Els jaciments funeraris de referència són a Pollença

PollençaLa mort està considerada un dels tabús més destacats dins la societat actual. Només parlam de la mort quan ens és propera, quan l’individu mort és algú del nostre voltant més proper. Durant la prehistòria, la relació entre els morts i els vius era molt més fluida, directa i constant.

Segons l’arqueòleg especialitzat en prehistòria Manuel Calvo, “és una equivocació estudiar els rituals funeraris amb perspectives actuals, ja que entenem la mort de manera molt diferent. Ara li donam l’esquena”. Les tradicions funeràries durant la prehistòria eren molt dinàmiques, n’existien més de cinc tipus. En canvi, ara només en concebem dues tipologies: l’enterrament i la incineració.

Estudiant aquesta època, s’hi troba una gran diferència entre el món dels vius i el món dels morts. Gairebé tots els poblats de la prehistòria comparteixen característiques de convivència o hàbits de la vida quotidiana, però, en canvi, els ritus funeraris són molt diversos. “Segurament es deu a creences religioses diferents, però no ho sabem cert. De fet, és un dels grans enigmes d’aquesta època”, explica Calvo.

Pollença, com a cas exemplar

Segons l’arqueòleg, els de Can Martorellet, les coves de l’Alzinaret i l’avenc de la Punta, tots situats al municipi de Pollença, són els tres jaciments funeraris prehistòrics de referència de les Balears.

Can Martorellet és un dels jaciments funeraris més antics que s’han descobert i estudiat fins a l’actualitat. Els enterraments s’hi produïren entre el 1800 i el 1300 aC. Aquesta és una de les curiositats del jaciment, i és que la durada de l’activitat d’enterrament és molt llarga: quasi de 500 anys seguits al mateix lloc. Allà es feren troballes molt interessants de caire arqueològic. A banda de les troballes humanes, s’hi varen poder identificar objectes d’un valor “excepcional”, segons indica Calvo. Es tractava d’objectes de valor vinculats directament als individus enterrats, tals com botons o ceràmiques; o bé vinculats als ritus funeraris, com és el cas de la troballa d’una pinta de fusta.

Un altre cas exemplar i d’especial interès són les coves artificials de l’Alzinare,t situades a Cala Sant Vicenç. Pertanyen a l’època de bronze antic, compresa entre el 1800 i el 1500 aC aproximadament, i “són un clar exemple per la complexitat arquitectònica que presenten”, explica Calvo. La troballa de l’Alzinaret, tot i que no s’hi identificaren restes humanes, és molt representativa, perquè es tracta d’una cova i té moltes cambres, algunes de les quals presenten nínxols laterals molt ben construïts i en quasi perfecte estat de conservació.

El tercer cas, sense restar-hi importància, és l’avenc de la Punta, una cova molt allargada i amb molt pendent on al voltant del 1969 es varen descobrir diverses tipologies d’enterraments. Per una banda, enterraments col·lectius, i per l’altra, enterraments en taüts de fusta, dos dels quals amb tractament escultòric; el que es troba en millor estat de conservació és el que té forma de brau. Els bous tenien una gran càrrega de simbologia religiosa i, per tant, es pot interpretar com una representació del món espiritual. Són taüts per a una segona fase d’exhumació, és a dir, les restes humanes ja estaven descompostes quan es va decidir col·locar les restes òssies a l’interior dels taüts de fusta.

Segons Calvo, tant els enterraments col·lectius com aquells en què s’havien utilitzat els taüts de l’avenc de la Punta eren de la mateixa època. Aquesta comprenia els anys d’entre el 500 i el 300 aC, en què ja trobam indicis d’una diferenciació d’estrats socials.

Actualment, la sala de prehistòria del Museu de Pollença recull una mostra dels tres jaciments funeraris més importants del municipi i de totes les Illes. Allà també es pot veure el taüt en forma de brau.