El vestit que portava Neil Armstrong a la Lluna pesava 35 quilos. Tenia una primera capa de roba interior que garantia la refrigeració i incloïa el sistema de recol·lecció d’orina. Després, hi havia el vestit espacial -amb diverses capes de niló i neoprè-, el casc i el sistema de suport vital (SSV), enganxat a l’esquena. Era un vestit que permetia, per primer cop, que l’astronauta se separés totalment de la nau, sense portar cap cable enganxat. Són dades recopilades per National Geographic, que expliquen la complexitat d’un vestit que va ser fruit d’anys d’investigació que volien assegurar que aportés oxigen a l’astronauta perquè pogués sobreviure a l’espai.
El resultat final va ser un vestit extremadament voluminós, que feia difícil els moviments dels astronautes. I tot de color blanc: una estètica que ha quedat lligada per sempre a l’arribada a Lluna i que va fer el salt, ràpidament, al carrer, ja que els dissenyadors de moda dels anys 60 estaven fascinats per la cursa espacial i l’arribada a la Lluna. Els tres principals exponents d’aquesta estètica, tal com explica Maya McCarthy, coordinadora del curs Future Materials in Fashionde l’IED, van ser André Courrèges, Pierre Cardin i Paco Rabanne, que van adoptar l’estil blanc i futurista dels astronautes en les seves creacions i van influir en la forma de vestir de tota una generació. És el que es va conèixer com a space age fashion, la moda d’aire futurista que va renovar la forma de vestir aportant aires nous i més moderns. L’estètica lunar va provocar la introducció de nous materials, com diu McCarthy, “com el vinil, que donava un toc plastificat a les peces, especialment a les botes; i el lúrex, un fil brillant i elàstic que es va introduir en les peces de festa”. A més, McCarthy explica que la investigació tèxtil per als vestits dels homes a la Lluna va donar com a resultat materials “que vam guanyar i que utilitzem avui en dia” com per exemple “els teixits de peces outwear, que són molt flexibles i lleugers, tèrmics i transpirables”, destaca.
I si parlem de teixits a la Lluna no ens podem oblidar de la bandera nord-americana que Neil Armstrong i Buzz Aldrin van plantar-hi fa 50 anys. Com deu estar a hores d’ara? Els experts diuen que després de dècades d’exposició a la radiació ultraviolada i als forts canvis de temperatura deu haver quedat completament destenyida, sense cap color, o fins i tot desintegrada. THAÏS GUTIÉRREZ