, el problema principal estava en les escoles, perquè l’increment d’estudiants es concentrava especialment en aquestes edats, però ara aquests alumnes han passat a l’ESO i la pressió s’ha traslladat als instituts. Malgrat que el govern d’Espanya és conscient d’aquesta realitat, no la té en compte a l’hora de dissenyar els pressupostos en el sector educatiu. “És un tema que reivindicam des del primer moment, però fins ara no s’ha tingut en compte, així que, en matèria d’infraestructures, ens hem d’arreglar amb el que tenim aquí”, afirma el director general de Planificació, Ordenació i Centres del Govern, Antoni Morante. Puntualitza que la darrera partida del fons de cooperació territorial sí que ha tingut en compte la insularitat i l’increment de població, “però normalment no va destinada a infraestructures, sinó a digitalització i Formació Professional”, assenyala.
D’Europa sí que arribarà inversió, a través del programa Next Generation. L’Executiu illenc preveu invertir 45,89 milions d’euros del fons React-UE a infraestructures educatives, segons ha informat la Conselleria de Fons Europeus a l’ARA Balears. De fet, enguany ja s’estan finançant algunes obres amb aquesta partida i també s’inclourà una part d’aquests fons en els pressupostos del 2022. A banda, hi ha la inversió provinent del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que està enfocada a la transformació del model productiu. “No es podran emprar per fer centres d’Infantil i Primària, però sí, per exemple, un centre integral de Formació Professional”, apunta Morante. De fet, dins aquests fons, hi ha una línia per a l’impuls de l’FP dotada en 10,59 milions d’euros, però la inversió podria ser major perquè l’Estat encara no ha acabat d’assignar tots els fons.
Tot i que aquesta darrera inversió no permet crear centres d’educació obligatòria, igualment pot contribuir a alleugerir la pressió dels instituts, perquè són els que acullen l’alumnat d’FP, que s’incrementa cada any. En aquest sentit, el director general defensa que l’Arxipèlag té “unes taxes d’abandonament escolar prematur molt altes i hem de potenciar la formació postobligatòria, incrementant l’alumnat que fa Batxillerat i, sobretot, Formació Professional”. En els darrers dos cursos, s’han sumat més de 3.600 matriculats a FP” i això són places escolars; impacta molt en infraestructures”, afegeix.
Dèficit històric
Les Balears arrosseguen un dèficit històric en infraestructures, al qual s’afegeixen noves necessitats cada curs. “És evident que és molt complicat donar-hi resposta”, admet Morante. Assegura que quan varen arribar al Govern es varen trobar que “la gran majoria de centres necessitaven millores” i han hagut de fer intervencions en més del 90% d’escoles i instituts. “[José Ramón] Bauzá va invertir 15 milions en tota la legislatura, i el govern actual ja en du més de 90 milions; reconeixem que hi ha hagut un avanç, però no és suficient”, sosté el portaveu del sindicat STEI, Cosme Orell, tot afegint que “l’argument del dèficit històric ja no pot ser una excusa”.
En el seu moment, l’ens sindical ja es va oposar al Pla d’Infraestructures 2016-2023, sobretot pels terminis establerts:“Les millores es preveien a massa llarg termini, i malauradament el temps ens ha donat la raó”, ressalta Orell, que considera que “les necessitats que tenim superen amb escreix el que preveu el pla”. En aquest sentit, argumenta que “el ritme d’ampliacions i de nova construcció no és el que hauria de ser” i que hi juga un paper important el pressupost. “El Govern demana a l’Estat que recompensi el creixement poblacional, però no respon”, tanca.
Segons les dades de la Conselleria, des del 2016 fins ara, s’han invertit 110 milions d’euros públics en ampliacions, nous centres i millores. La previsió és destinar-hi 150 milions més fins al 2027, “però dependrà de la possibilitat de finançament que tingui la comunitat autònoma”, matisa Morante. Preveu que el 2023 hauran complert “amb més del 90% del Pla d’infraestructures”.
Les zones que requereixen actuacions més urgents –segons Educació– són Palma i poblacions del voltant, especialment Marratxí. En aquest municipi, s’està començant el projecte d’ampliació de l’IES Sant Marçal i es preveu construir-hi un tercer institut, que ja li correspondria tenir per la seva població: més de 30.000 habitants. A la Part Forana, els punts calents són Inca i Campos , i a Eivissa, Vila i Santa Eulària.
“La necessitat de construcció és ingent”, assegura el portaveu de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes, Miquel Àngel Guerrero. Un dels hàndicaps –explica– és que el procés de construcció és molt llarg. Per fer un centre, es requereix un temps mínim de dos anys, si tot el procés va correctament. Però sovint hi ha entrebancs, sobretot perquè els ajuntaments cedeixin solars i aquests compleixin totes les condicions. Com a exemple d’infraestructura necessària que s’arrossega de llarg, Guerrero anomena l’institut de Son Ferriol, que reivindiquen els veïns de la barriada palmesana des de fa més de 30 anys. Malgrat estar en el pla, encara no s’ha fet realitat. Com que no tenen aquest centre, els veïns de la zona van a instituts del voltant, com ara Marratxí i Santa Maria. “I aquests se saturen”, remarca el portaveu. Un altre coll de botella és l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (IBISEC), que “té una capacitat limitada per gestionar els projectes”, diu. De fet, el conseller Martí March va assegurar a la federació que preveu ampliar la plantilla de l’institut per agilitzar les construccions.
Efecte en la qualitat educativa
La pressió sobre els centres repercuteix en la qualitat educativa. Per una banda, genera una manca d’espais: “Hi ha centres on no es poden usar les aules específiques, com ara laboratoris, perquè hi ha de ser una classe o alumnes d’FP”, exemplifica Guerrero. Per l’altra, també provoca una manca de personal, sobretot a les zones urbanes i costeres, que reben alumnat nouvingut constantment al llarg de l’any. Així ho explica la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Educació Infantil i Primària de Mallorca (Adipma), Joana Maria Mas:“La Conselleria fa una foto al maig i atorga els recursos, però durant el curs s’hi sumen alumnes i mai estam al dia de recursos”.
Si bé és cert que Educació estableix uns centres d’atenció preferent que requereixen més recursos al llarg de l’any, Mas afirma que la resposta no és suficient. A l’Arxipèlag, Educació ha incorporat 40 mestres nous des d’inici de curs per atendre l’augment d’escolars. Mas és directora del CEIP Ses Rotes Velles de Santa Ponça i es troba cada curs en aquesta situació. Conta que tenen “molta diversitat de procedència, lingüística, religiosa... També nins que venen d’altres països i que no han estat escolaritzats mai, i no saben les llengües oficials, però tampoc matemàtiques”. “Necessiten gairebé atenció personalitzada”, afegeix. La presidenta de l’Adipma considera que el govern espanyol s’hi hauria d’implicar més. “No és el mateix una comunitat que gairebé no té alumnat nouvingut que llocs com les Illes”. En el mateix sentit s’expressa Orell: “Nosaltres tenim aules amb 19 nacionalitats diferents, i això no passa a altres bandes”.