Joves, el caliu que encén la festa

Dossier Dossier: festa amb futur Desplega

1.

Joves, el caliu que encén la festa

2.

El primer pic que...

3.

Sants de l’hivern

4.

Celebracions per a tothom

Palma“Per Sant Antoni, les persones canten, i això ho fan en comunió amb altra gent. Qui canta esdevé protagonista i no és subjecte passiu o simple observador. En estar empoderat és quan passen coses. Per això, hi ha tantes i tantes relacions de parella o d’amistat que comencen per les festes de Sant Antoni, perquè hi ha persones que per primera vegada escometen veïns o companys de quintada amb qui, tot i saludar-se, no hi han intercanviat mai mitja dotzena de paraules”, explica Jaume Cabrer, estudiós de la festa a Artà.

Aquesta participació activa és precisament allò que ha conduït Magdalena Pérez a ser la primera dona a ficar-se dins el vestit de Dimoni Petit a Manacor. “Tenia tres anys i ja me l’enduia a encalçar els dimonis, des del mateix instant que sortien de cal baciner”, comentava Marià Pérez, pare de la primera dimoni, el vespre que els integrants de la colla es vestien al Consevatori Municipal de Música, minuts abans que començàs el primer ball a la plaça del mercat. “De ben petitona ja arribava a Son Macià amb el bus o el camió dels dimonis. La majoria de nins no hi venien, s’havien cansat molt abans. Després [la veien] amb el bombo! I també sonant una botella d’herbes, sempre hi era! Crec que tothom que ho ha viscut està molt content que sigui ella la primera dona a ballar. Ho té ben guanyat!”, comenta un usuari a Facebook en una discussió sorgida arran de la participació de Magdalena Pérez en el primer ball.

Segons la musicòloga Bàrbara Duran, “la música, el moviment, caminar durant hores darrere els dimonis fins a la matinada són experiències que produeixen canvis físics i estats alterats de consciència”. En el seu treball Posseïts pel dimoni. La festa de Sant Antoni des de la música rave i trance (Lleonard Muntaner, 2016), Duran s’acosta, en el cas concret de Manacor, a l’ús de la música com a detonant de l’activitat social i festiva, que, segons l’estudiosa, desperta un sentiment de ser partícip d’una festa alliberadora.

Una foto de l’any 2005 s’ha fet popular aquests dies a les xarxes socials: a una banda del portal de cal baciner, hi ha una Magdalena Pérez adolescent, de 15 anys, amb una botella passada pel coll per fer servir com a instrument; a l’altra banda de portal, un Toni Aleix de 10 anys, que mira les banyes del Dimoni Gros mentre surt al carrer. A darrere hi ha els dos dimonis petits. Dimarts, 10 de gener, els papers es giraren. Na Magdalena i en Toni es ficaren dins el vestit de dimoni. “De petita –comenta el pare de la primera dona dimoni– venia amb mi per anar darrere la colla. De més gran, hi anava tota sola, i jo dic que era ella qui colgava els dimonis, perquè no tornava a casa fins que la colla havia entrat a cal baciner”.

Ritus iniciàtics

Sigui a Manacor, a Sant Llorenç, a Muro o a sa Pobla, la musicòloga Bàrbara Duran sosté que “les festes de Sant Antoni suposen una espècie de ritus iniciàtic mitjançant el qual els nous membres de la comunitat són acceptats dins la societat”.

L’estudiosa, però, va més enllà: “En aquestes festes es reafirma la llibertat individual, perquè cadascú s’aplega amb la petita comunitat d’amics que ha triat. Els joves es preparen la vestimenta amb una dessuadora determinada, se’n van de la protecció dels pares, estableixen acords previs per trobar-se a llocs secrets i alhora coneguts, ja sigui en un fogueró determinat o al terrat d’un molí de la barriada de Fartàritx, en el cas de Manacor. És com si durant dos dies, els 16 i 17 de gener, els joves se separassin del món real, per tenir unes experiències que no es repeteixen en cap altra època de l’any. Aquest secretisme i exclusivitat té molt a veure amb l’esperit originari de les festes rave, però amb un protocol diferent: completes, cants del goigs, el primer ball, el ball davant l’Ajuntament....”.

