Javier Arranz: “Al principi volia ser pediatre pel fet que la meva germana hagués patit pòlio”

Javier Arranz.
05/06/2021
3 min
Dossier Triar estudis: Una decisió important, però no definitiva Desplega
1.
Triar estudis: Una decisió important, però no definitiva
2.
Javier Arranz: “Al principi volia ser pediatre pel fet que la meva germana hagués patit pòlio”
3.
Oriol Mitjà: “Em va impressionar molt com el metge gran que em curava ensenyava al jove”
4.
Maria Solivellas: “La vocació és important, però se’n poden tenir de diferents”
5.
Rafa Marañón: “Vaig retirar-me del futbol per acabar arquitectura”
6.
Sergio Gamisans: “Tenim molta ‘titularitis’: si no tens una carrera, pareix que no ets ningú”
7.
Eduard Costa: “S’ha de fer el que et fa vibrar, però el que et fa vibrar pot anar canviant amb els anys”
8.
Antoni Melcion: “¿T’aixeques al matí i què fas, si estàs jubilat? No entenc la vida sense aprendre”
9.
Asia El Mghyly: “Estudia: si no tens diners, almenys tens tot el que tens al cap”

PalmaJavier Arranz va tenir clar que volia ser metge molt prest, a 12 anys. Va ser vocacional, però no provenia d’una herència familiar, ja que no hi havia cap doctor dins la família. De fet, conta que la d’ell és una família “molt gran, amb molts de cosins”, i va ser dels primers a accedir a la universitat. La motivació principal per fer la carrera de Medicina va ser “que la meva germana petita patís poliomielitis”, conta Arranz, una epidèmia que va afectar milers d’infants la dècada dels cinquanta a Espanya. Recorda un altre moment que també el va marcar i confirmar la seva vocació.

“Acompanyava el meu pare, que era zelador, a la feina, i els metges d’allà em demanaven què volia ser de gran. Jo els deia que volia ser metge i ells em responien que no em dedicàs a això, que és una feina molt difícil, havies d’estudiar tota la vida... Però, en arribar a casa, demanava al meu pare què havien estudiat els fills dels doctors i em responia que medicina. I jo pensava: Idò no deu ser tan dolent”, rememora.

Treballar i estudiar alhora

Recorda que accedir a la carrera a Barcelona era “molt complicat”, perquè només hi havia devers 500 places. “Vaig fer la Selectivitat, la meva nota no era gaire alta, però vaig acabar entrant a la Universitat de Barcelona”, relata Arranz. Durant tots els anys de carrera, anava a classe als matins i treballava de zelador als horabaixes per poder pagarse els estudis.

La seva va ser una promoció de canvis: primer, va estar a l’Hospital Clínic; després, a una facultat que hi havia a Mataró, i els tres darrers anys els va fer a Bellvitge. “Em consider un metge de Bellvitge”, diu orgullós. “Era una facultat molt nova, nosaltres érem la quarta promoció, i hi havia professors molt joves, amb classes de màxim 30 persones, mentre que al Clínic hi havia els catedràtics i les classes eren de més de 100 persones. Era una manera d’ensenyar molt diferent”, afegeix.

El doctor explica que en un primer moment volia ser pediatre, per la malaltia que havia patit la seva germana, però el darrer any de carrera va fer unes pràctiques de medicina familiar i li varen agradar molt. “Em va semblar molt interessant, i en aquell temps s’atenia tota la família, des dels nins i nines fins als padrins”, continua. Després, per tenir facilitat a l’hora d’accedir a les places del MIR, “també em va venir bé fer aquesta especialitat”. Recalca que en aquella època, els anys vuitanta, hi havia molt poques places a l’Estat. Finalment, la seva destinació laboral va ser Mallorca i l’Atenció Primària.

Gairebé es passa a Informàtica

Arranz ha estat una de les persones més públiques durant la pandèmia de coronavirus: ha explicat, setmana rere setmana, quina era la situació sanitària i epidemiològica a les Illes Balears, com a portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses.

Assegura que sempre ha tingut interès per aquesta branca i, de fet, forma part del Grup de Malalties Infeccioses a l’Atenció Primària (GMISBAL) de la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) des que es va crear, el 1997. “És una de les matèries que estudies dins la residència de metge de família i a mi no m’ha anat malament; sempre m’ha semblat interessant d’entendre i explicar”, exposa.

Un altre interès que ha tingut sempre han estat els números. De fet, gairebé li decanten el rumb de la vida laboral, perquè quan feia primer de carrera es va obrir la primera facultat d’informàtica a Barcelona i va pensar seriosament a canviar de formació. “Em va cridar l’atenció, vaig pensar que seria una professió de futur, però sort que no vaig canviar”, exposa. Quan falten pocs dies perquè s’hagin d’enfrontar a la Selectivitat, el doctor Arranz vol transmetre als aspirants que les proves “són la primera porta d’una correguda d’obstacles”, però està convençut que l’esforç val la pena, perquè només el fet d’entrar a la universitat –més enllà de la formació escollida i de si es canvia de decisió més tard– “et dona uns coneixements molt amplis en molts d’àmbits”.

Dossier Triar estudis: Una decisió important, però no definitiva
Vés a l’ÍNDEX
stats