La integració de Primària i ESO, un model d’èxit a l’educació pública

PalmaA les Balears hi ha només quatre centres educatius públics que ofereixen la possibilitat de cursar-hi les etapes de Primària i ESO. Són els coneguts com a escola-institut, i hi estan escolaritzats 1.246 alumnes. La resta es divideixen en centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i instituts de Secundària (IES). Aquest model de canvi de centre en funció de l’etapa esdevé un trasbals per als estudiants, que es veuen immersos en un procés d’adaptació accelerat que no sempre s’assoleix amb èxit, amb metodologies diferents de les conegudes fins al moment. De fet, a les Illes la taxa d’abandonament escolar prematur va ser del 18,2% el 2022, segons dades de la Conselleria d’Educació. En aquest context es fa la prova pilot als quatre centres integrats, per estudiar si la continuïtat entre etapes en un mateix centre és eficaç per lluitar contra l’abandonament escolar, com s’ha comprovat. 

Els pioners en el model d’escola-institut són els CEIPIESO Aurora Picornell, Pintor Joan Miró, Gabriel Vallseca i Son Quint. Els tres primers s’ubiquen a la Soledat, Nou Llevant i Son Gotleu, respectivament, tres zones de Palma amb trets sociodemogràfics complexos i en les quals l’abandonament escolar ha tingut habitualment una forta presència.

A la barriada de Nou Llevant ja fa cinc cursos que el CEIPIESO Pintor Joan Miró ofereix Primària i Secundària, i la valoració “és molt positiva”, afirma Marina Vallcaneras, que n’és la directora. “Abans érem un CEIP, i teníem un vincle molt directe amb les famílies i els alumnes. El problema es produïa quan passaven a l’institut, perquè aquest vincle desapareixia i molts dels nostres estudiants, i la feina feta amb ells, es perdien”, explica. Un exemple de l’èxit del seu model, segons detalla Vallcaneras, “és que, el curs passat, dels 25 alumnes que començaren primer d’ESO, 21 varen arribar a quart, i es titularen”. En aquest centre hi predomina la immigració i les persones d’ètnia gitana, amb tendència a l’abandonament. Vallcaneras destaca el cas de “dues nines gitanes que han arribat a Batxillerat, un fet que demostra que una manera de treballar més implicada és efectiva a l’hora d’afavorir la continuïtat escolar”.

La clau del funcionament del centre –relata la directora– “és un projecte de transformació interna i externa, focalitzat en l’èxit escolar dels alumnes i a donar-los les eines per ser part de la societat, amb esperit crític ”. Per aconseguir-ho, s’han establert “dinàmiques com les comunitats d’aprenentatge, dirigides a grups petits d’alumnes, i que consisteixen en quatre activitats impartides pels tutors, voluntaris o familiars, per les quals roten els estudiants”. 

Tot plegat, segons considera Vallcaneras, “afavoreix que els estudiants se sentin implicats, amb ganes de venir. Nosaltres els hem d’acompanyar en aquest camí”. Per això, “és important tenir un projecte educatiu ben arrelat a Infantil i Primària, amb els propòsits clars, i amb una continuïtat a ESO”. “Els docents hem d’anar units per ajudar els estudiants a obtenir un títol, potser l’únic que tindran mai”, opina.

El doctor en Pedagogia per la UIB Joan Jordi Muntaner considera que el model d’escola-institut “és positiu, sempre que no es massifiquin els centres, que per anar bé haurien de tenir poques línies”. “És una bona solució per frenar l’abandonament escolar. L’alumne no pateix una ruptura entre les etapes educatives i els centres tenen un bon coneixement dels infants, de les seves situacions i tenen una manera de fer feina que engloba tota la comunitat educativa”, reflexiona.

Implicació familiar

Un exemple d’experiència més recent és el del CEIPIESO Aurora Picornell, que ha començat aquest curs a oferir les dues etapes. És un centre molt petit, en el qual es formen 183 alumnes, i que era abans un IES amb dues línies, però ara ofereix també “primer, segon i tercer de Primària”, explica Begoña Barahona, que n’és la directora. L’objectiu final és ,“a mesura que vagin entrant noves generacions, anar completant les etapes, fins a tenir una línia de cadascuna”. 

El projecte educatiu, segons exposa Barahona, se centra a “aconseguir una plena integració entre etapes, per afavorir una continuïtat en la línia pedagògica i sempre amb la meta que els nostres alumnes arribin al final de l’escolarització obligatòria”. Per aconseguir-ho, “feim claustres amb els docents de totes les etapes, per establir les bases del projecte conjunt”.

Amb l’objectiu de fomentar la implicació de les famílies en la dinàmica educativa, “s’han creat els Cafè a l’Escola, que consisteixen que els dijous, quan els pares duen els nins, parlem entre tots i es fan propostes concretes, com les d’hàbits saludables o d’ús de pantalles”, explica Barahona. En aquest sentit, creu que “és necessari crear un vincle, i els resultats arriben. La resposta familiar ha estat bona i tots estam contents, des dels docents fins als alumnes i tota la comunitat educativa”.

Per la seva banda, el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, valora de manera “molt positiva la implantació d’aquest model, tot i la poca experiència que tenim”. En relació amb l’extensió de les escoles-instituts, Morante explica que “és un model que volem continuar implantant, però durà temps”. En aquest sentit, una vegada estigui acabat el CEIP Inca, el curs 2024-2025, una part dels alumnes del CEIP Ponent passaran al nou centre. Les aules que s’alliberaran es destinaran a l’etapa d’ESO.