Joan March guanya la batalla política
A les eleccions de 1922, el traspàs de vots sobrers dels liberals no anà a incrementar els vots del candidat socialista
El suport dels socialistes a March produirà una escissió dins la família socialista. La col·laboració havia donat els resultats electorals desitjats a les eleccions municipals de 1917 i 1920, i va permetre que Llorenç Bisbal aconseguís una regidoria a l’Ajuntament de Palma. En canvi, a les eleccions de 1922, el traspàs de vots sobrers dels liberals no anà a incrementar els vots del candidat socialista. Els verguistes, liberals, es desentengueren dels compromisos adquirits: ja no els necessitaven. El bloc verguista obtingué 7.285 vots, enfront dels conservadors, que en sumaren 4.776. Llorenç Bisbal deixà de ser regidor. L’entesa de Bisbal amb March es va rompre i va aprofundir la crisi interna en el partit socialista.
El compromís que adquirí Joan March de construir la Casa del Poble va ser el febrer del 1918, el mateix any que es va afiliar al PSOE Alexandre Jaume, el primer intel·lectual que ingressà en el partit. March, per donar credibilitat a la seva oferta, a partir d’aquella data pagà el lloguer d’un local on es farien les activitats de les societats obreres. Malgrat la negativa de l’Ajuntament maurista a cedir-los un solar, el projecte continuà endavant. March va aprofitar, una vegada més, l’avinentesa per enfrontar les societats obreres contra els mauristes.
L’operació de March va tenir, com a mínim, dues repercussions. Per una banda, va dividir les esquerres, ja que els anarquistes varen estar en contra d’acceptar l’oferiment de March. Per altra banda, s’assegurà la majoria del vot popular, com es pogué comprovar en les eleccions municipals de 1922 i les generals de 1923.
L’escenari polític de Ciutat està molt ben descrit per Antoni Marimon. Per una banda, la lluita de la dreta es produeix entre els mauristes (antiverguistes) de Manuel Salas i els liberals (verguistes) de Joan March. Per una altra, la lluita dins l’esquerra enfronta socialistes, anarquistes i comunistes.
En les eleccions municipals de 1922, el bloc de Joan March va treure 5.735 vots, mentre que el bloc maurista n’obtingué 4.752. Els socialistes, que anaven sols a les eleccions per dissipar els dubtes del seu electorat respecte de l’aliança amb March, obtingueren 730 sufragis menys que en les anteriors eleccions. L’esquerra solament aconseguí un escó, el del republicà Francesc Julià. Els comunistes només varen aconseguir 12 vots. Malgrat els fronts polítics oberts que tenia, Joan March continuava la seva intensa activitat com a urbanitzador. El 1922 comença a urbanitzar Son Armadams, una finca molt coneguda a Palma, de 32 quarterades, propietat dels Truyols Despuig segons escriptures de compravenda que se signen davant el notari Pedro Alcover Maspons, germà del poeta. Al món de la política i els negocis, tant a escala local com estatal, la lluita pel poder va quedar decidida totalment a favor seu quan, en les eleccions generals del 1923, es va imposar al mateix Antoni Maura, sent el candidat més votat.
