Joaquim Forn: “El govern espanyol ha optat per l’obscurantisme amb el 17-A”

LledonersL’exconseller d'Interior i ara regidor Joaquim Forn rep l’ARA a la presó de Lledoners amb motiu del segon aniversari dels atemptats terroristes a Barcelona i a Cambrils. Acabat el judici al Suprem, només li queda esperar -com a la resta de presos polítics- la sentència que ha d’arribar després de l’estiu. Serè i de nou a Catalunya, mira de reconnectar amb la rutina i les activitats -com les classes de ceràmica, un art en el qual es reconeix poc hàbil-, i segueix amb optimisme la pretemporada del Barça. No oblida, però, el tràngol viscut en cada sessió davant del Tribunal i té la sensació que han passat molt més de dos anys des d’aquell dolorós 17 d’agost. Somriu quan recorda el trasllat fugaç a Barcelona per assistir al ple de constitució del nou govern. “Vaig estar content de ser-hi”, assegura mentre rememora l’emoció de veure, encara que fos de lluny, el bar on acostumava a fer el cafè, o de poder saludar, encara que fos amb una mirada, gent amb la qual va treballar i de qui no es va poder acomiadar.

¿Com ha viscut la tornada a Lledoners després dels mesos del judici?

Teníem alguna esperança de quedar en llibertat després del judici però, si això no acabava passant, el que tots desitjàvem era tornar a Catalunya com més aviat millor. La proximitat amb la nostra família és important, que no hagin de recórrer 1.300 quilòmetres per veure’ns, o el fet de tenir accés als mitjans de comunicació catalans, són canvis que valorem en positiu dins de la injustícia que representa ser a la presó. Quan mires enrere i recordes els quatre mesos que hem passat a Soto del Real, el fred, els 52 trasllats al Suprem, les hores tancats a la sala sense veure el sol, la tensió acumulada... t’adones de tot el patiment que hem hagut de passar. És cert que ho hem superat, que hem mantingut la dignitat, que hem tingut l’ocasió de fer-nos sentir, però és una experiència que no oblidarem.

¿Ha pogut reprendre el dia a dia que tenia abans de judici?

M’ha costat quinze dies adaptar-me. A Soto del Real, i fins i tot a Lledoners, teníem una prioritat, que era preparar el judici. Ara això s’ha acabat i el que ens queda és esperar la sentència. No sabem quan serà. Pot ser al setembre, a l’octubre, no ho sabem. Hem de tenir molta paciència i no deixar-nos influir pels rumors que aniran apareixent. Ens hem de blindar i hem de blindar les nostres famílies. Ningú sap res. Ara és important recuperar una certa rutina, ocupar-se el temps.

Quines sensacions va tenir el dia de la presa de possessió d’Ada Colau quan va poder assistir al ple?

Personalment va ser un dia molt emotiu, un dia que recordaré per sempre més. L’esforç de venir des de Soto i tornar tot just acabat l’acte va valer la pena, no em penedeixo de res. Tornar a Barcelona després de no posar-hi els peus durant més de 19 mesos, entrar a l’Ajuntament al qual he dedicat molts anys de la meva vida, retrobar-me amb amics i persones a qui aprecio i respecto, va ser fantàstic. Lògicament, m’hauria agradat un altre resultat electoral, però això no vol dir que no fos un dia fantàstic.

¿Li van doldre les paraules de Manuel Valls assegurant davant seu que no hi ha presos polítics?

No va dir res que no hagués dit altres cops. Quan ens vam saludar, va ser amable i educat. En canvi, Josep Bou, del PP, no em va donar la mà perquè em va dir que creia que jo no havia de ser allà.

L’ara soci de govern de Colau Jaume Collboni també ha negat que hi hagi presos polítics.

Tampoc em sorprèn que Collboni faci aquesta afirmació. No surt de la posició oficial que ja ha mantingut el seu partit.

