Invasió silenciosa dels fons d’inversió en el mercat immobiliari de Mallorca

PalmaEls fons d’inversió tenen una presència cada vegada major en el mercat immobiliari de Mallorca. Tant el Govern com l’Ajuntament de Palma atribueixen aquesta mena d’invasió silenciosa a la venda d’actius immobiliaris per part de les entitats financeres. En el cas de Ciutat, aquestes operacions estan sortint a la llum des de finals del 2019, quan han començat a caducar els contractes de lloguer social que firmaren entitats com Bankia, i que ara no es poden renovar perquè els habitatges s’han venut a fons d’inversió. A més, el Govern té centenars d’habitatges buits declarats per aquests fons gràcies a la Llei d’habitatge, que obliga els grans tenidors a posar-los a disposició de l’Executiu per a lloguer social. Un altre exemple és el del Parc Bit, on la presència dels fons d’inversió ha posat en perill tant el caire tecnològic d’aquest indret com la continuïtat d’algunes empreses en els seus locals.

De fet, l’aprovació del Decret llei de mesures urgents per al Parc Bit en el Consell de Govern del 31 de gener va encendre les alarmes públicament: calia delimitar legalment els usos dels espais per protegir el caràcter tecnològic i de recerca del parc davant qualsevol possibilitat d’especular o d’introduir-hi altres serveis. El motiu per haver de fer-ho no és altre que la presència del fons d’inversió nord-americà Lone Star, un dels més grans que opera a les Balears juntament amb Blackstone i al qual Bankia va vendre el 2018 les seves propietats en el Parc Bit: tres edificis, multitud de locals i quatre solars, segons fonts amb accés a les dades d’aquest cas. “Hi havia el risc de quedar indefensos i calia blindar-se davant el que volgués fer el fons”, expliquen a l’ARA Balears fonts de la Conselleria d’Administracions Públiques, les quals també reconeixen que no han arribat “a saber mai quines intencions tenen”.

Actualment, la cartera immobiliària de Lone Star en el Parc Bit suma gairebé 10.000 m2: 4.945 m2 a l’edifici W; 898 m2 a l’edifici U; 2.999 m2 a l’edifici Lleret; 2.882 m2 a l’edifici Closell i uns 850 m2 a l’edifici Naorte. Bankia havia absorbit aquests actius immobiliaris arran de la desaparició de Sa Nostra, i de BMN després, fins que els va vendre al fons d’inversió nord-americà, que en deixà la gestió en mans de l’empresa de la seva propietat Gramina Homes SL. L’entramat no acaba aquí, perquè, segons expliquen fonts de la Conselleria, Gramina Homes va subcontractar la gestora immobiliària Servihabitat, participada en un 80% per Lone Star, per gestionar la cartera del fons d’inversió en el Parc Bit. Va ser a partir d’octubre i novembre del 2019, quan moltes empreses del parc varen rebre un burofax a nom de Servihabitat amb una data de desallotjament o demanant pel final del contracte.

“Es va fer un enviament de manera massiva, i fins i tot varen rebre l’ordre locals que eren propietat de la Fundació Bit o d’altres propietaris, i no de Lone Star”, expliquen fonts de la Conselleria. Malgrat que al burofax s’indicava un telèfon de contacte, es tractava d’un número que remetia a un call center de Múrcia on “ningú no va poder aclarir res”. Hi va haver empreses amb solvència que no varen poder renegociar el lloguer i varen optar per anar-se’n en contra de la seva voluntat, com va ser el cas de Mola.com. La Fundació Bit sí que arribà a contactar amb Servihabitat, encara que els esforços no donaren cap fruit.

La situació actual en el Parc Bit és que hi ha “un espai buit considerable, malgrat que tenim molta demanda”, assenyalen des d’Administracions Públiques. “Parlam d’uns 4.000 o 5.000 m2, a més de milers de metres en solars. I els espais buits són una ferida de mort”, indiquen. “No podem parlar amb la propietat perquè no agafen el telèfon”, afegeixen. L’ARA Balears ha contactat amb Lone Star per demanar què passarà amb els seus actius immobiliaris en el Parc Bit. El fons ha assenyalat que sempre cerca “crear valor en els seus actius” i que “l’arrendament del Parc Bit, respectant els usos permesos, és una part inherent de l’estratègia de negoci”.

Sense poder renovar el lloguer social

L’Ajuntament de Palma, per part seva, també està detectant un increment de la presència de fons d’inversió. Els contractes de lloguer social que es firmaren amb entitats com Bankia a partir del 2016 comencen a caducar i moltes famílies han acudit a l’Oficina Antidesnonaments amb una notificació que diu que no els el renoven. “A la majoria els informen que l’habitatge ja no és propietat del banc, que ha estat venut i que no se’n pot fer un nou lloguer”, explica la regidora de Model de Ciutat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol. També hi ha casos que “els criden d’alguna gestora i els ofereixen doblers per sortir de l’habitatge abans de posar a la família una demanda de desnonament”, afegeix.

És després, quan l’Ajuntament treballa per aconseguir un acord per a la família, que “detectam que han venut les cases a fons d’inversió”, apunta Truyol. “Tenim constància que els bancs venen als fons d’inversió en paquets, sense fer una oferta pública perquè els particulars hi puguin accedir”, continua. A més, l’Ajuntament està trobant moltes dificultats per contactar amb el fons d’inversió per impulsar “un acord de continuïtat del lloguer social”. En el moment present, l’Ajuntament s’ha trobat amb uns 80 contractes de lloguer socials caducats. En la meitat dels casos -37 famílies-, els inquilins no tenen possibilitat de renovar perquè el seu habitatge ja no és del banc, sinó d’un fons.

La Llei d’habitatge ha estat un altre instrument que ha permès detectar la presència de fons d’inversió en el mercat immobiliari de Mallorca. Aquesta norma obliga els grans tenidors a declarar al Govern els seus habitatges buits perquè es puguin destinar a lloguer social. Segons explica el director general d’Habitatge de l’Executiu, Eduardo Robsy, “es podria parlar d’uns 200 habitatges desocupats que han estat declarats pels fons d’inversió”. “Les dades poden ballar, perquè els fons moltes vegades no operen de manera directa, sinó que ho fan mitjançant societats immobiliàries participades”, comenta.

El que sí que ha detectat el Govern és la mateixa tendència de la qual parla l’Ajuntament de Palma. “Els bancs estan liquidant la seva cartera d’actius immobiliaris”, diu. Aquest fet, en el cas dels habitatges de lloguer, podrà provocar una revisió de preus a l’alça quan acabin els contractes. “Els bancs s’havien quedat pisos d’execucions hipotecàries, però havien mantingut en molts casos els particulars amb lloguer social”, comenta Robsy. “Però ara que els han venut a societats immobiliàries sí que hi haurà famílies amb problemes”, afegeix. El director general menciona exemples detectats pel Govern com Coral homes SL, participada en un 80% per Lone Star, i Aliseda, participada per Blackstone, encara que l’Executiu desconeix en quin tant per cent. “Sabem segur que aquestes societats han comunicat habitatges que fa més de dos anys que estan desocupats. Però s’ha de tenir present que des del Govern no anam només darrere dels fons d’inversió, sinó de les entitats que es dediquen empresarialment al món immobiliari i que compleixen els requisits per ser grans tenidors”, puntualitza Robsy.