Jocs de taula: per què no es recomanen abans dels 6 anys?

Els jocs de taula són un recurs fantàstic i n'hi ha que són una veritable meravella. Però després del boom dels darrers anys creiem que val la pena matisar-ho i reflexionar-hi. Les editorials treuen cada cop més jocs al mercat per a nens més petits i durant la pandèmia va desfermar-se una febre per tenir-ne de variats com a recurs per allunyar els infants de la pantalla, ja que ens permeten passar una bona estona en família.

Per seguir normes cal estar preparat

Però imagineu un infant de 2 anys en un parc. ¿Oi que és molt difícil fer-li entendre que ha d’esperar torn per pujar al tobogan? O un infant de 4 anys que vol que li expliqueu un conte: ho vol en aquell moment. Els adults hi som per gestionar aquestes situacions i ajudar-los a assumir aquestes normes socials que requereixen paciència i serenor. Les situacions quotidianes són excel·lents per preparar-los en aquest sentit. Però es tracta d'un procés. Abans dels 6 anys és natural rebel·lar-se a les normes. Dir no forma part del seu desenvolupament. Proven diferents maneres de trobar límits i llavors, a poc a poc, integren les normes de convivència. És valuós i saludable comprendre les normes d'aquesta manera.

El joc lliure com a preparació

¿Com podem saber que un infant està preparat per jugar a jocs de taula? Imagineu ara un infant de 4 anys que prova de construir una torre. Primer posa una peça petita i després una de gran. I la torre cau. Potser plorarà i s'enfadarà, però necessitarà provar-ho unes quantes vegades abans d'assumir que no podrà arribar més amunt si no posa peces més grans a la base. És així com, voilà, ha après una norma bàsica de construcció.

Els senyals que estan a punt

Més endavant, al voltant dels 6 anys, decideix imposar-se com a norma no trepitjar cap línia de les voreres del carrer. O veiem un grup d'infants jugant a cuit i a amagar. Penseu en totes les normes que cal seguir en aquests jocs. És quan ens donen senyals clars que ja poden començar a jugar a jocs de taula!

Conclusió

Els jocs de taula en cap cas han de ser un substitut del joc lliure, en què l’infant pot triar a què jugar i com fer-ho. Tampoc poden substituir el joc amb altres infants. Si penseu en vosaltres mateixos, probablement us vindrà a la memòria haver jugat al parxís amb més de 6, 7 o 8 anys o fins i tot d’adolescents o adults. En canvi, de més petits jugàvem amb els nostres iguals. Pensem que seria bonic que fos així. Això sí, sempre quedarem els que mai aprenem a perdre!