A contracrònica

Ja T’ho Diré i amics recordaran Sente Fontestad

El bateria de la banda menorquina més célebre va ser més que un músic. Des de sempre es va implicar en la vida social i cultural de l'illa

Sente Fontestad, a la dreta de la imatge, en primer pla
A contracrònica
08/11/2024
5 min

GironaAmb dos concerts –el primer el dissabte 9 de novembre, a la sala La Mirona de Salt, i el següent el dissabte 16 a la plaça de la Pau de Ciutadella–, els antics membres del grup Ja T’ho Diré es retrobaran per homenatjar Vicenç Fontestad (1957-2023), conegut com a Sente per tothom en el món musical català i illenc, que se’n va anar el 13 de novembre de l’any passat –just enmig dels dos concerts– després d’una llarga malaltia, amb 66 anys. Els Ja t’Ho Diré tindran molts amics a l’escenari: Quimi Portet, membres de Sopa de Cabra, dels Gossos, dels Pets... i amb el grup osonenc Obeses -nineta dels ulls d'en Sente- i el cantautor menorquí Leonmanso, que van tenir-lo com a mànager, entre altres grups.

Sente Fontestad, al centre de la foto.

'Girorquins' i 'menorgins'

Sente era el més veterà d’aquell grup de joves ciutadellencs que el 1991 van sortir de Menorca per llençar-se a l’aventura de viure de la música, aleshores més aventura que avui. Van anar a parar a Biure d’Empordà, un petit poble de l’Alt Empordà, a una casa del promotor i mànager musical Jordi Gratacós. Per això, a l’Alt Empordà en particular i a les comarques gironines en general, és on es va començar a conèixer els Ja T’ho Diré. Eren els principis del boom de l’anomenat rock català i, tot i que ells no van tenir mai aquesta etiqueta –la seva va ser rock mediterrani–, van créixer actuant amb algunes d’aquestes formacions. 

Van actuar arreu del Principat –i de les Illes– i les comarques gironines van ser el camp base del grup fins al punt que tres dels cinc membres de la formació originària s’hi han acabat quedant a viure. “Si ara féssim nombres seríem més girorquins que menorgins –diu somrient Sebastià Saurina, Titi, que viu des de fa 26 anys a Adri (Gironès)–. Però en realitat un és més d’on ha nascut i allà on has passat la infància és el que t’ha marcat”, afegeix Saurina. Charly Pons també ha fet arrels a prop de Girona, així com Jesús Moll, Fly. Quan els Ja T’ho Diré van acabar la seva carrera, el 2003, en Sente va tocar dos anys com a bateria de l’Orquestra Aquarel·la i va començar a treballar a la discogràfica gironina Música Global amb en Salvi Cufí, propietari de la discogràfica i que era cantant d’aquesta orquestra. “Per a Música Global, Ja T’ho Diré ho va ser tot. Després hem tingut músics importantíssims com Sopa de Cabra, Lax’n Busto, Els Catarres, Buhos, Doctor Prats, Miki Núñez, Albert Garcia, La Pegatina… però amb Ja T’ho Diré va començar tot”, recorda Cufí.

Sente Fontestad, a la dreta de la foto, en la seva etapa a la discogràfica Música Global. Salvi Cufí, el propietari de la discogràfica, és a l'esquerra
Sente Fontestad, és el primer començant per l'esquerra.

Figura molt estimada i polifacètica

“Quan en Sente se’n va anar, la gent que estàvem a prop d’ell vam pensar que hi hauria un moment que li faríem un homenatge. No sabíem de quina manera, però havíem d’esperar una mica perquè en calent es volen fer moltes coses i tot requereix el seu temps”, diu Cris Juanico.

“A finals de febrer o principis de març, un col·lectiu de gent de Girona que estava prop del Sente que també tenia pensat a fer-li un homenatge, es va posar en contacte amb nosaltres i a partir d’aquí vam començar a creuar informació i a arribar a unes conclusions molt similars des del punt de vista de quin tipus d’homenatge se li volia fer”, afegeix Juanico.

“Va ser una persona que es mereixia això i molt més, per la seva manera de ser i el seu tarannà. Els últims mesos m’ha arribat gent que el va conèixer en aspectes en què jo no el vaig conèixer. A mitjans dels anys 70 ja feia ràdio musical i el 1981, amb una associació en què ell era pel mig, va portar Gato Pérez i la Orquesta Mondragón a Ciutadella. En Sente sempre va estar enmig de saraus musicals a l’illa“, afegeix el cantant ciutadellenc. També va tocar moltes tecles, com haver portat algun bar –sempre amb programació musical– o haver estat regidor un mandat a l’Ajuntament de Ciutadella.

D'esquerra a dreta, Cris Juanico, Sebastià Saurina, Charly Pons, Jesús Moll i Sente Fontestad

Celebració de la coneixença més que tristor per la pèrdua

“La nostra intenció era fer un homenatge d'estil petitó, que la gent pogués estar tranquil·la”, diu Moll. “Però les primeres sis-centes entrades que es van posar a la venda per l’homenatge a Ciutadella es van esgotar en un no res i les sis-centes següents també. Aleshores vam dir que havíem de deixar que l’homenatge creixi el que hagi de créixer. Sincerament, jo no m’esperava que es convertís en un mogollón tan gros”, afegeix Moll.

“Estem molt sorpresos perquè després de tants anys veus que sa gent encara té ganes de Ja T’ho Diré”, diu Pons. Els últims concerts dels Ja T’ho Diré van ser fa més d’onze anys, en una minigira de cinc concerts que va esgotar les entrades arreu.

Actualment, a Salt s’ha venut la pràctica totalitat de l’aforament, unes 1.400 places, i a Ciutadella ja se n’han venut unes tres mil. “Tinc molts amics i coneguts que encara no han comprat l’entrada i que m’han dit que la compraran. Serà un degoteig. Hem preparat un pla de seguretat preveient unes cinc mil persones”, explica Juanico.  

“Això no serà un comiat, serà tot el contrari, una celebració per haver-lo conegut. A la vida ens podem prendre les coses amb tristesa i hi ha un dol que alguns encara estem passant, el Sente ha estat present cada dia en l’últim any. Evidentment, recordarem les cançons de Ja T’ho Diré, en farem un bon repertori. I el Sente serà present tot l’espectacle en les quatre hores que durarà tot el tinglado”, afegeix l’excantant de Ja T’ho Diré. "En una cosa en la qual tothom coincideix és en estar content d'haver-lo conegut”, conclou Juanico.

Cris Juanico, a l'esquerra, i Sente Fontestad, a la dreta, en un banc de la plaça Independència de Girona
stats