Palma / Palma“Molta de gent que veu el curtmetratge ens demana si això és veritat o és un fals documental”. Ho diu Marcos Cabotà, el director mallorquí responsable, juntament amb el català Joan Bover, del curtmetratge Kyoko, nominat als premis Goya. La peça pren el nom de la filla que el 1963 tingué Yoko Ono amb el seu segon marit, el productor nord-americà Anthony Cox.
El 1969, després del divorci i havent-se casat ja amb John Lennon, l’artista japonesa perdé la pista a la seva filla. Desesperada, decidí contractar els serveis d’uns detectius per localitzar-la. El 1971 saberen que era a Mallorca. Ja feia gairebé un any de la dissolució dels Beatles i John no dubtà a donar suport a Yoko en la seva lluita. Trepitjaria una illa que marcaria la seva vida. El 2015 moria a Calvià, víctima d’un càncer de pulmó, Cynthia Lennon, la primera dona del de Liverpol i amb qui el 1963 tingué Julian.
Qui s’ha dedicat a resseguir el rastre de la visita de John i Yoko a casa nostra és l’historiador Tomeu Canyelles. En parla a la tesi doctoral que defensà el 2012 amb el títol Nous estils musicals i canvis socials a Mallorca (1960-1975). Fou el resultat d’una exhaustiva feina d’hemeroteca. Cabotà insisteix, però, que a l’hora de fer el curtmetratge han hagut de “simplificar molt per no marejar l’espectador amb tantes dades”. “Jo –assegura– som fan dels Beatles. De petit sempre escoltava històries d’amics dels meus pares que deien que o bé havien duit en cotxe John Lennon o bé que li havien servit croquetes en un bar. Un dia en vaig parlar amb Joan Bover, que també n’havia sentit a parlar. Va ser així com sorgí Kyoko”.
Visita espiritual?
D’acord amb l’hemeroteca consultada per Canyelles, el 19 d’abril de 1971 John i Yoko aterraren a l’aeroport de Son Sant Joan amb una avioneta privada procedent de París. Dos dies després, el diari Baleares confirmava que la parella s’havia dirigit de seguida cap a Cala Murada (Manacor), on es va allotjar a l’hotel América. En un primer moment s’especulà que la raó de la seva visita era assistir a uns seminaris de meditació transcendental de Maharishi, l’antic líder espiritual hindú dels Beatles. Aviat, però, se sabé que el motiu era un altre. Kyoko era a Cales de Mallorca amb el seu pare i la seva madrastra, Melissa.
Per tal de despistar els periodistes, al cap de dos dies, la matinada del 21 d’abril l’avioneta que havia portat John i Yoko a l’illa va partir amb destinació a Alger. Mentrestant, ells, en realitat, havien agafat un altre vol rumb a Madrid. Tanmateix, a la capital espanyola l’antic membre dels Beatles va ser sorprès per la premsa. “A Mallorca tenc assumptes de negocis i, a més, he de veure la meva filla”, va declarar. El matrimoni tornà a Palma aquell mateix dia.
Aquest pic, a l’aeroport de Son Sant Joan els esperaven l’empresari discogràfic Rafael Gil i el locutor Miquel Soler. Els havien de portar a l’hotel Melià de Palma. El 1998, Soler, que és un dels fils conductors del curtmetratge, ja recordava així l’escena al llibre Ayer, cuando éramos jóvenes (Ingrama): “Rafael Gil es va presentar, em va presentar i la parella ens va saludar de manera amable però freda. És que havíem d’esperar que ens besassin? Ens vàrem ficar dins el cotxe i emprenguérem el camí cap a l’hotel [...]. Em vaig demanar quina devia ser la seva impressió viatjant en el meu modest Renault, ells que, entre altres vehicles, eren posseïdors d’un espectacular Rolls Royce”.
Un segrest?
L’endemà, el matrimoni partí de l’hotel Melià en direcció a la guarderia de Cales de Mallorca on hi havia Kyoko. D’allà s’emportaren la nina sense el consentiment dels responsables del centre. De seguida el pare presentà una denúncia davant la comandància de la Guàrdia Civil de Portocolom. La parella fou localitzada a l’hotel Melià. “Estaven nerviosos perquè sabien que l’havien raptada”, diu la recepcionista Francisca Humbert en el curtmetratge.
