Josep Maria Pou: “He descobert que sense fer res s’hi està molt i molt bé”

Barcelona“He descobert que sense fer res s’hi està molt i molt bé”. A Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) la vida li va canviar, com a tots, amb la pandèmia. Però en el seu cas d’una manera privilegiada. Tancar-se a casa el va obligar a aturar-se. A ell, tan acostumat a l’activitat professional i social. I va trobar una pau que intenta conservar avui que la vida ha tornat a la normalitat.

“Vaig començar l’any assajant una obra i el tanco estrenant-ne una altra. És una sort immensa”. La primera, Erresuma / Kingdom / Reino, dirigida per Calixto Bieito, el va portar mig any fora de casa. Per Bilbao i Madrid, entre altres ciutats. Ara ha estrenat El pare al Romea, teatre que ell mateix dirigeix. “Ja ho veus, vaig començar l’any com l’acabo, amb el mateix estat de nervis i angoixa”. I és que assegura que es continua posant nerviós amb aquest ofici que practica des de fa gairebé seixanta anys i que encara l’emociona. “No és el mateix emocionar que agradar. M’emociona l’ofici, sens dubte. Hi ha altres qüestions vinculades a l’estructura, als sistemes de contractació i validació de la feina, que no m’agraden tant com m’agradaven abans”.

Quan no és dalt de l’escenari li agrada llegir i escoltar música. De fet, casa seva és una llibreria immensa. “Un dels llibres que més m’han commogut aquest any és Els grans optimistes, de Rebecca Makkai”. Recomana també La mentida més bonica, de Francesc Serés. “Crec que fa un repàs a tot el que ha estat la gestació i la manipulació del Procés. I dic manipulació en el millor sentit de la paraula”.

La (futura) retirada

Li pregunto per cançons, i diu que per a ell mai n’hi haurà cap com Mediterráneo, de Joan Manuel Serra: “Aquesta cançó m’ha acompanyat tota la vida”. Serrat acaba de deixar els escenaris. I ell? “Jo això no ho anunciaré mai. El dia que faci l’última funció, només ho sabré jo. Acabaré una funció com qualsevol dia normal i ningú no ho sabrà, però serà l’última”.

Continuo inquirint: ¿i s’està mai preparat per no rebre més aplaudiments? “Jo crec que sí. Ja els has tingut, els aplaudiments, i els has anat guardant durant una pila d’anys”. Tot seguit, parla del que defineix com a memòria emotiva: “Cada cop que sigui a casa podré prémer aquest botó que tenim al cervell i sonaran tots els aplaudiments. No els d’una sola funció, sinó els de milers i milers de funcions. Només s’ha de tenir la sensació de feina feta i la consciència tranquil·la”.