Jorge Dezcallar: "Avui seria impossible adoptar la Declaració dels Drets Humans per consens"

PalmaHa estat ambaixador dels Estats Units, el Marroc i el Vaticà, i ha dirigit el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). La trajectòria del diplomàtic mallorquí Jorge Dezcallar (Palma, 1945) l'avala per fer una anàlisi de la geopolítica internacional actual, un escenari en el qual Ucraïna i el Sàhara han esdevingut protagonistes. Davant aquesta situació, Dezcallar opina amb rotunditat que "avui dia seria impossible adoptar per consens la Declaració Universal dels Drets Humans, com es va fer el 1948".

Així ho ha afirmat aquest dijous en un col·loqui organitzat per l'Associació per al Progrés de la Direcció (APD) a Son Magraner. El diplomàtic ha advertit d'aquesta manca de "consens" en referència al "problema de valors" que hi ha a escala global. Mentre que "els xinesos posen en qüestió que l'individu hagi d'estar al centre de la creació, en lloc del col·lectiu", els "musulmans pensen que la religió no ha d'estar en l'esfera privada, sinó en la pública", per exemple. "Aquests valors són els que estan dificultat que es pugui adoptar un altre conjunt de normes", com va ser la Declaració dels Drets Humans, ha afegit.

Els recursos hi juguen també un paper molt important en aquest sentit, segons Dezcallar. "La lluita pels recursos és cada dia més forta", ha mantingut, atès que la població mundial no deixa d'augmentar i això s'està evidenciant sobretot arran de l'atac rus. "La crisi d'Ucraïna té repercussions en tot el món, i en l'àmbit de les matèries primeres i en l'energia", ha advertit. De fet, "la Banya d'Àfrica (Djibouti, Etiòpia, Eritrea i Somàlia) ja es prepara per a la fam", ha advertit, atès que "la guerra a Ucraïna impedirà que l'exportador de blat més gran del món enviï cereal".

Tot i que l'exdirector general de Política Exterior per a l'Àfrica i l'Orient Mitjà –ara jubilat– no s'ha mostrat especialment pessimista quant a la durada del conflicte a Ucraïna, ha opinat que "estam lluny d'una pau, desgraciadament". Ara bé, "hi ha alguna notícia esperançadora quant a la possibilitat que Ucraïna, fins i tot, modifiqui la constitució per no entrar dins l'OTAN, accepti una desmilitarització parcial o un estatut de l'idioma rus millor del que tenen ara". "Hi ha unes converses, i prova d'això és que les borses han pujat. El món està desitjant que hi hagi bones notícies", ha dit.

Un problema de fons

Però cap resultat d'aquest conflicte sembla fàcil d'encaixar. "Una Rússia vencedora, prepotent, podria tenir la temptació –si li surt bé a Ucraïna– de continuar amb altres països. Però una Rússia derrotada tampoc seria bo, perquè tindria desitjos de revenja", ha alertat. No obstant això, "de moment, no hi ha risc que la crisi s'estengui a altres països: ningú ho desitja i s'estan prenent mesures perquè això no passi".

En qualsevol cas, "la primera víctima d'una guerra és la veritat", ha lamentat en relació amb això, i encara que els trets acabin, "el conflicte general no acabarà". "La Xina continuarà volent un repartiment diferent del món, juntament amb Rússia. Ambdós estan junts en el seu autoritarisme i en la idea que tenen d'Occident, que està en decadència. I els Estats Units no estan permetent que ocupin el lloc que legítimament els correspon al món. Aquest és el problema de fons", ha argumentat. "Estam passant d'un món multilateral amb normes establertes a un món bipolar imperfecte on les normes s'han de crear", ha declarat el diplomàtic.

La integració europea

Sigui com sigui, "una de les poques coses bones d'aquesta crisi ha estat l'augment en el procés d'integració europeu", ha valorat quant al paper de la Unió Europea. "Europa ha pres tres mesures molt importants, i la primera ha estat posar d'acord 27 països en un paquet de mesures, i això no és fàcil", ha explicat. A més, ha aconseguit "acollir tots els refugiats que fes falta d'Ucraïna, i ja en són quatre milions", i "ser capaços d'enviar material militar per un valor de mil milions d'euros". Això, ha subratllat, "és una passa molt rellevant cap a la integració europea".

Pel que fa a la possibilitat de crear una mena d'exèrcit europeu, Dezcallar ha admès que "xerrar d'una autonomia estratègica europea és un debat que s'ha ajornat precisament a conseqüència d'aquesta crisi". "En aquests moments s'ha reforçat l'OTAN", ha dit, que és "realment capaç de salvar Europa d'una crisi, perquè té el suport d'una potència americana".

El Sàhara, una qüestió de política interior

Finalment, quant al gir del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el Sàhara Occidental, Dezcallar ha considerat que és una opció "realista, perquè pot ser una solució intermèdia entre l'annexió pura i simple i la d'independència". "Però ho hauria d'acceptar l'altra part i mentre no ho faci, no estarà dins del marc de les Nacions Unides", ha insistit el diplomàtic, qui ha recordat que Sánchez no ha explicat "quins són els avantatges d'Espanya o com això pot fer progressar cap a una sortida d'aquest conflicte que està enquistat des de fa 47 anys".

En aquest punt, Dezcallar –que ha estat col·laborador tant de Felipe González com de José María Aznar i José Luís Rodríguez Zapatero– ha destacat que les explicacions que va donar el president ahir, dimecres, varen ser "insuficients" per a tots els partits parlamentaris, menys el PSOE, i ell coincideix que varen ser "vagues". "Cal entendre que no és un problema de política exterior, sinó de política interior. La gent ho viu de prop i fan falta explicacions més clares", ha afegit. "Els interessos de l'Estat no canvien quan canvia l'inquilí de la Moncloa, són permanents. Per això hauria estat desitjable que la decisió l'hagués presa el govern, no només el president", ha conclòs.