Isona, Aran, Bruc: quins noms de llocs de Catalunya posaries als teus fills?

BarcelonaHi ha una tendència entre els pares més moderns de posar noms comuns vinculats a la terra i la naturalesa, com Riu, Heura, Isard, Aurora, Nit, Lluna, Om, Balma, Arç, Gaia o Món. Però també hi ha qui opta per un nom propi, per vincular el fill amb un lloc especial del país, sigui per la sonoritat, sigui pel lligam amb el territori. Tot i que no hi ha ni rastre d’algú que es digui Canigó, no és un nom magnífic? Com Isàvena, Isòvol, Olopte... Els Pirineus són una gran font d'antropònims (noms propis de persones) bonics, a la qual cosa ajuda la bellesa dels paratges. Solen ser noms que no tenen traducció en altres llengües, i amb una sonoritat particular.

Alguns topònims que també són noms de persona originals provenen del santoral. Quirze, Llorenç, Boi i Salomó són menys típics però tenen un origen similar que Carme, Ferran o Pau, que també són noms de viles (i no els hem inclòs). Hi ha sants com Tura, Vinyet, Lena, Afra o Onofre que donen nom a capelles, fonts, torres i rius, però no a cap poble. Hi ha una gran varietat de combinacions.

En aquest mapa hem resseguit la geografia buscant noms de pobles o paratges que tinguin un origen natural o històric més enllà del santoral –per exemple, les verges trobades, el nom de les quals prové, etimològicament, de l’entorn– i que, a més, apareguin a l’Idescat com a noms que porten almenys tres o quatre catalans.

Ainet

Ainet dona nom a dos pobles del Pallars Sobirà, una a la vall de Cardós i un altre a Alins. Segons l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, és dels pocs topònims de la zona que no és d’origen iberobasc. O bé prové del llatí asinetum, que vindria del paratge on es crien ases, o bé d’anetum, que és una herba aromàtica. Fins fa una dotzena d'anys no es feia servir com a nom propi.

Alzira

Ciutat valenciana de la Ribera Alta. El nom deriva de l’àrab, al-yazirat, que significa l’illa. N’hi ha quinze, a Catalunya, segons l’Idescat.

Àneu

Ve de la vall d’Àneu, que és una subcomarca situada al nord-oest del Pallars Sobirà, a la part alta del Noguera Pallaresa. L’origen del nom és incert. Podria derivar de l’Anabis, una de les ciutats dels iacetans que citava el geògraf del segle I Ptolomeu, o pot venir de l’arrel basca de la qual ve el nabiu, anabi. A l’Idescat també apareix com a Aneu. Però no hi apareix Àreu, que és un terme situat a Alins i que podria ser un nom propi; només consta com a Areu, en referència al rei d’Esparta.

Aniol

És el nom de dos pobles de la Garrotxa: al nord (Sant Aniol d’Aguja) i a la zona volcànica (Sant Aniol de Finestres). En qualsevol dels dos casos, es vincula a una orografia preciosa, aïllada, verda, amb gorgs i salts d’aigua recòndits. Etimològicament, provindria del nom grec Andeolus: la suma d’andros (home, viril) i ol (enèrgic).

Aran

És el nom d’una vall i d’una comarca situada a l’est de la regió històrica de la Gascunya, que forma part d’Occitània. Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya i el seu nom té un origen preromà: ve del basc, (h)aran, que vol dir vall. Per tant, és la vall de la Vall.

Ares

Hi ha diversos enclavaments anomenats Ares: pobles al Maestrat i a l’Alt Urgell, i el pas fronterer de Coll d’Ares, al Ripollès, i tots comparteixen que són en un pas de muntanyes. La hipòtesi és que el topònim ve d’ara, que vol dir altar, perquè els romans feien ofrenes quan passaven per un port de muntanya.

Bruc

És un nom posat a partir del 2010, quan es va estrenar una pel·lícula sobre la llegenda del timbaler, l’engany del qual va ser clau per guanyar una batalla de la Guerra del Francès el 1808. El poble i el coll, situats als peus de Montserrat, que van fer retrunyir el timbal agafen el nom de l’arbust del bruc. D’aquesta arrel en podria venir també el nom propi de Brugués.