Festes al marge de les institucions

Allò que tenen en comú els diferents santantonis d’arreu de Mallorca és que l’organització no depèn dels ajuntaments, sinó d’altres entitats, com són l’Obreria en el cas de sa Pobla i el Patronat en el de Manacor. “Les festes de Sant Antoni d’Artà són excepcionals perquè tenen una durada determinada, just dos dies, i perquè el programa s’ha mantingut inalterable al llarg dels anys. Els polítics tenen tendència a allargar la durada de les festes i això és pervertir-ne l’essència. A qui importen els actes d’unes festes que s’allarguen durant deu dies?”, es demana l’estudiós artanenc Jaume Cabrer, comparant les festes de Sant Antoni i les de Sant Salvador, “que l’Ajuntament s’ha fet seves”.

Tradicionalment, en les darreres dècades, el Sant Antoni més institucional ha estat el de sa Pobla, això si per institucional s’entén que és la festa a la qual més representants de les diferents administracions acudeixen per retratar-se, més capta l’interès dels mitjans de comunicació i més esforços fa l’Ajuntament perquè la festa continuï sent un reclam per a visitants de tot arreu. “Vàrem voler que la festa de sa Pobla no perdés el caire més popular, que la gent sortís al carrer no a veure coses, sinó a fer coses”, explica Jaume Nicolau, president del Col·lectiu Sa Negreta, una entitat que va néixer el 2018 amb aquest ànim i que du el nom d’un dels caparrots històrics de la festa. “D’ençà de fa anys, de quan es va instaurar el piromusical a la façana de l’Ajuntament, la plaça Major esdevé l’escenari des d’on observar l’espectacle. Això causa que no hi pugui haver foguerons dins la plaça i que la gent no pugui cantar devora el caliu i les flames. Per tant, no es fomenta una participació activa en la festa. Se n’ha parlat molt, de canviar el piromusical de dia, però de moment cap polític s’hi ha atrevit”, argumenta Nicolau.

Durant els primers anys, el fogueró organitzat per Sa Negreta s’ubicava a la plaça del Mercat, un lloc avinent, però no cèntric. Des de fa un temps, però, ja s’organitza a la plaça d’Alexandre Ballester, just devora la parròquia i molt a prop de la plaça Major de sa Pobla. “Ens hem anat acostant al centre. I això és molt important. Volem fer una festa popular, de gent que va i ve, que se’n va a guaitar a la plaça i que llavors torna al fogueró de Sa Negreta per torrar un botifarró o per cantar”, diu el president de l’entitat.

Sant Sebastià, la festa dels llonguets

En el cas de les festes de Sant Sebastià, a Palma, va ser en temps del batle Ramon Aguiló, a principis dels anys vuitanta, quan se n’establí la forma que tenen ara: concerts temàtics a cadascuna de les places del centre històric i torradores a disposició dels ciutadans per torrar allò que desitgin. “El que voldria és tenir una festa ben arrelada i amb sentiment, però tot això sé que no ho tindré si qui ho organitza és l’Ajuntament. El que voldria és tenir més torradores i menys concerts. Fucking Poble, Men! Més festes com les d’Orgull Llonguet”, deia la lletra de la cançó que el col·lectiu Orgull Llonguet va popularitzar l’any 2020, imitant la tonada del Fucking Money Man de Rosalía.

Tot i que la seva implicació en l’organització ha minvat darrerament, Jaume Vich va ser un dels impulsors de la iniciativa el 2014. “Volíem que Palma tingués una festa participativa i popular, al marge dels concerts que organitza l’Ajuntament. També volíem crear uns referents que fossin assumits pel poble i per una generació de joves. Per això férem els caparrots de Pep Toni Rubio, de Miquel de sa Pelleteria i de Bel Rotllet”, rememora Vich. “Promoguérem una xaranga que recorregués els carrers del centre, llonguetades i que hi hagués una opció diferent de la de quedar a la plaça on sona el seu grup o tipus de música preferit”, argumenta l’integrant d’Orgull Llonguet.

Sigui per Sant Antoni o per Sant Sebastià, els joves en són protagonistes. “Aquest protagonisme juvenil es vincula amb la nit bruixa, perquè totes aquestes festes, que no deixen de ser la celebració d’un solstici d’hivern un poc avançat, tenen com a component principal la fosca de la nit. Això convida als glosats de picat, al llenguatge coent i ple de referències sexuals. La revetla de Sant Antoni o de Sant Sebastià obre l’oportunitat del festeig i d’enamorament, que és una cosa que abans no existia en els mateixos termes que ara. Aquests dies som testimonis d’una actualització de la festa i com les generacions més joves n’estan burjades”, conclou l’antropòleg i estudiós de la cultura popular Andreu Ramis Puigròs.