"Les joves justifiquen no dur rebosillo perquè els estreny el coll i no els fa la cara guapa"

PalmaEl motiu pel qual moltes de joves no duen el rebosillo posat a la manera tradicional, arreu de les festes populars de Mallorca, és, segons l'historiador i investigador d'indumentària tradicional Miquel Matas, que "moltes d'al·lotes asseguren que els estreny el coll i que diuen que no els fa la cara guapa, i per això se'l posen com si fos un mocador de pirata". Matas, qui també és membre del grup de recerca en indumentària d'Aires d'Andratx, dona suport als col·lectius del Firó de Sóller en la tasca de conscienciar la població d'anar vestida segons uns "codis tradicionals durant el dia del Firó".

"El Col·lectiu de Pageses ha fet molta de feina de conscienciació en aquest aspecte. Ha fet tallers a les escoles del poble, ha oferit patrons a tothom qui es volgués fer les peces del vestit tradicional, ha participat en conferències i xerrades. L'objectiu dels col·lectius de Sóller és fer entendre que el Firó no és una festa de disfresses, sinó la recreació històrica d'una determinada època. El Firó no és just una festa popular, sinó que és la manifestació d'un sentiment identitari d'una comunitat molt concreta, la sollerica", manifesta l'investigador en relació amb els fets ocorreguts aquest dilluns, quan 'una pagesa' va interrompre el directe d'IB3 Televisió per denunciar que una reportera entrevistava participants a la festa, perquè considerava que anaven 'mal vestits'.

Segons l'historiador, qui també és professor de Secundària, "no vol dir que tots els sollerics vagin ben vestits durant el Firó". "Pertot hi ha de tot, ser solleric no vol dir que pel simple fet de ser-ho vagis segons els codis establerts. Ara bé, d'ençà que l'accés a la festa està regulat i limitat, predominen els pagesos i pageses vestits segons els codis tradicionals. És per això que als col·lectius els molesta que els mitjans de comunicació prioritzin entrevistar participants que no van de la manera tradicional. Jo don suport a l'al·lota que va protagonitzar la feta que vàrem poder veure al programa Cinc Dies d'IB3 Televisió".

La Beata i el Vermar

Tot i que no és l'única peça que marca el codi, el rebosillo és la peça més identificable de la indumentària femenina. Segons l'historiador, "el conflicte per la manera de vestir no és exclusiva de Sóller, sinó que afecta altres pobles, com Santa Margalida, per la processó de la Beata, i Binissalem, per les festes del Vermar". "A Santa Margalida, l'Ajuntament ja fa uns anys que fa incidència que les al·lotes duguin el rebosillo cordat davall el coll. En canvi, a Binissalem, tot va un poc així com va. Fins i tot als actes més solemnes del Vermar, veus que les al·lotes duen rebosillo damunt les espatles, de qualsevol manera", comenta l'investigador.

Orígens medievals i misògins

El rebosillo és una peça d'origen medieval que s'utilitava arreu d'Europa, i que servia perquè les dones es cobrissin el cap, les espatles i el pit. El terme utilitzat ve del mot castellà rebozo, que designa la manera de dur un capa amb l'objectiu de tapar-se el cap i només mostrar el redol de la cara. "En origen el rebosillo s'associava a la tradició judeocristiana de tapar les parts de la dona que es consideraven impúdiques. Al segle XVII, a Mallorca, ja se n'havia reduït la mida i es considerava una peça pròpia de l'illa, amb una funcionalitat ornamental. A finals del segle XIX el rebosillo ja havia desaparegut com a peça d'ús habitual. Va ser substituït per una altra peça, el volant, que era purament ornamental, fet de reixa, i que es va utilitzar fins a la dècada dels anys vint del segle passat.", explica Matas.