La Mediterrània, al llindar de la capacitat d'adaptació al canvi climàtic

PalmaÉs l’ABC del canvi climàtic i en el seu darrer informe –publicat aquest dilluns– adverteix que hi ha determinats elements que estan al límit del seu nivell d’adaptació, fet que ja ocorre a la Mediterrània. Es tracta del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que de manera periòdica analitza i sintetitza les conclusions de les comunitats científica, tècnica i socioeconòmica. Com detalla el president del Comitè d’Experts per la Transició Energètica i el Canvi Climàtic a les Balears, Pau de Vilchez, les seves publicacions solen dividir-se en tres grups: el primer recull els canvis físics; el segon s’encarrega dels impactes i les mesures d’adaptació, i el tercer estudia les vies de mitigació. El conjunt d’aquesta documentació es coneix com a Assessment Report (AR) i, actualment, quan encara falta la resolució del tercer grup, s’està a una passa de completar el sisè.

“La primera part de l’informe de l’AR6 deia que era inequívoc que existia el canvi climàtic i que era causat per humans. ‘Inequívoc’ és una paraula molt forta per a un científic”, remarca l’expert. “Aquest segon informe utilitza una altra vegada el concepte ‘inequívoc’ i assegura que, avui dia, ja s’estan experimentant algunes conseqüències greus del canvi climàtic”, afegeix De Vilchez. En aquesta mateixa línia, l’ambientòleg i expert en canvi climàtic Andreu Escrivà assenyala que ara l’IPCC dona termes temporals més curts als impactes que ja es coneixien. “No hi ha res realment sorprenent, el que sí que deixa clar és que tot passa més ràpidament i de manera més intensa”, diu.

En el cas de l’Arxipèlag, sobre les conseqüències del canvi climàtic que ja s’estan experimentant, el director del Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i expert en oceanografia física, Joaquín Tintoré, esmenta les onades de calor i la disminució de la precipitació. Encara que són dos factors dels quals es parla des de fa temps, constitueixen dos dels engranatges principals per considerar futurs escenaris.

Pèrdua de biodiversitat

L’AR6 alerta d’un alt risc d’extinció d’espècies, que podrien passar a la història a conseqüència de la crisi climàtica. En concret, precisa que quan la temperatura pugi 1,5 graus, un fet previst per abans del 2040, el percentatge d’espècies amenaçades sobrepassarà el 10%. Si puja dos graus, ascendiria fins a un 18%. I en el pitjor escenari, en cas que l’emissió de gasos contaminants no es redueixi i la temperatura mitjana pugi cinc graus, gairebé la meitat de les espècies del món, un 48%, estaria en risc molt alt d’extinció.

“A les Balears hi ha dues qüestions importants, la temperatura i la precipitació, i ambdues repercuteixen en la fauna i la flora”, remarca el professor de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Miguel Ángel Miranda. Recorda el cas de la rata australiana cua de mosaic, coneguda com la primera espècie que s’ha extingit per culpa de l’emergència climàtica, en concret, de les inundacions i la pujada del nivell de la mar. “Aquest exemple es pot fer extensiu a les Illes, perquè era una espècie endèmica, que vivia en una zona molt determinada d’Austràlia i que s’ha extingit per una pertorbació del seu hàbitat”, indica. Per comprendre aquesta comparativa, l’expert hi aprofundeix: “El que sabem des del punt de vista científic és que el canvi climàtic tindrà una major repercussió en aquelles espècies que tenen una distribució més restringida, que es troben en zones més petites o que tenen uns requeriments ecològics més amplis”.

Seria el cas del ferreret, una de les espècies “més emblemàtiques” de les Balears. Com explica Miranda, es tracta d’un amfibi que viu associat als torrents de la serra de Tramuntana, en conques d’aigua. “Si hi ha una disminució de la precipitació, això té un efecte en el seu hàbitat, tenen menys aigua on poder procrear i, consegüentment, la població podria baixar”, afegeix. També existeixen altres espècies no endèmiques, com és el cas d’alguns ocells que fan vida a l’Albufera de Mallorca, que “també estarien en perill”. “Estan en zones humides i, òbviament, com més calor i menys pluja hi hagi, aquestes espècies també registrarien una regressió”, apunta.

Seria igualment el cas d’insectes i altres invertebrats. “S’han publicat alguns estudis a Menorca que demostren que hi ha una disminució quant a la presència de papallones”, destaca. En aquest cas, anota que és “difícil” relacionar-ho exclusivament amb el canvi climàtic, perquè hi ha altres factors en joc, com l’antropització del paisatge. I encara que n’hi hagi a favor de la desaparició d’insectes, seria un fet que repercutiria negativament en tots els ecosistemes. “Significaria, per exemple, menys menjar per als ocells”, lamenta. “Cal entendre que totes les espècies tenen la seva presència, per no dir funció, que és un concepte que no m’agrada, i això enriqueix els ecosistemes, és bo que hi hagi aquesta diversitat”, reivindica.