Miquel Bunyola va ser el policia que els comunicà l’ordre d’arrest aquell horabaixa del 23 d’abril de 1971. El 2011 ja rememorà així l’episodi en una entrevista a RNE: “Jo era l’únic que sabia anglès, de manera que vaig ser qui hi parlà. Va ser una actuació discreta, no els emmanillàrem. Els portàrem a la comissaria de Policia de Palma per declarar. El seu comportament va ser fenomenal. Varen estar molt correctes i mostraren una educació extrema en tot moment. Entenien perfectament que els haguéssim detingut”.
A les vuit de l’horabaixa John i Yoko foren conduïts al Jutjat de Guàrdia, on se’ls retiraren els passaports pel risc de fuga que hi havia. Un dels seus advocats era Rafel Parera. El vicecònsol britànic J. G. Joyce va ser qui donà la versió oficial sobre l’incident: “El pare de la nina ha presentat una denúncia que no arrib a comprendre. No té la nina sota tutela, ja que això no va quedar determinat en divorciar-se de Yoko Ono, atès que està pendent d’un procés posterior. John Lennon i la seva esposa estan sorpresos que se’ls acusi de rapte. Es varen endur la nina perquè fes una passejada per Palma i de passada comprar-li alguns regals. Quan varen ser a l’hotel s’adonaren que la petita tenia una mica de febre i avisaren un metge, que li estava fent un reconeixement quan arribà la policia. Aquesta és la manera de comportar-se d’uns raptors? Però el pare va presentar una denúncia i la Justícia, lògicament, ha d’actuar”. Al seu llibre, Soler desmenteix que la nina tingués febre. “Tenia –escriu– un fort còlic com a conseqüència de l’empatx de pastissos que s’havia empassat”.
Per al curtmetratge, Cabotà i Bover han aconseguit l’enregistrament de la declaració de Lennon. Impressiona poder sentir la veu del beatle a Palma: “No volem emportar-nos la nina de Tony. Ell està paranoic amb això; pensa que som unes persones molt poderoses que li farem alguna cosa, i no. No hi ha res que John i Yoko puguin fer a Kyoko. No la podríem amagar enlloc perquè som massa famosos, no tenim on anar. I Yoko sempre ha dit que la nina hauria de tenir tots dos pares, que tingués l’oportunitat de veure els dos pares. I ens és igual a quin tipus d’acord vulgui arribar per tal que la nina pugui tenir accés als seus dos pares”.
Edicions aturades
Mentre es prenia declaració al matrimoni Cox i a alguns testimonis, John i Yoko varen haver d’esperar als calabossos. El jutge decretà que cada dues setmanes havien de presentar-se als jutjats de Manacor, que era on s’havia comès el delicte. El 1981, a la revista Playboy, Yoko lamentà el paper que havia tingut aquell dia el jutge: “Va fer una cosa poc sensata. Va portar la nina dins una habitació i li demanà amb qui volia anar-se’n. Per descomptat, ella va dir que amb Tony. Kyoko estava atemorida”.
Després de set hores, a les tres de la matinada, el primer a abandonar el jutjat va ser un somrient Anthony Cox. Acompanyat de la seva dona Melissa, portava la nina a cavallet. Un quart d’hora després sortien John i Yoko, amb posat seriós. Joan Torrelló, del Diario de Mallorca, va ser dels pocs fotoperiodistes que immortalitzà aquell instant. “Aleshores –recorda– a Mallorca érem tres fotògrafs per a tres diaris. També hi havia un càmera de TVE. Tots estàvem pendents del jutjat. En la història del periodisme illenc, deu ser l’únic cas en què les edicions dels diaris s’han aturat a l’espera del desenvolupament d’una notícia”.
Torrelló també treballava per a Europa Press, de manera que les seves fotos de John i Yoko sortint del jutjat feren la volta al món: “Aparegueren a les portades de tots els diaris nacionals i internacionals”. L’endemà, el 24 d’abril, a l’hotel Melià, una representant de la parella llegí un comunicat oficial en què s’insistia que en cap moment volgueren raptar la nina. A la nit, els protagonistes d’aquella detenció fugaç agafaren un avió cap a París.
John i Yoko tornaren a Mallorca el 3 de maig. Ho feren acompanyats del mànager Allan Klein per complir amb l’obligació de presentar-se cada dues setmanes al jutjat de Manacor. Aquest cop s’allotjaren a l’hotel Son Vida, on començaren a preparar la defensa amb els seus advocats. El 6 de maig es reuniren amb Cox a la terrassa de l’hotel per arribar a un acord. Les negociacions, però, fracassaren. Disgustats, John i Yoko abandonaren novament Mallorca. Hi tornarien per tercera i darrera vegada el 17 de maig. Finalment, Cox retirà la denúncia i es quedà amb la custòdia de la menor.
