Els joves destinen set anys de sou per pagar l'entrada d'un pis

PalmaNomés un 18% dels joves de les Balears d'entre 18 i 30 anys són capaços d'emancipar-se i un dels motius és que per poder fer-ho en solitari haurien de destinar el 122,6% del seu sou, la qual cosa suposa que la majoria dels que ho fan comparteixen habitatge o bé reben ajuda dels seus familiars. Així ho recull l’article Reptes de l'emancipació juvenil a les illes Balears, a l'Anuari de la Joventut 2024 de la UIB, que indica que un jove hauria de destinar set anys del sou net per poder pagar l'entrada d'un habitatge, ha explicat en una roda de premsa la vicepresidenta el Consell de la Joventut de les Balears, Margarita de Noia, coautora del treball.

Els joves, obligats a compartir pis: “Ni amb molta feina, no ens podrem permetre el futur que desitjam”

"Som una generació molt formada i encara així no és possible arribar a una emancipació real, a poder créixer i desenvolupar-se de manera natural, aconseguir els objectius personals i satisfacció pròpia i tot això n'afecta la salut", ha advertit De Noia. La vicepresidenta del Consell de la Joventut ha celebrat que ara aquesta qüestió sigui un tema de debat, perquè "implica que s'ha posat el focus on tocava", però ha advertit que "potser una mica tard" i que "no s'estan aplicant les mesures efectives que es podrien adoptar".

Disparitat salarial

Un altre dels temes que s’ha destacat en la presentació de l’Anuari és la diferència de sou entre les persones amb estudis universitaris i les que tenen estudis bàsics. A les Balears és d'uns 22.000 euros, lleugerament per sobre de la que hi ha a escala estatal. Una persona amb estudis superiors a les Balears cobra de mitjana de 43.000 euros anuals (a escala espanyola, 40.000), mentre que una altra que com a molt hagi superat l'educació obligatòria, percep 21.000 euros (19.000 a Espanya).

Explotats i mal pagats: la realitat dels joves de les Balears, en xifres

Segons ha exposat la periodista i autora del pròleg, Victòria Oliveres, la desigualtat comença a l’escola i ve molt determinada per l'entorn familiar i del barri. En aquest sentit, ha explicat que la renda mitjana dels barris més rics de Palma és cinc vegades més alta que la renda dels barris més pobres. Així, com més elevats són els ingressos dels residents en un poble o barri, menor és el percentatge de la població amb estudis bàsics. "Un alumne amb notes baixes i d'un entorn desfavorit no es plantejarà anar a la universitat", ha considerat.