La catalana Isabel Perelló, nova presidenta del Poder Judicial
Magistrada de la sala tercera del Suprem, és la primera dona que ostenta la màxima autoritat judicial de l'Estat
MadridLa magistrada del Tribunal Suprem Isabel Perelló Doménech (Sabadell, 1958) prendrà possessió aquest dimecres com a presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem. És la primera dona a ser-ho. Perelló parla català, castellà, portuguès i anglès i va començar la seva activitat jurisdiccional a Maó (Menorca), a l'Audiència de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va viure molts anys a Galícia i va estudiar a la Universitat de Santiago. Va servir a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i a l'Audiència Nacional (1993-1994) i també va ser lletrada al Tribunal Constitucional (1994-2003). Al Suprem hi va entrar el 2009. Fonts jurídiques que l'han tractat destaquen la seva "solvència jurídica" i la defineixen com a "sensata". L'any 1984 va ingressar a la carrera judicial en la quarta posició de la seva promoció. En el seu pas pel Suprem ha coincidit amb l'actual ministra de Defensa, la jutge Margarita Robles, amb qui comparteix amistat.
El ple de l'òrgan de govern dels jutges l'ha escollit per 16 vots dels 20 integrants que el formen. Membre de la sala tercera de l'alt tribunal, la que s'ocupa de l'àrea contenciosa administrativa, ha sorgit com la candidata que ha permès trencar la divisió entre el bloc progressista i el conservador. Aquest dilluns l'òrgan de govern dels jutges va decidir obrir la llista de candidatures a altres noms per superar el bloqueig que s'allargava des de finals de juliol i els vocals es van emplaçar per desencallar-ho aquest matí. En una primera reunió s'ha acordat sotmetre a votació dos perfils: Isabel Perelló, que és qui ha suscitat consens, i Ana Ferrer, per qui han apostat quatre vocals del sector progressista que han volgut reconèixer-li la seva predisposició, segons explica un d'ells a l'ARA.
El principal objectiu de la institució era arribar a dijous amb la presidència elegida, ja que és el dia que se celebra l'acte d'obertura de l'any judicial i des del 2019 que el discurs inaugural l'havien pronunciat presidents interins del Suprem i del CGPJ. Ara, per primera vegada, una dona serà la màxima autoritat judicial de l'Estat. El bloc progressista posava com a condició que fos així, tot i que Perelló no havia estat entre les seves preferències. Ho eren Ana Ferrer, magistrada de la sala penal del Suprem; Pilar Teso, i Ángeles Huet, de la tercera. Però els conservadors s'hi havien negat en rodó i han acabat acceptant un perfil femení diferent. Perelló és membre de l'associació considerada progressista Jutges per la Democràcia, tot i que fonts jurídiques apunten que no és especialment afí al govern de Pedro Sánchez.
Tot i això, el president espanyol li ha traslladat a través d'X la seva "més sincera enhorabona" i ha destacat que sigui la primera dona a presidir el CGPJ. "La igualtat és una columna vertebral de la democràcia. Avui Espanya recupera la normalitat institucional", ha celebrat. Pel que fa al PP, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha celebrat que els nous vocals acordats fa un parell de mesos pels dos principals partits estatals hagin pogut escollir "sense la imposició dels partits", com ha subratllat també el portaveu parlamentari del PSOE, Patxi López. Han fet falta més de tres intents perquè finalment els dos blocs hagin arribat a un nom de consens. "El PP va imposar la regeneració al CGPJ i avui té una configuració i una presidència independents", ha dit Feijóo, que ha contraposat aquesta situació amb la del Banc d'Espanya, on la Moncloa hi col·locarà l'actual ministre José Luis Escrivá. "On només ha decidit Sánchez, hi ha una nova institució colonitzada", s'ha queixat.
Els nomenaments
La principal tasca un cop el CGPJ comenci a funcionar serà omplir les nombroses vacants que han condicionat l’activitat judicial els últims anys. Des que Sánchez va retirar les funcions de fer nomenaments a l’òrgan de jutges amb el mandat esgotat, l’administració de justícia ha notat les absències, que arriben gairebé al centenar. Fins a 26 són del Tribunal Suprem, amb especial afectació a la sala tercera, de la qual sortirà ara Perelló. Per tant, seran 27 a l’alt tribunal, que presidirà ara per primera vegada una dona, teòricament progressista i catalana.
El pacte entre el PSOE i el PP per renovar la institució va incloure novetats en l’elecció: s’haurà de constituir una comissió formada per cinc vocals, que s’anirà renovant anualment i que triarà els candidats “garantint una valoració objectiva basada en la seva trajectòria professional”. Aquest grup proposarà al ple els noms a escollir i s’haurà d’arribar a una majoria de tres cinquenes parts per designar els nous magistrats del Suprem, els presidents dels TSJ autonòmics i de les seves sales, i els presidents de les audiències provincials i de les seves sales.
La necessitat d’aquesta majoria reforçada fa que els vocals conservadors del CGPJ, 10, tinguin a la seva mà la possibilitat de bloquejar nomenaments –en sentit contrari també els progressistes–, i això implica que serà difícil donar la volta a les majories que hi puguin haver en els alts estaments judicials. La regeneració a la justícia que Sánchez i l’esquerra ha reclamat requereix canvis més profunds en l’accés a la carrera judicial que, per ara, no s’han impulsat.