Els joves de les Balears necessiten més que tot el seu sou per llogar un habitatge

PalmaEls joves de les Balears, d'entre 16 i 29 anys, necessiten un 108,1% del salari per llogar un habitatge, segons l'informe del segon semestre de 2002 de l'Observatori d'Emancipació de les Illes. Les dades no milloren en excés si volen comprar un pis amb hipoteca, ja que haurien de dedicar-hi el 99,8% d'un sou mitjà fixat en 13.000 euros anuals; 1.080 euros al mes.

El president del Consell de la Joventut de les Balears, Pau Emili Muñoz, ha atribuït aquesta situació a la insularitat, la precarietat i un model econòmic lligat al turisme. Els factors creen "un escenari complicat que afecta la salut mental" i la planificació de la trajectòria vital del jovent. "S'hi ha de posar remei ja perquè no som el futur. Hem de ser el present", ha reivindicat.

El lloguer s'ha convertit en una opció forçosa perquè l'accés a una hipoteca requereix l'estalvi de 6,3 sous anuals. I arribat el cas que puguin comprar un habitatge, destinar-hi el 99,8% del salari "deixa un 0,2% per viure". Les dades inclouen l'agreujant que "el preu de la compravenda d'immobles puja un 6% cada any, per la qual cosa, sense mesures, la dada pot empitjorar". De lla mateixa manera, el lloguer mensual mitjà a les Illes es va situar en 1.100 euros durant el 2022, un 14% més que l'any anterior.

Les dades de l'estudi situen la població emancipada a les Balears en un 18,6%, la tercera més alta d'Espanya, per darrere de Catalunya i Múrcia, i superior a la mitjana estatal, d'un 15,6%. En qualsevol cas, sempre molt per sota de la mitjana europea, que és d'un 32%, i l'objectiu que proposa l'Observatori. Per a això, suggereixen quatre mesures: reduir la tributació per a adquisició de primer habitatge, reconvertir instal·lacions obsoletes en habitatges públics, millorar els programes d'ajudes de les despeses corrents i destinar, almenys, un 15% del parc d'habitatge públic als joves.

Els baixos salaris i els alts preus dels pisos han convertit les Balears en una de les comunitats "més inaccessibles" per als joves i han retardat l'emancipació a la franja dels 30-34 anys, en què ha aconseguit anar-se'n de casa un 60,4% del total. En aquest segment, les Illes es veuen superades per la majoria de les comunitats autònomes.

"Els sous no pugen a la velocitat que ho fan els lloguers, per la qual cosa els joves som el col·lectiu més precaritzat", ha assenyalat Muñoz.