¿Com recorda, dos anys després, el moment que li notifiquen que hi ha hagut un atac terrorista?

Els fets es van anar molt ràpid. Jo me n’assabento poca estona després de sortir d’una exposició al Tinell, al cap de poc de pujar al cotxe que em portava a Interior. Després d’uns minuts de desconcert, de no saber exactament el que havia passat, d’anar rebent informació, comencem a tenir dades sobre la possibilitat que sigui un atac terrorista. Em poso en contacte amb el major Trapero, n’informo el president Puigdemont i convoco el Cecor (Centre de Coordinació), on estan representats tots els cossos policials, Protecció Civil, els serveis d’emergències, tots els serveis bàsics que han de fer front a una crisi d’aquesta naturalesa. Cap a les 18 h ja teníem el Cecor constituït i fèiem la primera compareixença.

¿Creu que a Madrid es van encendre algunes alarmes davant la diligent actuació dels Mossos?

Sempre he dit que a alguns membres del govern espanyol no els va agradar no només l’acció diligent dels Mossos, sinó la capacitat de reacció que va tenir el govern de Catalunya. Durant aquella crisi el paper de l’Estat va ser testimonial, i això no va agradar. En vaig ser molt conscient després de la reunió celebrada a la conselleria d’Interior presidida pels presidents Puigdemont i Rajoy.

Com va ser aquella trobada?

Va ser una reunió posterior a l’acte d’homenatge a les víctimes al qual va assistir el rei. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va instar la trobada per posar en comú tot el que s’estava fent. Era com si ell volgués portar la veu cantant, però esclar, tota la investigació i el dispositiu s’estava coordinant i desplegant des de Catalunya. S’ho van prendre com una ofensa i es va notar, sobretot es veia la incomoditat en la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

¿Faria alguna cosa diferent aquells dies d’agost del 2017?

A pilota passada és fàcil dir “ara faria les coses d’aquesta o altra manera”. Les decisions les prens en un moment donat i ho has de fer amb rapidesa. És evident que sempre hi ha marge de millora, però durant aquells dies l’actuació i l’entrega de la policia de Catalunya i de tots els serveis que van intervenir en l’operatiu va ser exemplar. Recordo que en el moment que vam desconvocar el Cecor vam felicitar tots els seus integrants per la feina feta, però al mateix temps els vam demanar que estudiessin totes les accions que s’havien dut a terme per veure si eren susceptibles de millora. Mai pots estar satisfet, i més quan van morir 16 persones.

Què en pensa de la informació de Público sobre la connexió del CNI amb l’imam Abdelbaki es-Satty?

Público ha fet una interessant tasca d’investigació que ha posat al descobert molts punts foscos en relació als atemptats i demostra l’estreta relació entre l’imam i el CNI. Són dades importants que no es poden quedar al calaix, estan ben fonamentades i requereixen una resposta urgent dels responsables dels serveis d’intel·ligència espanyols.

¿Considera que la intel·ligència espanyola va amagar deliberadament a la policia catalana la relació amb Es-Satty?

Ignoro si va ser una decisió deliberada i per quin motiu es va prendre. El que és cert és que la relació entre Es-Satty i el CNI no es va comunicar als Mossos. Molts recordaran que, pocs dies després de l’atemptat, un diari espanyol difonia que la policia belga havia alertat els Mossos sobre l’imam. Amb aquella notícia s’intentava donar una imatge poc diligent dels Mossos. Avui sabem que Es-Satty va ser fitxat pel CNI l’any 2014 a canvi de no ser deportat i que el van ajudar a ser imam de Ripoll. També sabem que els serveis secrets espanyols no ho van comunicar als Mossos. Aquestes dades són prou greus, estan contrastades i justifiquen una investigació.

¿Sospita que la intel·ligència espanyola tenia indicis d’un possible atemptat a Barcelona?

