El joc online s'escampa, però no guanya la partida al presencial

Barcelona / PalmaUn gotim de raïm, mitja llimona i un altre requadre lluminós amb el número 7 que apareixen i desapareixen aleatòriament. Ja gairebé ningú, tret dels clients del bar que hi juguen, adverteix la presència de la màquina escurabutxaques que fa rodar la sort després d'empassar-se una altra moneda. L'expansió de les escurabutxaques als anys 80 va convertir aquestes màquines en la principal causa d'addicció al joc, però avui té altres competidores, com ara les apostes en línia.

S'estima que hi ha un 2,2% de la població de l'Estat que té un possible joc problemàtic o trastorn del joc, segons les darreres dades disponibles del Ministeri de Sanitat. Però alguns experts, com David Pere Martínez, doctor en Psicologia Social i director tècnic de l'agrupació dedicada a la intervenció i investigació socials Episteme, consideren que el problema està infradimensionat, "perquè hi ha una constant que estableix que entre el 5% i el 10% de persones que comencen una acció de risc acaben en una addicció".

Una addicció que s'està rejovenint amb la irrupció del joc online. Ara bé, malgrat que el perfil del ludòpata és cada cop més jove, el joc presencial –encarnat tradicionalment per un jugador d'escurabutxaques, masculí, d'entre 40 i 50 anys i sense formació universitària– continua sent la principal causa d'addicció. La darrera Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), dels anys 2019-2020, revela que el joc presencial continua molt per damunt de l'online. En el cas de les Balears, en què es va agafar una mostra de 540 persones d'entre 15 i 64 anys, un 66% dels enquestats varen afirmar que havien jugat amb joc de manera presencial –que abasta des dels casinos fins a la loteria instantània– en els darrers 12 mesos, mentre que a través d'internet la xifra va ser d'un 4,9%.

Cal tenir en compte, però, les diferències per gènere, tant per volum com per tipus de joc. L'EDADES treu a la llum que els jocs que predominen entre els homes són les apostes esportives, mentre que entre les dones són els jocs tipus loteries –dins les quals s'inclouen les primitives, les travesses o les bonoloto. Pel que fa a la proporció poblacional, el biaix de gènere s'observa més en el cas del joc online: mentre que un 4,3% dels homes va declarar haver jugat amb doblers a internet en els darrers 12 mesos, en el cas de les dones la dada va ser només d'un 0,6%. En canvi, en el joc presencial els percentatges són pràcticament els mateixos: un 48,8% del total d'homes enfront de un 49,9% del total de les dones.

El balanç de Projecte Home Balears del 2021 esbossa una realitat molt semblant. En total, l'any passat varen atendre 88 persones als dispositius de tractament d'addiccions comportamentals, un 40% de les quals va accedir-hi per problemes amb el joc. D'aquestes, la majoria va ser per la modalitat presencial, concretament un 77% davant d'un 23% online. L'entitat ofereix dos tipus de tractament d'addiccions comportamentals: un per a joves –que varen ser la majoria dels atesos, amb 51 persones–, i un altre per a persones majors de 21 anys, que varen ser 37.

Augment de les apostes

Neus Aymamí, responsable de la unitat de l'Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, assegura que dos dels principals elements que expliquen l'alt potencial addictiu de les màquines escurabutxaques són "el fet que el preu de l'aposta sigui relativament baix i que hi hagi una resposta immediata, intermitent i aleatòria". També, afegeix Aymamí, l'accessibilitat a la màquina.

No obstant això, l'addicció al joc presencial, com ara les escurabutxaques, té una dimensió molt més reduïda que anys enrere a causa de l'augment de les apostes, concretament online. Segons el coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, Albert Moratinos, "les apostes han crescut molt en la població jove d'entre 15 i 35 anys i fins i tot superen les escurabutxaques clàssiques, que eren les prevalents abans". En aquest sentit, adverteix que "les sales de jocs que obren les 24 hores estan proliferant, i és on es generen més comportaments addictius, sobretot en apostes esportives".

Vuit cops més que farmàcies

L'accessibilitat i també la vasta oferta de sales de joc i màquines escurabutxaques són elements molt pertorbadors per a aquells que lluiten contra la seva addicció. "A cada cantonada hi ha una escurabutxaques", lamenta Jordi, que prefereix utilitzar aquest pseudònim per preservar la seva identitat. Després del confinament, quan els bars varen tornar a obrir, va patir "una nova recaiguda", explica. L'última des que va començar a jugar fa tres dècades, amb només 22 anys.

La percepció de Jordi s'ajusta a la realitat. A les Balears hi ha vuit cops més establiments d'hostaleria amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Concretament, hi ha 442 apotecaries, mentre que de màquines instal·lades en bars i restaurants n'hi ha un total de 3.658. A aquestes, se n'hi sumen 1.341 en salons de joc i 55 en sales de bingo, segons l'Anuari del Joc a Espanya 2021.

"El problema és que les escurabutxaques estan mal col·locades", assegura Àngels González, responsable del primer centre de tractament i investigació del joc patològic a Catalunya, únic a l'Estat. González, que va estar al capdavant dels serveis de joc patològic del departament de Salut català, advoca per prohibir les escurabutxaques als establiments d'hostaleria i limitar-ne la presència als salons de joc, on el control d'accés evitaria que tant els menors com les persones que pateixen ludopatia i estan inscrites al registre d'autoprohibició puguin accedir-hi.

Neus Aymamí coincideix amb González, però afirma que hi ha molts interessos creats perquè tant "el senyor del bar, l'operador, el fabricant com l'administració hi guanyen" i que revertir això "és molt difícil". Vega González, responsable del dispositiu barceloní d'Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS), també creu que la prohibició "seria clau" i, de la mateixa manera, lamenta que els interessos econòmics siguin un impediment.

Un sector hiperregulat

Els salons són el vessant del joc que més ha crescut en els darrers anys, juntament amb les loteries instantànies de l'ONCE. Segons l'Anuari, el seu creixement es va concentrar sobretot en el període de 2017 a 2019. A escala estatal, hi ha un saló per cada 12.170 habitants, i les Balears són la tercera comunitat amb més densitat (devers 4.000 habitants per saló) després de Múrcia i Melilla. A les Illes hi ha cinc cadenes que operen al territori. Aquestes són Dosniha (Merkur), Grup Cupama (Punt de Joc), Incamatic (salons Puro Azar), Mega Fun Games i Fun Games Baleares, el qual forma part del grup alemany Wettannahme Kalmann.