Investigadors de la UIB descobreixen microbis marins capaços d'ingerir additius plàstics tòxics

Els organismes s'aferren als residus que suren a la mar i s'alimenten d'algunes d'aquestes substàncies que els componen

Un mar de plàstics
Kike Oñate
19/02/2020
3 min

PalmaUn grup d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Warwick, al Regne Unit, han identificat per primera vegada que alguns microbis marins són capaços d'ingerir els additius tòxics que componen els plàstics que suren a la mar. Els microorganismes colonitzen aquests residus, que estan a la superfície i es poden desenvolupar més ràpidament perquè s'alimenten dels plastificants, o sigui, els additius que s'afegeixen al plàstic durant el procés de fabricació per donar a aquest material de les propietats desitjades. Els científics han aïllat alguns dels microbis amb additius tòxics com ara DBP, DEHP i ATBC, per comprovar com són capaços de reduir la toxicitat dels plàstics analitzats.

"Malgrat que poden ingerir els plastificants, ho fan molt a poc a poc i poden tardar anys, segons com estiguin composts", explica Joseph A. Christie-Oleza, un dels autors de l'estudi que serà portada a la revista científica Environmental Science & Technology en el número de febrer. Els investigadors han fet provess al laboratori amb materials que són fàcilment degradables per aquests microbis, que en qüestió d'unes hores produeixen petits forats en els residus. No obstant això, Christie-Oleza assenyala que no són capaços d'eliminar els plàstics que suren a la mar en un període tan curt perquè tenen un ritme molt lent i aquests residus estan fets amb materials molt més difícils de degradar que els que s'han fet servir en el laboratori.

Els investigadors Joseph Christie-Oleza i Rafel Bosch

Una vegada identificats alguns dels microbis marins que poden accelerar el procés de degradació dels plàstics de manera natural, el professor de Microbiologia de la UIB autor de l'estudi, Rafel Bosch, comenta que en el futur es pot continuar analitzant fins a quin punt poden servir per eliminar residus en espais controlats com el laboratori. Així i tot, Bosch ha recordat que la solució més efectiva és reduir l'ús dels plàstics i que aquests estiguin fets amb materials biodegradables, i evitar, a més, que arribin a la mar.

Cal recordar que només entre Mallorca i Menorca es calcula que hi suren uns 752 milions de partícules de plàstic, 3,7 tones en total. La gran majoria, entre un 95% i un 97%, segons un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, són microplàstics de menys de cinc mil·límetres.

Un material que s'adhereix als microplàstics i facilita treure'ls de l'aigua

Aquesta mateixa setmana el grup d'investigació en Química de Materials de la UIB ha presentat un material que s'adhereix als microplàstics i als colorants i fa més fàcil treure'ls de l'aigua. De moment, es pot fer servir per treure els contaminants de petites mostres d'aigua contaminada, analitzar-los i estudiar com netejar l'aigua de zones concretes.

Es tracta d'un material híbrid, format per una xarxa metal·loorgànica de cobalt (MOF-74) –una mena de materials fets per centres metàl·lics i lligaments orgànics– i un carbó porós. El resultat és un producte anomenat ZIF-67, que aconsegueix absorbir contaminants com ara els microplàstics i els colorants tèxtils. La líder del grup d'investigació, Gemma Turnes, ha destacat que el material és molt estable, tant químicament com pel que fa a la temperatura, i fàcil de regenerar.

stats