No m’agrada fer especulacions ni llançar sospites sense una base sòlida. Hi ha massa preguntes sense resposta. L’agost del 2017 el CNI estava a les ordres de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz. Amb les dades que avui tenim, i que estan prou contrastades, ¿no seria convenient que el govern espanyol iniciés una investigació?

Per què creu que el CNI no vol aclarir públicament la seva connexió amb Es-Satty?

Aquesta és la gran pregunta. Davant la incertesa i els dubtes que plantegen les informacions periodístiques, el millor antídot és la transparència. Per què el govern espanyol es nega a explicar i aclarir la connexió entre l’imam i el CNI? Per què el PSOE, el PP i Cs es neguen a crear una comissió d’informació al Congrés? No m’agraden les teories conspiratòries ni tampoc en faig ús, perquè em semblaria salvatge, però la millor manera de lluitar-hi en contra és a través de la transparència. El govern espanyol ha optat per l’obscurantisme.

¿El va sorprendre que en el ple de Barcelona el govern municipal votés dividit sobre demanar una comissió d’investigació al Congrés?

El que em va semblar al·lucinant és que no hi fos l’alcaldessa i que hi hagués set baixes entre els comuns. El vot del PSC no em va sorprendre perquè el PSOE ja ha votat en contra de la comissió al Congrés.

Algunes reaccions posteriors al 17-A van trencar la confiança entre cossos policials. ¿Creu que s’han fet passos per reconstruir-la?

Fa més de 22 mesos que estic en presó preventiva i per tant desconec els passos concrets que s’han fet. Del que estic segur és que per part de la conselleria d’Interior aquesta voluntat hi és. Sempre s’ha tingut clar que la lluita antiterrorista és una prioritat i que només des de la confiança i la col·laboració es pot treballar amb eficiència.

¿Pensa que actualment no es repetiria la falta de coordinació de fa dos anys entre els cossos policials?

Vull pensar que l’experiència serveix per millorar aquelles coses que no han acabat de funcionar prou bé o que són susceptibles de millorar. Crec que els problemes van venir més pels polítics. Hi va haver una certa voluntat de desprestigiar la feina dels Mossos, i això em va fer molt de mal.

Des del 17-A, ¿en què s’ha millorat quant a coordinació de seguretat?

La gran millora en coordinació entre cossos policials que finalment s’ha posat en marxa és la incorporació dels Mossos al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. El CITCO és l’òrgan estatal d’integració i anàlisi de les informacions relacionades amb terrorisme, crim organitzat i radicalisme violents, que elabora intel·ligència estratègica i valora les amenaces permanentment amb l’objectiu de coordinar els diferents cossos i forces de seguretat.

¿Creu que els atemptats tindran alguna influència en el judici que començarà al gener al major Trapero i a la direcció del departament d’Interior que vostè dirigia?

No n’hauria de tenir. L’acusació de la fiscalia contra el major Trapero i la resta de processats d’Interior es limita a l’actuació dels Mossos els dies 20 de setembre i 1 d’octubre.

¿Té la sensació que les víctimes dels atemptats han rebut l’atenció i el reconeixement que els pertoca?

Mai es fa prou per les persones que pateixen un atemptat. Quan perds un familiar o quan directament n’ets la víctima, és molt difícil tornar a la plena normalitat. Tot el suport que es doni mai podrà compensar el dolor per què han passat els afectats.

¿Està especialment satisfet que no hi hagués brots de xenofòbia arran dels atemptats?

Com a país i com a societat ens hem de sentir molt orgullosos de la reacció ciutadana després dels atemptats del 17-A. Que la gent, l’endemà dels atemptats, sortís al carrer al crit de “No tenim por” i que alhora rebutgés qualsevol expressió de violència té un gran valor. L’abraçada del pare del nen mort a la Rambla amb l’imam ho resumeix tot. Demostra que l’actitud majoritària de la població va ser força exemplar. Que a Ripoll, on vivien els autors dels atemptats i les seves famílies, no s’hagi produït cap incident d’arrel xenòfoba, diu molt de la seva gent.