Els investigadors afronten el futur amb incertesa
Directors de centres tecnològics, sanitaris i ambientals analitzen les implicacions econòmiques de la crisi del coronavirus per a la recerca
PalmaLa crisi del covid-19 està demostrant que la ciència és més necessària que mai, però no només en el camp de la medicina. Estudiar i protegir els ecosistemes és imprescindible, perquè la destrucció de la biodiversitat afavoreix les transmissions de virus entre animals i humans, com adverteixen la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i BirdLife. Sabent això, com es preveu el futur de la recerca científica a les Balears després del cop econòmic del coronavirus? El director de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea), Jorge Terrados, està expectant, però no és gens optimista i tem que es facin retallades que afectin la investigació, com durant la crisi del 2008. El director del Centre Oceanogràfic de les Balears, Toni Quetglas, explica que l’entitat -que depèn de l’Institut Espanyol d’Oceanografia- ja patia un greu problema econòmic abans del coronavirus, però el nou escenari no fa més que agreujar el futur. D’altra banda, els representants dels centres de recerca sanitaris i tecnològics, com el director científic de l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), Miquel Fiol; el vicerector d’Innovació i Relacions Institucionals de la UIB, Jordi Llabrés, i el president del clúster de Biotecnologia i Biomedicina de les Balears (BIOIB), Joan Perelló, són més optimistes.
Perelló és molt clar: “El futur de la investigació a les Balears dependrà de les decisions que es prenguin ara”. I va més enllà i afirma que si no s’aprofita la situació actual per reflexionar sobre com construir una economia que no sigui tan dependent del turisme, “no sé quan es farà”. El president de BIOIB descarta que els polítics siguin capaços de retallar en investigació -i menys si és sanitària- i explica que el clúster s’ha oferit per encetar un diàleg perquè totes les formacions polítiques arribin a un acord amb vista a vint anys per invertir un 2% del PIB en recerca. D’aquesta manera s’arribaria al nivell d’Europa.
Jordi Llabrés diu que durant les darreres reunions amb el Govern ha detectat “interès” pel coneixement que es genera a la universitat i en altres centres. Espera, a més, que la crisi del coronavirus no es tradueixi en una reducció del finançament en investigació perquè, tot i haver augmentat una mica els darrers anys, només s’hi destina el 0,4% del PIB autonòmic i “funcionam sota mínims”. En el conjunt de l’Estat, la inversió puja fins a l’1,24%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. “Els països que han pogut respondre millor a la nova situació són els que més inverteixen en recerca”, comenta el vicerector d’Innovació de la UIB , qui recorda que és necessari aprovar la Llei de la ciència per potenciar el sector i diversificar l’economia illenca. També diu que cal reprendre la creació del consell assessor sobre ciència i tecnologia per respondre consultes i facilitar la presa de decisions entre els diputats del Parlament illenc.
De moment, el Consell de Govern va aprovar divendres una convocatòria d’ajudes per 545.000 euros per organitzar activitats de divulgació i difusió científica. Serviran per fer congressos tant d’àmbit estatal com internacional, seminaris i tallers. La distribució anual del pressupost serà de 145.000 euros enguany i 400.000 repartits a parts iguals entre el 2021 i el 2022.
D’altra banda, Miquel Fiol està convençut que no es retallarà la inversió perquè la situació generada pel covid-19 “ha estat massa grossa”. El director científic de l’IdISBa lamenta la manca de finançament privat a través de mecenes i patrocinadors com sí que n’hi ha a Catalunya, però recorda que ara Europa destinarà molts de doblers a recerca i “és important accedir-hi”.
La situació dels centres ambientals
Els centres d’investigació del medi calculen amb menys optimisme l’impacte que pot tenir el coronavirus sobre el futur de la recerca. Jorge Terrados creu que si ara s’aturen els estudis per comprendre millor la natura, costarà més trobar respostes als problemes futurs. “Pot haver-hi investigadors que tractin un tema que aparentment no té una aplicació concreta però que en uns anys sí que la tingui”, explica el director de l’Imedea. Durant els pròxims dos anys l’institut té projectes ja finançats, però adverteix que, una vegada que s’acabin, serà més complicat aconseguir doblers.
Toni Quetglas lamenta que l’aposta per la recerca que ha fet el govern d’Espanya sempre “ha deixat molt a desitjar”. El director de l’oceanogràfic balear assegura que l’entitat que dirigeix és competitiva i que aconsegueix doblers de projectes exteriors però que no els pot fer servir. “El nostre pressupost anual és d’uns 60 milions d’euros, que s’han de repartir entre deu centres de tot l’Estat, però tenim 80 milions que no ens deixen agafar”, afirma, i afegeix que els pressupostos actuals estan prorrogats des del 2017 i que no poden assumir projectes nous.
