Joan Carles publica les seves memòries: "Tinc la sensació que m'estan robant la meva història"
'Réconciliation' ha estat el títol escollit per a la publicació de l'emèrit, que sortirà en francès a principis de l'any que ve a través de l'editorial Stock
BarcelonaEls rumors s'han confirmat: Joan Carles I ja ha firmat les seves memòries. A priori, el llibre de qui va ser rei d'Espanya no sortirà ni en la seva llengua materna ni a la seva terra natal. Ho farà en llengua francesa amb l'editorial Stock, de la multinacional francesa Hachette. Així ho ha avançat la revista, també francesa, Point de Vue, que ha assegurat que la publicació veurà la llum a principis de l'any que ve, malgrat que algunes distribuïdores han avançat la data al 13 de novembre. No se sap si alguna editorial espanyola ha adquirit els drets per a la seva publicació.
Réconciliation és el títol suggerent escollit per emmarcar el recorregut vital de Joan Carles, que repassa des de les seves vivències durant la infància i l'adolescència, la seva coronació, la mort del dictador, el cop d'estat del 1981 i la seva abdicació. Però més enllà de sintetitzar elements històrics del passat, té una pretensió present i futura. "El meu pare [Joan de Borbó] sempre em va aconsellar no escriure memòries. Els reis no confessen. Encara menys en públic. Els seus secrets queden enterrats a les ombres dels palaus. Per què desobeir-lo ara? Per què finalment he canviat d'opinió? Tinc la sensació que m'estan robant la meva història", escriu Joan Carles. Les paraules no han agradat a tothom, com per exemple la periodista especialista en assumptes reials Pilar Eyre, que ha apuntat que "la paraula robar no està aplicada a qui correspon".
L'obra s'ha escrit a través del testimoni d'amics i coneguts, a més de la recopilació de diferents documents seleccionats pel mateix exmonarca. Segons l'editorial Stock, l'emèrit "explica els seus errors i males decisions. No oculta els seus penediments. Parla amb el cor obert, com algú que sap que no li queda gaire temps i prefereix confessar-se a mentir". L'encarregada de construir aquest relat gairebé expiatori ha estat l'escriptora francesa Laurence Debray, que ja prèviament havia escrit sobre Joan Carles.
La relació de Joan Carles i Felip VI
Entre les 512 pàgines, Joan Carles també s'ha recordat del seu fill, a qui dedica aquestes línies: "Per fi ressuscitar aquest rei Lear que ja no visita el seu fill, el rei Felip, i que quan va a dormir pensa, com tots, en la seva terra natal". Però aquesta terra natal enyorada cada vegada li queda més a prop. Tant és així que l'anunci de la publicació –la qual feia gairebé un any que sonava– ha sortit a la llum estant en territori espanyol. Concretament, l'emèrit va arribar a Vigo procedent d'Abu Dhabi amb avió privat el dilluns al vespre amb motiu de la seva participació en dues regates a Sanxenxo: la primera, el trofeu Joan Carles I-El Corte Inglés; i, la segona, el trofeu Xacobeo.
Aquesta no serà una visita més de les ja recurrents al país que va investigar-lo per conèixer el parador de la seva fortuna, sinó que serà la més llarga de totes des que va marxar el 2020: aquesta vegada Joan Carles serà a l'estat espanyol 15 dies. Per a més inri, aquest dissabte tot indica que pare i fill coincidiran a Galícia, així ho ha afirmat Eyre. Aquesta trobada es podria donar al casament de Teodora, la filla petita de Constantí, germà de Sofia.
A més, també pot tenir-ho fàcil per coincidir amb la seva neta i hereva de la corona, ja que des de fa unes setmanes la infanta Elionor està fent les pràctiques nàutiques a l'escola Naval de Marín, a pocs quilòmetres de Sanxenxo. Malgrat que el seu temps plegats ha estat estratègicament limitat per part de Felip, l'emèrit ja ha expressat el seu desig de coincidir amb la seva neta, sempre que no interrompi les seves classes.
Fonts de l'entorn de l'exmonarca han confirmat que la publicació del llibre servirà per dotar de fons una fundació creada a Abu Dhabi, que té com a hereves les infantes Helena i Cristina. L'organització té com a objectiu donar a conèixer la figura de Joan Carles a través del finançament d'activitats educatives i culturals. A més, a través d'aquest ens també té l'oportunitat de centralitzar la fortuna fora de l'Estat amb una fiscalitat gairebé nul·la, tal com es recull en la legislació dels Emirats Àrabs Units.