"Ja no existeix la Gàl·lia irreductible del català": com se les empesquen els municipis per impulsar la llengua

Barcelona"Ja no existeix la Gàl·lia irreductible del català", afirma la regidora de Llengua Catalana de l’Ajuntament de Girona, Núria Riquelme, referint-se a una ciutat en què semblava que el català estava fora de perill. "A Girona rai!", ens deien. Davant la preocupació per la deriva de la llengua a tot el país, i amb vista al retard del full de ruta que ha de ser el Pacte Nacional per la Llengua, alguns ajuntaments catalans han decidit desplegar mesures per revertir la davallada del català. El conseller de Política Lingüística, de fet, els animava a fer-ho fa uns dies en la primera trobada municipalista per la llengua. Els demanava lideratge per "rellançar la política lingüística en l’àmbit local" igual com el van tenir els primers consistoris democràtics, que muntaven cursos i actes de dinamització del català. Allò va ser l’embrió del Consorci per a la Normalització Lingüística, “el principal artífex de la política lingüística municipal durant molts anys”, advertia Francesc Xavier Vila. Per al conseller, el problema és que la política municipal s’ha reduït durant anys només a aquests cursos bàsics, potser “per la rapidesa dels canvis que s’han produït”, justificava.

La presa de consciència que en el context actual ja no n’hi ha prou ha motivat els ajuntaments a crear regidories de llengua, oficines lingüístiques i noves polítiques, com les següents.

Primer, els funcionaris

La primera mesura que han pres els ajuntaments que volien millorar la llengua ha estat començar pels seus treballadors, fent cursos de sensibilització lingüística als funcionaris. L’objectiu és millorar l’atenció als ciutadans i, en especial, els que fan el primer contacte amb els nouvinguts –un lloc on és fàcil caure en el prejudici i la convergència al castellà–. Les institucions han de ser modèliques, també en llengua. Sant Cugat va recordar als funcionaris que el català havia de ser prioritari repartint cartells a totes les estances municipals, taulells, edificis i sales de reunions que deien: “Parlem-nos en català”.

Que soni català a les atraccions

Parar l’orella en qualsevol fira amb atraccions i tómbola és dolorós: ni rastre de català. L’Ajuntament de Girona fa prop de vint anys que treballa en aquest sector, que afecta l’oci dels joves, i ofereix als firaires gratuïtament assessorament lingüístic i traducció de cartells i falques. També ofereixen un fil musical en català on es poden connectar totes les atraccions. La regidora Núria Riquelme espera que la petició de catalanitzar els comerços ambulants s’estengui a totes les fires del país per tenir més força.

Incloure clàusules per a la contractació

Més enllà de la sensibilització, els municipis tenen marge regulatori i polítiques fiscals per incentivar l’ús del català. Una de les poques accions per la llengua que ha anunciat Barcelona, postpacte amb ERC, és que premiarà la promoció del català a l'hora de concedir ajudes i subvencions. Es tracta d’una clàusula de llengua que puntua per a qualsevol contractació de servei, ajuda, concurs o llicència d’activitat. És, de fet, una fórmula que ja fa servir la Generalitat i que ara despleguen alguns ajuntaments. A Sant Cugat, totes les entitats esportives que vulguin utilitzar els espais municipals han d’incorporar com a requisit un protocol d’incorporació del català.

Inspeccionar els comerços

Una de les obsessions de l’Ajuntament de Vic és que no canviï el paisatge lingüístic, ni la retolació ni l’atenció, que sempre han estat en català. El consistori ha decidit complementar pel seu compte les inspeccions de l’Agència Catalana del Consum, i pel camí ha descobert que té la competència per fer-ho i incoar després un expedient a Consum en cas d’incompliment, explica la regidora Elisabet Piella. Agents cívics, representants municipals i fins i tot traductors (del xinès, el panjabi, l’amazic, l’àrab i el twi) han recorregut les botigues de la capital osonenca per informar de la llei de consum, dels drets lingüístics dels ciutadans i per oferir fins i tot materials i la traducció in situ. Seixanta comerços no complien la llei i, d’aquests, només quatre no han actuat després de la petició municipal. L’Ajuntament iniciarà ara expedients sancionadors als que no ho han corregit. L'Ajuntament de Salt ha fet el mateix: ha denunciat a Consum onze comerços per incomplir la llei de política lingüística.

L’oasi lingüístic de Vic: el català continua sent la llengua del pati?

Bústia oberta: idees des de baix

La consciència lingüística es pot practicar també des de fora l’administració. Per convidar els ciutadans a dir-hi la seva, a Reus tenen un Premi d’Idees per Promoure l’Ús del Català, dotat amb 2.000 euros (l’any passat va guanyar el projecte Cuina sense fronteres). A Sant Cugat han creat una bústia pel català, un canal perquè entitats plantegin incidències, dubtes i suggeriments sobre el català.

Famosos que mantenen el català

Una de les campanyes del Consorci que han estès a les comarques de la mà dels ajuntaments és la campanya 21 dies, que incentiva l’hàbit de mantenir el català i no canviar de llengua a la primera. A Terrassa ho han desplegat per tota la ciutat, però també fent vídeos que s’han convertit en virals de personatges coneguts a la ciutat, com l’actor Pere Arquillué.

D'on surt el vídeo viral de Pere Arquillué demanant-te que parlis català 21 dies?

'Stickers': en català al mòbil

Per desvincular la política lingüística dels cursos de català, a Reus han iniciat una programació cultural on el centre és la llengua, amb un cicle de poesia. A Girona, per Sant Narcís, els últims anys han inventat jocs infantils amb el vocabulari tradicional i propi de les fires, que reparteixen per les escoles, centres cívics, biblioteques i restaurants. I fins i tot, amb la idea d’escampar la llengua han creat adhesius (stickers) nadalencs on hi ha imatges tradicionals catalanes i frases DO Girona, com “Quina fred que carda!”