Joves que deixen els estudis per necessitats econòmiques: "Si no ho fes, arruïnaria la meva família"

PalmaLes raons per les quals el 46,3% dels joves de les Balears no estudien són diverses, però n'hi ha una que destaca: cal treballar per cobrir necessitats econòmiques. En aquesta situació es troben el 20,2% dels illencs d'entre 15 i 19 anys, segons consta a la primera Enquesta de la Joventut de les Balears –dades del 2022. És la segona causa, per darrere d'“estudiar no m’agrada” –25,2% dels joves de 15 a 19 anys. Carlos G. té 18 anys i el Batxillerat aprovat, però no ha continuat estudiant perquè a casa no basten els doblers. “Anam justets, perquè mon pare no té feina. A ca meva clar que volien que estudiàs, i hi ha hagut tota la voluntat de pagar-me la universitat. Però si no deixàs d'estudiar i em posàs a currar, arruïnaria la meva família. Qui em mantindria?", es pregunta.

La franja d’entre 15 i 19 anys inclou una part dels joves que encara estan a l'etapa obligatòria (4t d’ESO), que és la que es té en compte a l’hora de calcular la taxa d’abandonament escolar. A les Balears es va situar en el 20,14% el 2024, la segona més elevada d'Espanya, només per darrere de Melilla (26%), segons dades del Ministeri d'Educació elaborades a partir de l'Enquesta de Població Activa (EPA). La taxa va créixer dos punts respecte de 2023 i cinc respecte de 2021, encara que va baixar més de 12 punts amb relació a fa 10 anys, quan era del 32%.

Els problemes de doblers són la principal raó per la qual els joves d’entre 20 i 24 (28,3%) anys i d’entre 30 i 34 (33,2%) no estudien. En la franja de 25 a 29 anys la trien el 23,8% dels enquestats, però la primera causa, elegida pel 27,4%, és que ja tenen el nivell formatiu que volen. La mitjana de tots els trams d’edat mostra que el 28,5% dels joves de les Balears no estudien perquè necessiten fer feina. En el cas de Carlos G., té clar que, abans o després, vol tornar a estudiar. “Faré feina un parell d’anys, a bars, recepcions d’hotels un poc penosos o on pugui”, diu entre rialles. En tenir els doblers, la seva idea és estudiar infermeria. Esper poder pagar-me la carrera en tres anys, i que els estalvis em bastin per emancipar-me i viure”, exposa.

Palma i Eivissa, els punts negres

L'enquesta desglossa els resultats per territoris i té en compte el nivell d’estudis dels pares. La Part Forana de Mallorca és on més joves no estudien perquè tenen necessitats econòmiques que els obliguen a treballar (el 30,1%). Després estan Palma (29,9%) i Eivissa (20,3%). En aquests tres llocs, la necessitat de doblers és el motiu principal que fa que les noves generacions abandonin els estudis. Les dades de Menorca i Formentera són una mica millors. En aquestes illes, la situació econòmica és la segona causa amb el 20,3% i el 19%, respectivament.

L'origen dels progenitors també incideix en les possibilitats d’estudiar dels joves. Així, el 42,7% dels que tenen ambdós pares estrangers manifesten que no continuen formant-se perquè necessiten fer feina. Per darrere hi ha els que tenen els pares d’altres territoris d’Espanya (23,5%), nascuts a les Balears (19,7%) i, finalment, amb un progenitor nascut a la Península i un a les Illes (16,5%).

Matrícules gratuïtes

A partir del curs 2024- 2025, els estudiants que s'han matriculat per primera vegada a un grau de la UIB o dels centres adscrits poden tenir la primera matrícula gratuïta si tenen uns ingressos superiors a 14.818 euros anuals (darrera quantitat que cobreixen les beques del Ministeri) i més d'un cinc de mitjana en la nota d'accés a la universitat (PBAU+Batxillerat) o dels estudis que li hagin donat accés a la carrera. En el cas dels centres adscrits –Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d'Eivissa; Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno, Escola Universitària ADEMA i Escola Universitària d'Hoteleria de les Illes Balears– es bonifica únicament l'import equivalent a una matrícula de la UIB. La resta de l'import l'assumeixen els interessats.

Educació també garanteix la gratuïtat de les matrícules dels estudiants de segon curs de grau i posteriors, a més de les dels que facin màsters oficials o ensenyaments artístics superiors. En el cas dels que estiguin a altres cursos del grau, per accedir a la gratuïtat la Conselleria té en compte el percentatge de crèdits aprovats l'any anterior i la nota mitjana. Ambdós criteris varien en funció de la branca d'estudis. Així, per exemple, els alumnes de titulacions de Ciències que formin part del llindar 1 necessiten tenir un cinc de mitjana i més del 65% dels crèdits previs aprovats, mentre que els de Ciències Socials i Jurídiques requereixen la mateixa mitjana, però més del 90% dels crèdits aprovats.