Per què els joves no diuen que són homosexuals?

BarcelonaEn l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió es preguntava per primer cop sobre l’orientació sexual dels catalans. Una de les conclusions és que els joves d'entre 18 i 24 anys són els que, de lluny, més es presenten com a persones homosexuals i gairebé doblen la xifra de la següent generació, de 25 a 34 anys. Fins aquí són resultats que entren dins de la normalitat i la diferència s’atribueix a les quotes de llibertat guanyades en les últimes dècades. La gran sorpresa de l’enquesta ha estat que els primers, els més joves, són, precisament, els que mostren una bretxa més gran quan es respon verbalment a l’enquestador o bé a través del formulari en una tauleta. En aquest segment, verbalment el 20% es declaren homosexuals, mentre que per tauleta, en un ambient de més intimitat i privacitat, ho fan el 29%. En les altres franges d’edat, les diferències són gairebé inapreciables. S’amaguen els joves la seva orientació? Els fa por o vergonya sortir de l’armari?

Des del CEO admeten que la mostra de joves és massa petita per poder detallar què està passant en aquesta etapa. El jurista Miquel Rosselló, membre del secretariat de l’Observatori contra l’Homofòbia, reclama més investigacions en aquesta línia per tal de poder determinar si “és una qüestió d’edat o de generació”. És a dir, si no responen perquè estan en una etapa de reticències a posicionar-se que s’anirà superant a mesura que creixin o si bé és una característica de la generació Z. “Això seria el més preocupant”, continua Rosselló, perquè podria representar la continuïtat d’un estigma, el triomf de la repressió cap als que no encaixen en la norma de l’heterosexualitat.

Per a Xavi Villena, d’Entenem Santa Coloma LGTBIQ+, la diferència entre respostes no es pot buscar en la por de sortir de l’armari. "De cap manera", afirma, sinó que és una generació que “respon segons el centre en què es mou”. Villena, activista que fa xerrades sobre diversitat a escoles i instituts, assegura que troba auditoris lliures de por i explica que fins i tot molts “no són conscients” dels riscos d’atacs LGTBI-fòbics. “Els de la por som els més grans”, sosté.

És la tesi que prefereix Rosselló i que defensa el director general de polítiques LGTBI d’Igualtat i Feminismes, Xavier Florensa: són una generació més empoderada i que potser davant d’un enquestador estrany han optat per no posicionar-se com a minoria. 

Florensa també admet que es fa difícil poder donar una resposta sobre aquest comportament diferenciat segons com es formula la pregunta, però més que atribuir-ho a una falta de confiança o al fracàs de les polítiques públiques sobre la diversitat, s’apunta a destacar el biaix generacional en declarar-se homosexuals o bisexuals. Les lleis que han donat drets a les generacions més noves, els serveis desplegats per les administracions i entitats i la consciència social d’aquesta diversitat han estat essencials perquè es constati que els més joves no s’han d’amagar i sí que surten de l’armari. Al 20-29% dels més joves que es presenten com a LGTBIQ+, es constata l’avançament perquè entre els de 25 a 34 anys, els que es declaren no heterosexuals són entre el 12-14% (depenent de la via de resposta), els de la franja anterior, 6-5%, seguits del 2% dels de 50 a 64 anys i de l’1-2% de més de 64 anys.