‘Imagine’
La posterior discografia de Lennon quedaria marcada per aquesta frustració. L’octubre de 1971, sis mesos després de la detenció, treia la seva famosa cançó Imagine, coescrita amb Yoko, tal com s’ha demostrat recentment. Cabotà apunta una curiositat de la seva lletra: “Un dels paràgrafs diu: ‘Tant de bo algun dia puguem estar junts de nou’. Podria ser algun tipus de referència a Kyoko”. El 1976 la parella tindria el seu primer i únic fill junts, Sean Lennon. El 8 de desembre de 1980, nou anys després de publicar Imagine, el de Liverpool fou abatut a trets per un fanàtic a Nova York. Tenia 40 anys. El 2010, amb motiu del vintè aniversari de la seva mort, el seu primogènit, Julian, desmuntà el mite del seu pare: “Podia parlar de pau i amor al món, però mai els mostrà cap a les persones més properes a ell”.
Yoko finalment es va retrobar amb la seva filla el 1994 per desig de Kyoko. Havien passat vint-i-tres anys d’ençà que es veieren per darrera vegada a Mallorca. Ara Cabotà espera amb ànsia la nit dels Goya, que tindrà lloc d’aquí a una setmana. El 2016, ell i Tony Bestard es varen quedar amb ganes d’aconseguir el prestigiós premi amb el documental I am your father, que feia justícia a l’ignorat actor de Darth Varder de la Guerra de les Galàxies. El cineasta mallorquí està content amb el nou homenatge que ha fet a un altre dels seus grans ídols: “Kyoko humanitza Lennon. Va cometre un error. Però qui no ha comès mai un error per amor? Allò va ser un acte d’amor cap a Yoko, la seva darrera musa. Lennon demostrà que estava disposat a fer tot el possible per ella”. Malgrat les paraules agres de Julian Lennon vers el seu pare, la tendresa del de Liverpool queda demostrada al final del curtmetratge, tota una gran sorpresa.
Mascaró, la connexió balear dels Beatles
El margalidà Joan Mascaró Fornés (1897-1987) és considerat un dels guies espirituals dels Beatles. Als anys vint acompanyà Joan March Servera, fill d’en Verga, a formar-se a Cambridge. Allà Mascaró aprofità per estudiar llengües orientals. Amb l’esclat de la Guerra Civil decidí establir-se definitivament a la ciutat universitària anglesa.
Aviat el de Santa Margalida es convertí en un dels millors traductors a l’anglès dels grans textos sagrats de l’Índia. L’octubre de 1967 fou convidat a la BBC per parlar sobre l’experiència mística. Al plató coincidí amb George Harrison i John Lennon. Anys després el mallorquí diria en una carta: “Jo gairebé no sabia qui eren ells, vaig anar-hi. En Lennon em semblà una mica estufat, si bé és ben prim amb ulleres gruixades. En George Harrison va ésser molt amable i férem una xerrada amistosa”.
Després d’aquella trobada, Harrison, conegut com el “beatle místic”, inicià una relació epistolar amb Mascaró. Li envià una còpia de l’àlbum Sgt Pepper’s. El margalidà li expressà el seu entusiasme per la cançó Within You Without You. Li recomanà, a més, que continuàs per aquest camí. Perquè s’inspiràs, li va fer arribar un exemplar de Lamps Of Fire (Llànties de foc), una tria, feta per ell, dels pensaments espirituals de les grans religions del món. De resultes d’aquella lectura, el 1968 Harrison compongué la cançó The Inner Light (La llum interior), tot un cant a la llibertat que aparegué dins del senzill Lady Madonna.
Al cap d’un temps, Harrison i Mascaró es perderen la pista. El 1970 el mallorquí comentava a un amic seu el següent: “No li escric perquè no tenc temps i si ell vol res, ja sap que em pot escriure. La darrera carta d’ell fa molt, molt de temps”. Els Beatles se separaren el mateix 1970 després de deu anys en què revolucionaren la història de la música rock i pop. Des de fa dues setmanes, cada dimarts a les 17 h, el Centre Cultural Sa Nostra acull el curs ‘Els Beatles: aproximació a l’univers creatiu de la banda més famosa del món’. El curs, que dura fins al març, és coordinat per l’historiador Tomeu Canyelles i el musicòleg Francesc Vicens.