Escrivà també adverteix que una cosa similar succeirà amb les plantes. “N’hi ha que necessiten que baixi la temperatura per sota dels zero graus durant uns dies a l’any, els serveix d’antiparasitari natural”, esmenta. Segons diu, al Montseny de Barcelona s’han identificat algunes espècies vegetals que han anat augmentant d’altura per aconseguir espais menys calorosos. “Fa poc vaig anar a la Rioja, a visitar unes vinyes, i els vinicultors em contaven que estan recol·lectant el raïm 30 dies abans del que solien fer-ho”, explica. En aquest sentit, Miguel Ángel Miranda exposa que, a diferència dels animals, la flora no ho té tan fàcil per adaptar-se a aquests canvis. “Els animals es poden moure per trobar refugi, però, en el cas de les plantes, la seva fisiologia s’adapta fins on pot”, apunta el professor de Zoologia de la UIB.

Conseqüències per a la salut

“També parla molt seriosament de la salut humana; deixa clar que això ja no són quatre ecologistes i científics passats de moda”, manifesta Tintoré. Aquest expert destaca que aquesta publicació dona exemples clars de com el canvi climàtic afecta la salut física de les persones i ressalta que, per elaborar-lo, no tan sols s’han tingut en compte les publicacions científiques, sinó també coneixements d’altres àrees, com els sabers dels pobles indígenes. I en aquesta línia, Escrivà assenyala: “Hi ha elements que estan al límit de l’adaptació, com la temperatura, que està arribant als límits fisiològics de plantes i animals, i entre els animals, hi som nosaltres”. “Hi ha condicions en les quals un cos humà funciona pitjor”, precisa.

Escassetat d’aigua

D’altra banda, De Vilchez i Escrivà coincideixen a remarcar la importància de la falta de recursos hídrics a la qual s’enfronten les societats. “Fa la falsa impressió que, fins ara, ens hem anat adaptant als canvis successius, sobretot en el cas de l’agricultura”, diu Escrivà. “Tenim una falsa sensació de seguretat perquè, malgrat les sequeres i la calor, hem continuat conreant”, continua. “No obstant això, cal tenir present que la falta de recursos hídrics no sols afecta l’agricultura, sinó també l’electricitat i l’estat general dels ecosistemes”, afegeix. En aquesta mateixa línia, De Vilchez subratlla que aquesta escassetat d’aigua també repercuteix en la producció de menjar, en la ramaderia i en la pesca. “Són sectors molt importants per a la nostra supervivència i l’impacte serà molt més greu a la Mediterrània que a la resta d’Europa”, emfatitza.

I és que la Mediterrània és un dels anomenats hot spots del canvi climàtic. Segons Miranda, l’IPCC deixa constància que successos mediambientals com la pujada del nivell de la mar “es faran més notables” aquí que en altres zones costaneres. “L’IPCC ens diu que la Mediterrània és un territori que s’ha anat adaptant a les seves necessitats, però que aquesta capacitat d’adaptació ja està en perill”, completa Escrivà. És el que els experts coneixen com tipping points, punts de no retorn a partir dels quals ja no es pot tornar enrere.

Importància de la mitigació

“L’IPCC insisteix que sofrirem molt menys els impactes del canvi climàtic si prenem bones mesures d’adaptació, especialment pel que fa a la protecció dels ecosistemes, en la mortaldat i en els problemes de salut”, explica De Vilchez. En aquest sentit, subratlla la importància de tenir en compte que l’adaptació depèn del nivell de mitigació: “Si limitam la pujada de la temperatura a 1,5 graus, tenim a l’abast una sèrie de mesures, però si pujam ja als dos graus, aquest ventall d’oportunitats es redueix moltíssim”.

“Cal alertar, però no desanimar, perquè som a temps d’actuar; allò que passa és que ho hem de fer ara mateix”, reivindica De Vilchez. “Si no ho feim ara, als joves els deixarem un món desastrós”, lamenta. En aquest sentit, precisa que, d’aquí al 2100, entre el 50% i el 75% de la població mundial podria estar exposada a períodes de condicions climàtiques que amenacin la seva vida, la qual cosa “és una barbaritat”. Tots aquests experts coincideixen que cal enfocar-ho d’una manera constructiva, perquè les persones se sentin corresponsables i empoderades. “Hem d’avisar que això és greu, però que alhora encara és a les nostres mans”, conclou.