Coaner

És un poble del Bages, vora els rius Cardener i Cardona –que, per cert, podrien compartir arrel amb el cardasinarius (card d’ase). Coaner vindria també de la naturalesa, de codice nigro, que significava boscúria fosca, que és el que es pot trobar als vessants obacs. I sí, segons l'Idescat hi ha 23 persones que es diuen Coaner (i gairebé totes es coneixen).

Creixell

Hi ha un nucli amb aquest nom a l'Alt Empordà i un poble de platja a la Costa Daurada, que pren el nom del primer perquè es va entregar, el castell i la senyoria, als amos de Creixell per haver lluitat contra els sarraïns. El nom sembla que podria venir de crescens, creixement.

Elna

És el nom d’una vila de la Catalunya del Nord famosa perquè va acollir la Maternitat d’Elna, on un grup de voluntàries van crear un recer i una sala de parts per a les republicanes que escapaven de la Guerra Civil Espanyola entre el 1939 i el 1944. Hi van néixer 597 infants. La difusió de la memòria del lloc, especialment després de la publicació del llibre d’Assumpta Montellà, ha fet reviscolar el nom propi Elna (i Nael). Sembla que els romans la van anomenar Elna a partir del nom grec Helena.

Erola

El topònim ve del diminutiu d’era, en el sentit d’un petit pla dalt d’un cim. Per això és habitual, en la nostra geografia; dona nom a un refugi ripollès, a una capella d'on ve el patró de Viladrau i fins i tot a una platja de l’Alt Empordà. També hi ha un coll d’Erola, que els més desperts ja deuen haver intuït que deriva en Collserola.

Falgars

La cinglera de Falgars està a l’altiplà del Cabrerès, gairebé mil metres per sobre de la plana d’en Bas. També hi ha un santuari de Falgars a la Pobla de Lillet, a la serra del mateix nom. Sembla que el nom provindria de les falgueres que hi havia. Hi ha una desena de dones que es diuen Falgars.

Farners

Santa Coloma de Farners, o Farners de la Selva en època republicana, és la capital de la Selva. Segons l’etimologia, el nom és un derivat de fariners, en relació amb els molins que hi havia a la zona, tot i que també podria venir de farneus (freixe en llatí), per l’abundància d’aquests arbres.

Foix

És probable que les Foix del Penedès s'ho diguin per la Mare de Déu de Foix, que és patrona de la comarca i està encimbellada en un santuari on abans hi havia el castell de Foix, que dona nom al poble, Torrelles de Foix. Si busquem més toponímia, pot fer referència al congost del riu que neix a la Llacuna i desemboca a Cubelles, i que acull el pantà de Foix (aquí Foix vindria de foces, que vol dir fondal, engorjat). O bé, més lluny, a la ciutat occitana de Foix, capital de l’Alt Llenguadoc (en aquest cas ve de fuscus, que és bru, fosc o de color).

Fortià

És un nucli de 700 habitants de l’antic comtat d’Empúries. Sembla que el topònim ve del nom propi llatí Fortius, derivat a Fortianus. Segurament va agafar aquest nom per diferenciar-lo del que hi havia hagut abans del segle X, Palol, un nom que comparteix amb molts altres pobles de l’Empordà.

Garona

Nascut a la Vall d'Aran, és l'únic riu de Catalunya que desemboca a l'Atlàntic. Podria tenir origen del llatí o del protobasc, però en tots els casos el nom fa referència a l'aigua. El porten quatre dones.

Gleva

En noms propis es fa servir com a Maria Gleva, en referència a la verge del Santuari de la Gleva, a les Masies de Voltregà. El miracle diu que un pagès va trobar la verge sota una gleva, que és un pa de terra que, quan es llaura o es cava, s’aixeca sencer perquè està unit per les arrels de les herbes.

Hug

A banda de ser un poblet bonic, a Castellar de n’Hug s’hi troben les fonts del Llobregat, el naixement del riu. I podria ser que hug/uc tingués a veure amb aquest accident natural perquè sembla que ve del nom llatí nuce, que vol dir corrent, font. També podria ser més recent i pertànyer al personatge històric Hug de Mataplana.

Isona

És el nom d’un antic poble del Pallars Jussà que avui encapçala una agrupació de municipis, Isona i Conca Dellà. L'origen ve de la llatinització de la vila ibera d’Aeso o Eso després de la conquesta romana. El nom es va popularitzar arran d’un personatge de Ventdelplà, el 2005; en dos anys es va passar de 0 a 58 nadons l’any. Ara hi ha un miler d’Isones.

