Societat12/02/2020

Investigadors de la UB defensen que la capacitat humana per al llenguatge és fruit d'una evolució gradual

Contradiuen lingüistes com Noam Chomsky, que defensava que va ser una mutació sobtada

Ara
i Ara

BarcelonaInvestigadors de la Universitat de Barcelona (UB) suggereixen que la capacitat humana per al llenguatge va ser fruit d'una evolució gradual i no sobtada. Dos estudis de la UB qüestionen la hipòtesi que defensa que l'origen de les facultats lingüístiques humanes és una sola mutació genètica, és a dir, que van sorgir de manera sobtada. Diversos lingüistes donen suport a aquesta hipòtesi, entre ells Noam Chomsky. Aquests dos nous treballs conclouen que és més probable que la capacitat per al llenguatge fos gradual.

El primer article amb participació d'investigadors de la UB que qüestiona la teoria del gen únic s'ha publicat a la revista Scientific Reports. Hi participen també investigadors de la Universitat Lliure de Brussel·les i l'Institut Max Plank de Psicolingüística. En aquest estudi s'han dut a terme tècniques que van des de la biologia teòrica fins al càlcul, a través de probabilitats, que una característica complexa com l'evolució del llenguatge es pogués desenvolupar en una sola fase, a través de diverses fases (moltes o un nombre limitat) o bé dins d'un període específic de temps i amb una grandària concreta de població.

Cargando
No hay anuncios

Els experts conclouen que en lloc d'una sola mutació amb un gran avantatge evolutiu, és més probable que hi hagués un gran nombre de mutacions, cada una amb avantatges moderats, acumulats.

En el segon estudi, publicat a PLOS Biology, dos investigadors de la UB també revisen i actualitzen la hipòtesi de la mutació única com a origen del llenguatge humà. Les conclusions d'aquest estudi constaten que, tot i que potser sí que hi va haver una mutació genètica que va dotar els humans de les capacitats lingüístiques, l'evolució podria haver sigut gradual. Els investigadors expliquen que l'evolució del llenguatge és una qüestió tan complexa que fa falta tenir més resultats d'estudis d'altres àmbits de recerca, sobretot de neurobiologia, genètica, ciència cognitiva, biologia comparada, arqueologia, psicologia i lingüística.