Josep Buades: "Joves serveix per crear espais catalanoparlants i reforçar-ne l'autoestima"

PalmaJoves de Mallorca per la Llengua celebra aquest 2024 el seu 30è aniversari i ho fa amb un concert que tindrà lloc aquest divendres 5 d'abril a Manacor. A més, enguany, per primera vegada, la flama de la llengua recorrerà totes les Illes en el marc del Correllengua. Així, l'entitat juvenil arriba a la tercera dècada amb una comissió permanent i desenes de voluntaris animats i disposats a seguir el relleu dels qui anys enrere també formaren part de l'associació que vetlla per la llengua i la cultura de Mallorca. Parlam amb Josep Buades, Maria Llabrés, Núria Novo, Maria Maians, Josep Prohens i Pau Emili Muñoz, membres de la comissió permanent

Com sorgeix Joves per la Llengua?

— Joves es va fundar el 1994 per Tomeu Martí i Pere Muñoz Fuentegorría. Inicialment, era una plataforma d'entitats juvenils d'arreu de Mallorca que tenien com a objectiu comú la promoció i la defensa del català i, a poc a poc, es va consolidar com a associació juvenil independent. Les primeres campanyes estaven enfocades a la normalització de la llengua en un àmbit concret. Després, varen arribar els grans esdeveniments. El primer, el Correllengua —una cursa no esportiva en què la flama de la llengua va de poble en poble, organitzada amb el suport de les entitats locals— nasqué el 1995, inspirat en la Korrika basca. Després, s'estengué arreu dels Països Catalans. Dos anys més tard va arribar l'Acampallengua, que inclou sempre amb activitats lúdiques, esportives i formatives, i acaba amb un gran concert. En algunes edicions va arribar a aplegar fins a 15.000 joves illencs. Es va recuperar l'any passat.

Com us organitzau, habitualment? Hi pot participar tothom qui vulgui?

— Joves funciona amb una comissió permanent que es reuneix setmanalment, que es divideix en comissions que s'encarreguen més directament de les tasques del dia a dia, com la de comunicació, burocràcia o la feminista. A més, comptam amb una extensa xarxa de voluntaris que col·laboren en les grans activitats que organitza periòdicament l'entitat. Tothom qui vulgui es pot sumar a la permanent o participar-hi com a voluntari.

El pròxim 1 de maig comença el Correllengua, que tindrà lloc per primera vegada arreu de les Balears. Com s'hi pot participar?

— De l'1 al 5 de maig organitzam el primer Correllengua Interilles, que passarà per la gran majoria de municipis de les Illes. Per participar-hi basta consultar el dia que passa pel vostre poble, sortir a córrer i sumar-se a les activitats. També, el darrer dia, diumenge 5 de maig a les 18 h, arriba la flama a Palma i l'Obra Cultural Balear i Joves celebrarem a la plaça Major la Diada per la Llengua.

Després de 30 anys d'existència, quina valoració feis de l'estat de l'entitat actualment?

— El 2013 Joves havia arribat a un punt massa alt, la situació política del moment no ajudava i es varen deixar de fer grans esdeveniments. L'entitat va aguantar amb esforç com va poder, fins que el 2018 va néixer el Treu la Llengua, una diada d'activitats en català amb música al vespre. El concert del trentè aniversari també n'és la cinquena edició. El 2022 es va fer una altra vegada un Correllengua, que no es feia des de feia nou anys, i l'any passat es va recuperar l'Acampallengua, amb Antònia Font com a cap de cartell, que va ser un gran èxit. A hores d'ara, la comissió permanent té tres vegades més membres que fa un any, preparam un gran Correllengua i sentim que tenim més força que mai.

Considerau que la realitat sociolingüística de Mallorca seria diferent, si no hagués existit Joves? Com?

— L'existència de Joves ha servit per crear espais 100% en català i reforçar l'autoestima dels parlants. A més, l'entitat serveix per visibilitzar i reivindicar la llengua pròpia i la lluita que duu darrere; en definitiva, per remar cap a la normalització lingüística i explicar que aquest tema preocupa el jovent.

Segons un estudi publicat recentment a l'Anuari de la Joventut de les Balears, l'ús del català entre la població jove de les Balears està en "fase de regressió", malgrat que aquest segment de la població és el que presenta un índex de coneixement més alt de la llengua. Per què creis que passa això?

— Els espais de socialització dels joves a Mallorca estan majoritàriament castellanitzats, des dels clubs esportius fins a les revetlles, que solen ser en castellà arreu de l'illa malgrat l'actual explosió de talent musical en català i de tots els estils. A més, l'escola, en principi el lloc que ha de servir perquè fins i tot aquell jovent més allunyat dels entorns catalanoparlants aprengui la llengua pròpia, és cada vegada més assetjada. La falta de referents a les xarxes socials en català, especialment per als més petits, en desincentiva encara més l'ús entre els joves. La tasca de la nostra entitat també cerca, especialment en l'àmbit musical però també en la resta de terrenys, combatre i lluitar contra aquest greuge.

Què li diríeu a un Jove, si dubta a parlar en català quan comença una conversa amb algú desconegut?

— No començar una conversa en català parteix sempre d'un prejudici sobre l'altra persona, perquè donam per suposat que no parlarà la llengua pròpia. Ara bé, aquests prejudicis i la falta d'autoestima dels parlants no es deuen a l'atzar ni ho feim per interès propi, sinó que són producte de la minorització que patim.

Avui es parla molt de la importància de la creació de contingut en català a les xarxes socials. Creis que, en certa manera, aquests creadors poden ser una mena de referent per a altres persones?

— Totalment. La nostra llengua necessita youtubers, tiktokers i influenciadors de tota classe. Els joves consumim contingut principalment a les xarxes, és on es crea opinió, on apareix allò que és modern i engrescador. És imprescindible que el català tingui visibilitat a internet perquè pugui ser una llengua d'ús habitual per al jovent.