Investigadors alemanys identifiquen una possible causa dels trombes postvacunació

Una modificació de la seqüència de la proteïna espícula podria evitar els rars coàguls de sang provocats per la vacuna d'AstraZeneca i la de Janssen

Dosis d'AstraZeneca
27/05/2021
2 min

LondresD'acord amb proves de laboratori, un equip d’investigadors alemanys han informat aquest dimecres al vespre que creuen haver trobat la causa dels rars però greus trombes de sang que, en alguns casos, han provocat la mort de persones que han rebut o bé la vacuna d’AstraZeneca o bé la de Janssen.

En un estudi encara no revisat, l’equip assegura que les dues punxades, que utilitzen una plataforma de vector d’adenovirus (virus del refredat comú que s’utilitza per subministrar material vacunal a les cèl·lules humanes), envien part de la seva càrrega útil al nucli de la cèl·lula, on es donen algunes de les instruccions per produir les proteïnes del coronavirus amb les quals combatre una possible infecció. En els casos que s’han produït els trombes, aquestes instruccions s’haurien pogut llegir malament i les proteïnes resultants haurien pogut desencadenar els coàguls, tot i que en un nombre molt reduït de receptors.

En el seu document, els investigadors, entre d'altres, de la Universitat de Frankfurt, expliquen que les vacunes que utilitzen una tecnologia diferent de la d'AstraZeneca i la de Janssen, la coneguda com a ARN missatger (ARNm) –les desenvolupades per BioNTech/Pfizer o Moderna–, lliuren el material genètic de la proteïna espícula del coronavirus només al fluid, que es troba a l’interior de les cèl·lules, i no pas al nucli. Aquesta podria ser la diferència clau de per què les trombes s’han produït en uns casos i no pas en d'altres. Els productes d'AstraZeneca i Janssen, però, ho fan dins del nucli cel·lular, on parts de la proteïna espícula s’uneixen o es divideixen. I els científics creuen que es converteixen en peces de proteïnes mutants que suren pel cos i les vies sanguines i que, tot i que poques vegades, poden desencadenar els coàguls de sang.

Tant l’Agència Europea de Medicaments (EMA) com el regulador dels Estats Units (FDA) han investigat la causa d’aquests episodis rars però potencialment mortals, que s’han acompanyat d’una baixada de les plaquetes a la sang. Arran de les primeres informacions, de principis del mes de març, alguns països, entre els quals Espanya, van limitar o fins i tot aturar l’ús de les vacunes d'AstraZeneca i Janssen, de la companyia nord-americana Johnson & Johnson.

Segons un comunicat de la companyia nord-americana, remès a l’agència Reuters, la farmacèutica “dona suport a la investigació i l'anàlisi continuades d'aquest rar esdeveniment" mentre treballen amb "experts mèdics i autoritats sanitàries mundials". "Esperem revisar i compartir dades a mesura que estiguin disponibles", afegeix. AstraZeneca, per la seva banda, no ha fet cap comentari en relació a la informació de l’equip alemany.

L’estudi suggereix que els fabricants d’aquestes vacunes d’adenovirus podrien modificar la seqüència de la proteïna espícula "per evitar reaccions involuntàries i augmentar la seguretat d'aquests productes farmacèutics".

stats