Lledó

Un petit grapat de dones agafen el nom d’aquest municipi de l’Alt Empordà, entre Besalú i Figueres. El nom podria venir del lledoner. També podria venir del llatí lotone (lutus) o del nom propi celta Lugdunum.

Meritxell

Hi ha una verge amb aquest nom al santuari andorrà reconstruït per Ricard Bofill a Canillo. Ara bé, l’etimologia del nom de Meritxell és diversa: podria venir de Maria, podria venir d’un protobasc que unís mari i etxea (la casa de Maria) o podria venir de meridianus, convertit en mereig (migdia), que es feia servir per les pastures que estan al vessant assolellat de la muntanya.

Montsant

El topònim català ve del sentit que tenia el topònim anbdalusí: la serra del Priorat s’anomenava Jabal al-barka, que significa muntanya beneïda i, amb la reconquesta, els cristians van traduir-ho per muntanya santa, mont sant (i la van repoblar de monestirs catòlics).

Montserrat

La Moreneta la van trobar en aquest massís de muntanyes arrodonides situat al cor de Catalunya, que acull una abadia benedictina consagrada a aquella mare de Déu trobada, anomenada verge de Montserrat. No cal assenyalar d’on surt aquest nom, perquè és del tot transparent: muntanyes amb forma de serra.

Norfeu

El topònim és un derivat d’Orfeu, heroi de la mitologia grega, enamorat d’Eurídice. A Catalunya dona nom a una península rocosa del Cap de Creus que pertany a Roses. Hi ha 8 Norfeus, a Catalunya.

Núria

La vall de Núria és un enclavament meravellós al Ripollès, només accessible a peu o en cremallera. El seu aïllament ja l’indica l’origen del nom, que podria venir de norra, que significa lloc entre valls (variant d’Andorra). També podria venir de l’àrab nur/nuriah, que vol dir llum. És entre aquestes valls on es va trobar la verge que dona nom al famós santuari on Macià va signar l’Estatut del 1932. És un nom que des dels anys 60 i 70 ha perdut una gran popularitat.

Oliana

L’Idescat diu que hi ha quatre persones que es diuen Oliana, com el poble de l’Alt Urgell i el primer embassament del riu Segre. El nom pot fer referència al cultiu de l'olivera.

Quar

Amagat a les muntanyes del Bages, entre Berga i la riera de Merlès, hi ha un poblet de 40 habitants, la Quar, als peus d’una mola de roca on hi ha el santuari de la Quar. Aquest és un nom que porten set catalanes. Sembla que l’origen vindria del basc, de roca roja, pel lloc on està situat el temple.

Quer

Quer i quera s'utilitzava en època medieval per referir-se a una penya, una roca prominent, i tindria un origen cèltic, amb l’arrel karr-, que vol dir pedra o roca. Per això ha donat nom a diversos cims, boscos, serrats, masies i rius a diverses comarques de Catalunya, com el Querforadat.

Queralt

Ve justament de quer i alt, i dona nom al santuari de Santa Maria de Queralt, situat dalt d’una serra rocosa de pedra a tocar de Berga, prop de la cova on se suposa que van trobar la marededeu i d’on prenen el nom les més de 3.000 dones que es diuen així. Queralbs seria pedra blanca... però ningú no se'n diu.

Tiana

El primer document d'aquest municipi del Maresme parla de Tiziana. Per això el nom podria provenir d'alguna vila romana (Tito, Ticià, etc) o bé ser anterior. En tot cas, hi ha noies que es diuen Tiana (però encara hi ha més Tizianes).

Tuixent

Hi ha tantes Tuixent (nom oficial actual) com Tuixén, els dos noms que ha tingut aquest preciós poblet de quatre cases als peus del Cadí.

Urgell

El topònim arriba a la comarca de l'Urgell procedent de l’antic comtat pirinenc de l'Urgell. Segons Coromines, el nom, com tants d’aquesta zona, és preromà i es relaciona amb la naturalesa, amb la presència d'aigua: l’arrel basca ur(a) se sumaria a les llengües ibèriques en el mot gil, que vol dir aigua quieta.

Infografia al paper de l'ARA Diumenge