Societat27/12/2017

Jardins on cultivar el diàleg interreligiós

Voluntaris duen a terme iniciatives per sensibilitzar sobre la pluralitat religiosa a través de la jardineria

Dídac P. Lagarriga
i Dídac P. Lagarriga

BarcelonaEls jardins ens ajuden a entendre la diversitat, la fragilitat, el pas del temps. Literalment, com més jardins i espais verds té una ciutat, menys contaminació hi ha. Però aquesta contaminació no és només l’alteració negativa del medi ambient. També podem parlar de la contaminació subtil, la que pol·lueix els vincles socials, la que ens desconnecta de nosaltres mateixos, la que fa créixer la decepció, la desconfiança, l’odi. Entrar en un jardí és sortir d’un espai encimentat per prejudicis i tensions, és alliberar la mirada i asserenar l’ànima. I, si bé n’hi ha de molts tipus i mides, qualsevol jardí té aquesta capacitat d’acompanyar-nos. És un punt de trobada amb un mateix i, per tant, també amb els altres, on aflora la voluntat de reconciliació interior i exterior.

Els entorns greument contaminats necessiten amb urgència la creació de jardins i espais verds allà on sigui possible, encara que siguin minúsculs, als balcons, a les voreres. Més verd és més vida. El valor terapèutic que ofereix el cultiu d’aquests espais ja és àmpliament reconegut a les àrees urbanes, on cada vegada hi ha més horts i jardins que tenen aquesta finalitat de teixir vincles. Seguint aquesta tendència van apareixent jardins que, a més de tenir totes aquestes virtuts, sumen també la tasca de sensibilització de la pluralitat religiosa en entorns on la contaminació dogmàtica i excloent fa anys que va en augment. És el cas, per exemple, de França i els Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Les plantes de les religions

Darrere de l’església de Saint-Vincent-de-Paul, al barri de Meinau, a Estrasburg, hi trobem l’Oasis de la Rencontre, que va obrir la porta l’any 2013 a partir d’una idea del sacerdot cristià Jean-Pierre Buechler i de l’imam musulmà Saliou Faye. Aquestes dues persones ja organitzaven anys abans una trobada anual de diàleg fins que van decidir que no fos puntual, sinó permanent i a l’aire lliure, i van crear el jardí.

Cargando
No hay anuncios

El principal objectiu és utilitzar l’espai verd com a lloc estable per a trobades entre diferents religions, organitzant-hi tallers, espectacles i el que és més comú en aquesta mena de jardins: fer pedagogia sobre l’estret vincle entre el món vegetal i el món espiritual. Per això, entrar al jardí és recórrer els seus camins plens de plantes i arbres relacionats amb les fonts històriques de diverses religions.

Un objectiu semblant té Le Jardin du Livre, a la ciutat alsaciana de Valff, que aquest estiu va celebrar els deu anys. En un principi, un grup de voluntaris van crear l’associació amb la voluntat de conèixer i valorar la pluralitat confessional, i d’aquí van començar a construir el jardí, donant valor principalment a la vegetació simbòlica que apareix en les anomenades religions del llibre (judaisme, cristianisme i islam). Com explica la seva presidenta, Anny Bour, “calen espais com aquests en un entorn on hi ha tanta intolerància per l’altre”. “Només amb discursos teòrics no farem res. Les plantes ens donen una bonica lliçó de vida, on la diversitat és un signe evident de bona salut”.

Cargando
No hay anuncios

Aquest jardí també organitza debats i espectacles, com el dedicat a les religions i l’humor d’aquest estiu. I han publicat un llibret que recull receptes fetes amb plantes comestibles presents als llibres sagrats de les tres religions (figues, olives, magranes, dàtils, llenties, raïm, blat, ordi, all, ceba...).

Saverne, també a França i a Alsàcia, acull un altre d’aquests espais de convivència, el Jardí Públic Interreligiós, amb la mateixa voluntat pedagògica de proposar un camí de descoberta a través de la simbologia de les plantes i dels elements que acompanyen les comunitats religioses. Testimoni de la voluntat de viure junts i en pau, també acull espectacles i debats.

Cargando
No hay anuncios

Sobirania alimentària i espiritual

Als Estats Units trobem iniciatives que fan un pas més. Aquesta mena de jardins es converteixen alhora en horts orgànics i productius on tot allò que es conrea també té finalitats socials. L’Interfaith Garden de Lexington (Massachusetts), per exemple, dona tot el que produeix a bancs d’aliments. Aquest projecte compta amb 500 voluntaris cada temporada de catorze comunitats religioses que treballen i aprenen junts mentre planten i cultiven productes ecològics. Així, expandeixen encara més la seva missió educativa, sensibilitzant sobre la importància de l’agricultura ecològica, la solidaritat amb els que més ho necessiten i la pràctica d’un treball interreligiós que surt del formalisme institucional de les taules rodones i els discursos benintencionats.

Cargando
No hay anuncios

Amb la mateixa idea funciona l’anomenat The Gandhi Mahal Interfaith Garden, a South Minneapolis (Minnesota), on es practica l’agricultura regenerativa, molt vinculada als projectes de sobirania alimentària, gràcies a voluntaris que pertanyen a diferents comunitats religioses de la zona, especialment joves. És fruit d’una interessant cooperació entre l’entitat interreligiosa Minnesota Interfaith Power & Light -que treballa la relació entre el pluralisme religiós i els problemes mediambientals-, la First Nations Kitchen -entitat religiosa formada per indis nord-americans i dedicada principalment a alimentar els més necessitats- i el Gandhi Mahal Restaurant, que és propietat del cuiner i activista ecologista originari de Bangladesh Ruhel Islam.

Un còctel ja de per si interessant en què, com expliquen els seus responsables, exploren “les interseccions entre justícia alimentària, fe i canvi climàtic a través del cultiu de menjar saludable i de generar un espai que sigui radicalment d’acollida per a tota la comunitat”. “També tenim les nits obertes dels diumenges -afegeixen-, en què organitzem converses de diferents tradicions dins el jardí, sempre vinculant l’alimentació, la cura pel medi ambient i l’espiritualitat”.

En definitiva, jardins que contribueixen a frenar l’impacte de la contaminació -també la contaminació dels cors i dels imaginaris provocada pels recels i les pors-. Es tracta d’espais oberts, amenaçats sempre pel foc ingrat, però amb la capacitat, inamovible, de regenerar-se contínuament.