Les Jerònimes conserven el convent, però cerquen relleu per no convertir-lo en hotel

Palma"Esperat", però també "dolorós". Així ha descrit sor Natividad Sanz –presidenta de la Federació de monestirs de monges jerònimes de Santa Paula– la sentència que els reconeix el dret a la propietat del convent de Santa Elisabet, de Palma, després de set anys de plets. "Es tracta de quelcom tan escandalós com no arribar a acords entre membres de la mateixa església de Crist", ha lamentat. Ara que la justícia els ha donat la raó, miren cap al futur amb incertesa, perquè per conservar el convent necessiten trobar un relleu. L'opció de convertir-lo en hotel és una de les opcions que sobrevolen l'edifici, tot i que no és el que desitgen les monges.

Quan els mitjans li han demanat sobre la intenció de vendre el convent per convertir-lo en un hotel, Sanz ha reconegut que "hi havia un petit desig", però que "l'orde no el compartia" i que "varen ser circumstàncies especials". En aquest sentit, també ha admès que "en aquests moments cal veure si es pot dur vida religiosa, perquè no hi ha vocació", és a dir, que no troben monges perquè es traslladin al convent, que a hores d'ara està deshabitat. Si no, ha afegit, "alguna cosa haurem de fer", per molt que "voldríem que això fos per a la vida religiosa, encara que sigui d'homes".

Si bé "ara mateix no hi ha cap negociació" per part de les Jerònimes, no saben si "per una altra banda n'hi ha", ha mantingut. "De moment, no volem especular amb això. És com qui té una finca dels seus pares i no la vol donar a algú perquè hi faci alguna cosa que no sigui tan digna", ha explicat la religiosa. Sobre això, el pare Enrique Trigueros –assistent religiós de la Federació Jerònima de Sant Paula– ha recordat que va ser monsenyor Salinas (bisbe de Mallorca fins al 2016) qui "ho va començar tot", tant el contenciós com els rumors sobre la venda del convent.

La immatriculació de Salinas

"No ho podem afirmar amb proves. Però si algú hi ha fet alguna intervenció, ha estat monsenyor Xavier Salinas", ha dit el religiós en referència a la possibilitat de convertir l'edifici en un hotel. A més, la jerònima ha advertit que Salinas "es va comprometre a tornar el convent", però que finalment no ho va complir, perquè "els seus col·laboradors li ho varen permetre".

Aquests fets es remunten al 2015, quan les religioses varen abandonar les dependències de la Porta del Camp de Palma –on s'ubica el convent de Santa Elisabet– per traslladar-se al monestir de Sant Bartomeu d'Inca. Les jerònimes l'havien habitat de manera ininterrompuda des del 1485 fins aleshores. Uns mesos abans de deixar-lo, el 30 de desembre del 2014, el que aleshores era bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, va immatricular –inscriure en el Registre de la Propietat– el convent a nom del Bisbat.

Negociacions amb el Bisbat de Còrdova

Un dels darrers recursos de les jerònimes és deixar que el convent l'ocupi una altra congregació. "No ens molestaria gens. Al contrari. Tenim l'orde d'una edat, tampoc podem esperar. I si les joves no s'animen... Ens encantaria donar pas a una altra congregació del mateix carisma, encara que sigui d'un orde distint", ha declarat la religiosa.

De fet, actualment estan "en tràmits amb un altre monestir", però encara no han rebut contestació. Es tracta de les monges de tot el món que pertanyen a la congregació del Verb Encarnat. "El bisbe de Còrdova les ha ofert i nosaltres vàrem acceptar. Estan estudiant si els convé quedar aquí fent vida contemplativa, que és per a allò que estan fets aquests monestirs, no per a la vida activa", ha detallat la jerònima.

Monges en un món patriarcal

Per la seva banda, l'advocada que ha representat les jerònimes durant tot el procés, Pilar Rosselló, ha admès que "el camí ha estat llarg i ardu, però finalment s'ha fet justícia". Més enllà de les qüestions jurídiques, Rosselló ha reivindicat que "en un món amb una societat patriarcal, que hi hagi grups de dones que elevin la veu i demanin visibilitat i vulguin ser escoltades pels ciutadans és important".

"Les monges no són infants de l'Església. No són les germanes menors que es dediquen a les tasques femenines. Això ha quedat clar", ha dit la lletrada. Rosselló ha defensat el paper de les jerònimes i ha dit que "des del segle XV fins ara, ser monja ha estat una manera de realitzar-se com a dones: han pactat amb reis, han comprat obres d'art, han comandat i opinat".