Josep Amengual “Els que no volen els seus germans migrants no són cristians”

PalmaL’autoritat de Josep Amengual Batle (Biniali, 1938) té sòlids fonaments historicistes, però no només això. És una de les persones que millor coneixen els orígens del cristianisme a les Illes Balears i la història de l’Església, però també és de les que parla més clar i amb més independència. Va ser superior general de la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i prior del santuari de Lluc. I blauet, li agrada afegir. Des de finals del 2017, és prior del monestir de la Real. Els coritos ja tenen data per deixar Lluc, després de 128 anys de gestionar el santuari. El pare Amengual no defuig aquest tema, ni cap dels que sobre l’Església se li plantegen.

Com està en aquests moments el procés de deixar la gestió de Lluc i com ho viviu des de la congregació?

Està pendent del traspàs al Bisbat, que si no hi ha res de nou serà el 8 de setembre. Ho vivim amb molt de sentiment, amb dolor. Ara bé, s’ha de dir que és un traspàs de responsabilitats normal i que Lluc es troba ara mateix en un moment de gran estabilitat, sense cap contenciós que pugui desestabilitzar-ho. S’ha cercat aquest moment. En tot cas, el que passa ara a Lluc acabarà passant a la Seu. És un problema general de la societat que mereixeria una reflexió més profunda.

A què us referiu?

La nostra comunitat deixa Lluc perquè no hi ha vocacions a Mallorca. Nosaltres cada any som més grans i som menys nascuts a l’illa. La clàusula que es va signar en el primer conveni amb el bisbe Campins obliga que els missioners de Lluc siguin fills de Mallorca. Va estar ben posada perquè el bisbe Servera hi volia dur castellanoparlants. I Lluc ha de ser un centre d’espiritualitat de Mallorca, un ca nostra de tothom, un lloc per a la nostra història i cultura -hem treballat per això. La història és el lloc on ficar l’arrel del futur.

El Bisbat s’ha negat a revisar aquesta clàusula?

Jo sempre he cregut que es pot canviar la clàusula, que els temps són uns altres, i, per altra banda, hi ha hagut priors a Lluc que no havien nascut a Mallorca. Però es va dir des d’altes instàncies, i no em referesc al bisbe Taltavull, que si hi posàvem missioners no mallorquins, l’aplicarien i ens traurien. No se n’ha tornat a parlar i s’hauria d’haver fet.

Hi ha interessos econòmics darrere l’operació?

No crec que n’hi hagi. Pel que sé, hi ha interès per part del Bisbat que es conservi l’esperit de peregrinatge i austeritat que ha tingut fins ara. Així i tot, la possibilitat de fer-hi un hotel de luxe hi és, però no hi ha la intenció. Seria una agressió a 700 anys de santuari i hi hauria un avalot popular molt mal d’aturar. Hem de fer tot el possible per preservar Lluc d’un mal ús.

Ja s’ha aixecat una polseguera perquè deixau el santuari, però dèieu que cal una reflexió de més abast.

La polseguera em sembla positiva. Ens hem temut que hi ha un santuari i ens fa pensar. Ens hem de demanar com hem arribat a això. Hi ha un canvi cultural i religiós poderosíssim. Què significarà això per al nostre poble? Ho repetesc, el que passa a Lluc passarà amb tot el patrimoni de l’Església. Podem arreglar el problema per vint anys, però acabarà passant. I així com tenim reptes ecològics, humanitaris, de llengua o de cultura, també hem de pensar en la part espiritual. Es tracta de pensar com es preparen aquestes transformacions socials que són profundes i radicals i les vivim de manera un poc superficial.

L’Església pot no haver-hi ajudat. Diríeu que és opaca en molts sentits, també en l’econòmic?

És clar que sí que és opaca. Crec que una de les coses més dolentes que tenim com a Església és la manca de transparència econòmica, que és una obligació moral i ciutadana. Quan vaig ser superior general de la congregació vaig demanar una auditoria externa per aclarir-ho. I tots els nostres projectes al tercer món els feim amb criteris de transparència i justificats cèntim per cèntim. Tots tenim dret a criticar la corrupció, però hem de començar per no ser corruptes nosaltres.

També vàreu demanar transparència en els casos d’abusos i pederàstia dins l’Església.

L’Església no va actuar bé. Els drets que han d’estar més tutelats són els dels infants, i jo sempre he estat al costat dels drets dels menors. Per principis cristians, no ho podem tapar, ni llevar-hi importància. Dit això, he denunciat que hi ha casos de religiosos que han patit una condemna sense que hi hagi hagut judici.

Què pensau de partits, com Vox, que aturen la campanya per Setmana Santa per motius religiosos però tenen actituds xenòfobes?

Els que no volen els seus germans migrants no són cristians.

A la cúpula eclesiàstica sempre li ha anat bé la monarquia. Tan nociva és una república per a vosaltres?

La república no té per què ser dolenta per a l’Església. La monarquia ha consumit molt. I què ha aportat?