La ‘italianada’ més icònica rodada a Mallorca es fa llibre

Palma“És cert que no és una gran pel·lícula i que alguns dels seus actors no estan sublims; però és el film internacional que millor ha fotografiat Portocristo en la seva història, i això ja és motiu suficient per veure-la”, diu el periodista Antoni Ferrer Vallespir (Manacor, 1958), autor d'Una droga llamada Helen, (otra) película rodada en Mallorca (Es Cau Edicions), el llibre que descriu com fou el rodatge i vida d’un dels projectes més icònics i pol·lèmics de la història fílmica mallorquina.

L’obra és un exhaustiu repàs a una de les pel·lícules menys conegudes de les filmades a l’Arxipèlag balear, des que es va començar a rodar a l’Eurotel de Costa dels Pins al setembre de 1969 fins a la seva estrena al Palacio Avenidas de Palma el 14 de setembre de 1971 i, mesos més tard, a la Sala Imperial de Manacor, el 2 de març de 1972. Els seus fotogrames pràcticament reuneixen els paratges més icònics de Mallorca, com ara Cala Bona, Cala Rajada, Formentor, Palma, la Policlínica Miramar i les coves d’Artà, però, sobretot, Portocristo, d'on es poden veure perfectament imatges del far, la torre dels Falcons, el Siroco o el moll.

Qualificada pel mateix realitzador, l’italià expert en pel·lícules de sèrie B Umberto Lenzi, com “un thriller amb clares influències del cinema negre francès de l’època, com Las Diabólicas, A pleno sol o La piscina”, a Itàlia està encasillada com una precursora del giallo, la variant italiana del thriller, amb components violents i eròtics. De fet, la pel·lícula va topar amb la censura abans de poder ser mostrada a Madrid. Així, el règim franquista va treure les tisores a passejar i en va eliminar les escenes pujades de to.

Coproducció hispanoitalofrancesa, Una droga llamada Helen (el títol espanyol de Paranoia, com es va distribuir mundialment), explica la tràgica història d’un triangle amorós, amb múltiples girs de guió, interpretat per l’estrella de Hollywood Carroll Baker, protagonista anys enrere de, per exemple, Gigante (George Stevens, 1956, al costat de James Dean, Rock Hudson i Elizabeth Taylor), Baby Doll (Elia Kazan, 1956, amb Karl Malden) o La conquista del oeste (John Ford, Henry Hathaway, George Marshall i Richard Thorpe, 1962).

“El fet d'estar filmada, en part, a Portocristo, va fer que hi sortissin en alguns moments extres portenys i també el manacorí Gaspar Forteza Parín, que va interpretar el paper d’un policia que surt al final de la pel·lícula per intentar resoldre el crim que impulsa tota la història. “És obvi que aleshores va ser un èxit comercial i tot un esdeveniment social”, recorda Ferrer.

Com a curiositat, la trama també va utilitzar la històrica torre dels Falcons (del segle XVI i protegida com a bé cultural) com a habitatge del protagonista, Jean Sorel. “Avui seria impensable, però llavors s'hi va afegir un postís amb una entrada i un petit balcó, dels quals encara queden restes”.

Aquest llibre vol contribuir a corregir una injustícia històrica i rescatar de l’oblit una pel·lícula de la qual, actualment, pocs es recorden, i que a ningú o gairebé a ningú sembla importar-li. L’obra té com a base un estudi que es va publicar en la revista Perlas y Cuevas de Manacor el 2003, treball que ha estat ara revisat, adaptat, actualitzat i ampliat pel seu propi autor.

Cinema filmat a Mallorca

Se sol qualificar a Mallorca com un gran plató de cinema. Un lloc ideal per filmar gràcies al paisatge, al clima i a tota la infraestructura necessària, tant tècnica com humana, concentrada en un reduït espai. Al llarg del segle XX i el que portem del XXI moltes han estat les pel·lícules que s’han rodat, en part o íntegrament, a la nostra illa, encara que per a la memòria col·lectiva hi ha un títol indissolublement unit a Mallorca: l’obra mestra de Luís García Berlanga, El Verdugo (1963).

És ben clar que també hi ha altres pel·lícules que han format part, en major o menor mesura, de l’imaginari popular mallorquí com El secreto de la Pedriza de Francisco Aguiló (1925), Bahía de Palma de Juan Bosch (1962), Muerte bajo el sol de Guy Hamilton (1982), Bearn de Jaume Chavarri (1983), La señora de Jordi Cadena (1987) o de més recents com La Caja Kovak de Daniel Monzon (2006), o Cloud Atlas de Tom Tykwer, Lilly i Lana Wachowski (2013).

El llibre de Ferrer Vallespir es presenta aquest divendres 19 d’abril a les 19.30 h al Centre de Cultura de Portocirsto, i una setmana després, divendres 26 d’abril, a les 20 h a S’Agrícola de Manacor.