La irresponsabilitat afectiva inunda les consultes de psicologia de les Illes

PalmaA. G. –una mallorquina de 39 anys, que prefereix no identificar-se– ha estat coneixent gent a través de les xarxes des de fa un any i mig, després d’haver acabat una relació que va durar 11 anys. Al llarg d’aquest temps, en què ha tornat a xerrar i quedar amb homes, ja ha patit ghosting de totes les maneres possibles i per part de múltiples pretendents. No tornar a contestar un missatge mai més, cancel·lar una cita a darrera hora o ni tan sols presentar-s’hi, adoptar una actitud més freda per allunyar l’altra persona... A. G. ha estat víctima d’aquestes actituds que, en resum, li provoquen “decepció, cansament i frustració”, i no és l’única. El coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes, Oriol Lafau, adverteix que aquests comportaments han estat “factors estressants” per a gairebé tots els “casos d’ansietat i depressió” que atenen, sobretot en dones joves. Però què fa que s’estenguin aquestes conductes? Els psicòlegs assenyalen a una manca de responsabilitat afectiva. Aquest concepte, popularitzat darrerament, és “una derivació de l’empatia i una manera de tenir en compte l’altra persona a l’hora d’actuar i comunicar-te amb ella”, diu Lafau. La falta d’això, afegeix, dona lloc a “actituds psicopàtiques i egoistes”.

El llistat d’episodis que ha viscut A. G., sobretot gràcies a Tinder, és llarg. Un dels primers casos de ghosting de manual que recorda és el següent: “Després de xerrar durant deu dies constantment amb un al·lot, enviant-nos vídeos, vàrem dir de veure’ns un vespre. Però poc abans de la cita, va deixar de contestar els meus missatges”. “Més tard, n’hi va haver un altre, amb el qual vaig connectar molt al principi. Fèiem videotrucades i, després de tres setmanes de xerrar, vàrem quedar. Després, ell va continuar amb la mateixa insistència, però la segona vegada que ens havíem de veure, em va deixar plantada a darrera hora. I això ho va fer fins a dues vegades més, amb el mateix interès”, recorda la dona, sobre uns fets que es podrien emmarcar en el simmering o benching.

En contraposició a aquests dos conceptes, es troba l’icing, del qual també ha estat víctima A. G. “En vaig conèixer un altre amb el qual vàrem estar mesos veient-nos, tot i que sabíem que la relació no aniria enlloc, perquè ell partia a fer feina a fora. Ara bé, quan quedava un mes perquè se n’anàs, va començar a ser més distant. Jo li vaig haver de demanar claredat, però després de dir-me que no tenia cap problema amb mi, no vaig tornar a saber-ne res més”, explica. A part d’aquests casos, n’hi ha d’altres que no sap on encaixar i que, en definitiva, són “faltes de respecte i educació”. “Dos al·lots em varen fer el mateix. Em varen anul·lar la cita just abans o em varen avisar hores més tard que no havien pogut venir”, exposa com a exemple. En aquestes situacions, assenyala, “encara que demanassin perdó, els vaig dir que no els volia veure mai més”.

Malgrat que és conscient que les persones no actuen d’aquesta manera per “qüestions personals” cap a ella, reconeix que se sent “danyada, perquè la gent t’ha faltat al respecte i et toca l’autoestima”. Arran d’això, admet que “gairebé” no utilitza l’aplicació de cites i que ara va més alerta. “Quan veig que la persona cerca directament una relació sexual, deix de xerrar-hi, perquè sé que pot passar això. Intent quedar-me amb les persones que veig amb empatia, tot i que un dels darrers que em va deixar plantada semblava molt normal”, declara. Bona part de la culpa, segons A. G., és que gràcies a les xarxes “es frivolitzen molt més” les relacions. Ara “coneixes algú, però penses que potser hi ha alguna cosa millor; és com un catàleg”, lamenta.

Un ‘boom’

A. G. és pacient des de fa anys de la psicòloga Susana Ivorra, que té una consulta especialitzada en relacions de parella a Palma, on també treballen les professionals Andrea Seguí i Miriam Sosa. Ivorra fa prop de 15 anys que exerceix i adverteix que en els darrers 9 anys ­–però sobretot els tres últims– aquests casos s’han disparat. “Qualsevol persona que ve a xerrar de conèixer gent té, com a mínim, una història d’irresponsabilitat afectiva. Fa un temps, en trobaves algun cas. En canvi, ara tota persona que sigui fadrina ho pateix, si bé també pot venir d’una amistat”, manté Ivorra. “L’empatia està disminuint. Ja no tenim relacions cara a cara, sinó a través d’una pantalla. Hem perdut l’espontaneïtat i l’experiència de mirar-nos als ulls i veure la reacció de l’altra persona quan dius una cosa que no li ha caigut bé”, afegeix. Així, “cada vegada tenim menys habilitats per afrontar la frustració i el rebuig”.

“Si fa 15 anys tenies un rotllo amb una persona i no anava bé, després no et continuava enviant missatges; allò acabava. Però ara, com que res se solidifica, res s’acaba. Tot és líquid i acumulam persones, amb molts fronts oberts, malgrat que realment no tens res”, argumenta la psicòloga, que està a favor de bloquejar els contactes quan vols tancar una relació. Si no, diu, tenen múltiples vies per contactar-te i repetir el mateix patró. Per la professional, un altre problema de les xarxes és la promoció del “consumisme emocional” entre els usuaris, que tenen al seu abast un reguitzell de persones. “Si hi ha més oferta, com sé que m’he quedat amb la millor opció? Avui dia, no només compares amb el que vols, sinó amb les altres persones. Això et fa sentir que mai en tens prou i que t’està esperant alguna cosa millor del que tens”, adverteix.

Aquesta manera d’anar de liana en liana també la propicien les inseguretats de cada persona. “En el moment que comences a conèixer-te en profunditat amb algú, poden veure alguna cosa que no els agradi. Aleshores, prefereixes anar amb una persona nova i començar de zero. I, així, passar de puntetes durant anys”, sosté Ivorra. A més, hi ha qui ho justifica amb “la consigna d’estar sol”, tot i que “realment els agrada agradar i fins que no tenen una relació més profunda, no s’enfronten a aquelles parts més grises d’ells mateixos”.

Més habitual en homes

No obstant això, moltes d’aquestes conductes s’expliquen perquè aquestes persones “no tenen habilitats i perquè no són assertives”, aclareix l’experta. Pot ser que ni tan sols sàpiguen el que volen i, en cas que sí, tinguin por d’expressar-ho per evitar una situació incòmoda i, en conseqüència, evitar la persona. I això afecta especialment els homes que, per l’experiència de la consulta d’Ivorra, són més propensos a actuar d’aquesta manera. Mentre que per ruptures hi acudeixen més homes, per temes relacionats amb el ghosting hi acudeixen més dones. “Els homes encara tenen menys habilitats comunicatives, perquè se’ls ha educat així”, afirma.

En aquest punt coincideix el sociòleg i doctor en Psicologia Ángel Castro, que ha estudiat el comportament dels joves a les aplicacions de cites. “Les dones utilitzen menys les aplicacions, però millor, són més selectives i honestes. Els homes, en general, solen fer like a tothom i això els fa pensar que per tenir 50 match –terme que s’usa per quan dues persones s’han agradat–, tenen 50 persones a la seva disposició”, analitza el sociòleg. Finalment, això explica per què “tendeixen menys a comprometre’s i a pensar que tenen el luxe d’escollir i portar-se malament amb altres persones”.