Investigadors de la UIB ajuden a millorar la detecció d'ones gravitacionals als EUA

PalmaEls investigadors Rafel Jaume Amengual i Joan-René Mérou Mestre, de l'Institut de Computació Aplicada i Codi Comunitari (IAC3) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han realitzat una estada de recerca de tres mesos a l'observatori d'ones gravitacionals de la col·laboració científica LIGO a Livingston (Louisiana, EUA) durant la qual han participat en tasques relacionades amb la millora de la sensibilitat de l’observatori per detectar els senyals de les ones gravitacionals.

Les ones gravitacionals són pertorbacions ondulatòries a l’espaitemps que es propaguen a partir d’esdeveniments com la fusió de forats negres, col·lisions d'estrelles de neutrons o altres fenòmens còsmics altament energètics. Aquestes ones duen informació sobre els esdeveniments cataclísmics que les varen crear i ofereixen una nova manera d'estudiar l'univers.

Durant l'estada, que forma part del seu programa de doctorat a la UIB, tant Rafel Jaume Amengual com Joan-René Mérou Mestre han treballat estretament amb la doctora Anamaria Effler i el personal de l’observatori com a part de l'equip de caracterització del detector. El seu treball s'ha centrat a millorar la sensibilitat del detector, identificar i mitigar les fonts de pertorbacions, i contribuir al seguiment en temps real dels esdeveniments candidats d'ones gravitacionals durant el quart període d'observació (O4). A més, cada investigador ha participat en diferents projectes que han permès millorar les capacitats de LIGO.

La UIB participa de manera activa en la detecció d’ones gravitacionals a través de la col·laboració científica LIGO. Tant és així, que els membres del grup de recerca en Física Gravitacional: teoria i pràctica (GRAVITY) participen habitualment en els torns de guàrdia que estan pendents dels senyals detectats pels observatoris de LIGO. Aquest dijous mateix, un altre dels alumnes de doctorat de la UIB, Joan Llobera-Querol, va participar de manera directa en el seguiment inicial d’un senyal que es va detectar a les 22.25 h del dijous 6 de febrer, com un dels sis membres del torn de guàrdia de LIGO.

Si es confirma, és molt probable que aquest senyal provengui de la fusió binària entre almenys un estel de neutrons i un altre objecte encara desconegut, situat a una distància de 1.000 milions d’anys llum, aproximadament (més de 300 megaparsecs). Si els investigadors poden arribar a confirmar que aquest segon objecte és un estel de neutrons, ens trobaríem davant un fenomen excepcional que fins al moment només s’ha pogut observar en dues ocasions.