Isabel Flórez: "Les temptatives de suïcidi s’estan avançant als 11 i 12 anys"

PalmaIsabel Flórez dirigeix des del 2016 l’Institut Balear de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència (IBSMIA) i enguany ha notat una tendència que fins ara no era tan comuna: temptatives de suïcidi entre els infants d’11 i 12 anys. Aquests casos són la punta de l’iceberg de l’increment d’activitat que han patit els serveis de salut mental durant els darrers mesos de la pandèmia, fins al punt del “desbordament”, segons Flórez.

Com es troben mentalment els joves de les Illes?

— Durant el primer moment del confinament vàrem observar que els joves ho duien bé. Alguns ho varen viure com una època de benestar, de menys pressió. Però a partir d’octubre i novembre ens hem trobat amb un augment del malestar, sobretot entre els adolescents, que estan en una situació de vulnerabilitat. Ara bé, la temptativa de suïcidi veim que s’està avançant. Abans començava als 15, 16 o 17 anys i en aquests moments en veim casos d’11 i 12 anys. Abans no eren tan freqüents.

Ha crescut la demanda d’atenció psicològica i psiquiàtrica?

— Estam notant una mica de desbordament. Ens arriben moltes urgències per risc de suïcidi i conductes d’autolesió, i les estam veient més entre les nines. Són temes que es produeixen més en el gènere femení. A banda d’això, ens arriben molts infants amb molta ansietat i crida l’atenció perquè hi ha nins més petits a qui se’ls diagnostica clínicament la depressió.

Quina relació hi té la pandèmia?

— Aquesta situació ha canviat els hàbits escolars i ha alterat els patrons de son. Per altra banda, influeix en l’abús de noves tecnologies i les xarxes socials. A més, els pares tenen problemes econòmics, no es troben bé i els infants són com a espongetes que en capten el malestar. Els joves, pel seu costat, pateixen esgotament. En el moment agut, les crisis s’agafen amb energia, però ja ha passat un any i no hi ha perspectiva de futur proper.

Com s’ha adaptat l’IBSMIA a la situació actual?

— Estam intentant posar en marxa, si hi ha recursos, l’Atenció de Prevenció al Suïcidi (APS) per a infantil, que ja s’ofereix als adults. A banda d’això, ens estam plantejant si hauríem de canviar les intervencions i fer-les més dinàmiques, adreçar-les a la crisi i coordinar-les més amb la resta dels serveis socials i l’educació.

S’atenen tots els casos que arriben?

— Més o menys estam mantenint la mateixa atenció que hi havia abans de la pandèmia. És veritat que rebem molta més demanda i l’equip és el que és. També hem de tenir en compte que hi ha baixes de personal i gent en aïllament. Ho intentam compensar, però això ens afecta. El que hem hagut de deixar de fer a causa de les restriccions són els grups de psicoeducació que es feien amb les famílies per temes de trastorns del desenvolupament, com els casos de TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

Quins són els problemes més comuns?

— Ha augmentat molt l’ansietat, però no com a patologia. Quant als trastorns, hi ha hagut un augment de trastorns de la conducta alimentària i de depressió. Entre adolescents també s’han registrat més casos d’una cosa que es descriu com a trastorn de desregulació emocional. Està relacionat amb les autolesions i la sensació de buit, és com una adolescència complicada.

Quines eines els manquen?

— El més important és la comunicació amb ells, tant dins l’àmbit familiar com en l’educatiu, i que ells siguin capaços d’expressar com se senten. Estam en una societat en què s’ha d’aparentar estar bé, però davant els pares han de poder mostrar que estan malament i angoixats. En aquest sentit, els centres educatius també estan detectant nivells d’ansietat més alts i els equips d’orientació ho estan treballant moltíssim a través de l’educació en habilitats emocionals.

Ajuden les xarxes a expressar-se?

— A les xarxes també hi tenim una font d’estrès. Els joves comparteixen imatges d’una situació de felicitat i de cossos perfectes. Això els crea ansietat i exigència, en lloc de ser només una eina per parlar amb els amics. Provoca una sensació d’infravaloració i per això s’ha d’anar alerta i intentar limitar el temps a les xarxes socials.

Passa el mateix amb el suïcidi?

— Parlar de suïcidi, si es fa bé i sense sensacionalisme, pot ajudar i servir com una font perquè els joves coneguin quins recursos hi ha disponibles. Cal abordar-ho d’una manera educativa.